{"id":1271,"date":"2012-01-21T18:36:08","date_gmt":"2012-01-21T16:36:08","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=1271"},"modified":"2012-01-21T18:36:08","modified_gmt":"2012-01-21T16:36:08","slug":"estrategia-del-capital-notes-per-a-la-presentacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2012\/01\/21\/estrategia-del-capital-notes-per-a-la-presentacio\/","title":{"rendered":"L’estrategia del capital (notes de la presentaci\u00f3)"},"content":{"rendered":"

Aquestes notes corresponen a la presentaci\u00f3 de l’informe 8 del seminari Taifa: la estrategia del capital<\/a> que tingu\u00e9 lloc el passat mes de desembre a la Sirga (Gr\u00e0cia).<\/p>\n

La crisi per al capital no \u00e9s la destrucci\u00f3 de llocs de treball o els 5 milions d’aturats. Per al capital, la crisi \u00e9s la caiguda de la taxa de guany i d\u2019interrupci\u00f3 del proc\u00e9s de circulaci\u00f3 i d’acumulaci\u00f3 del capital.<\/p>\n

Davant doncs de la situaci\u00f3 actual ens va semblar pertinent analitzar per quines vies el capital intentava recompondre la seva taxa de guany i restablir el proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3. \u00c9s una tasca complicada perqu\u00e8 sempre \u00e9s dif\u00edcil analitzar els esdeveniments en \u00abtemps real\u00bb i \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil analitzar-ho amb certa perspectiva hist\u00f2rica. Evidentment aix\u00f2 comporta un cert risc d’equivocar-nos i ometre algun element que d’aqu\u00ed a uns anys puguem considerar com a clau en la sortida de la crisi, per\u00f2 l’evid\u00e8ncia d’alguns indicis i la import\u00e0ncia que t\u00e9 per a les resist\u00e8ncies populars poder formar-se i actuar des de bon principi ens van encoratjar a abordar aquest tema.<\/p>\n

Les crisis s\u00f3n intr\u00ednseques al capitalisme i aquest no pot eliminar-les, tan sols aconseguir superar-les temporalment i posposar-les en el temps. Hist\u00f2ricament aix\u00f2 s’ha tradu\u00eft en una expansi\u00f3 del capitalisme cap a nous espais no capitalistes. Primer en un sentit geogr\u00e0fic del terme, per\u00f2 ja m\u00e9s recentment en un sentit m\u00e9s ampli del terme espai. I de fet aix\u00f2 \u00e9s el que observem, en aquest incipient intent de superar la crisi actual, i el que hem intentat reflectir en l’informe \u00abLa estrategia del capital\u00bb.<\/p>\n

Exemples: empreses constructores espanyoles construint l’ampliaci\u00f3 del canal de Panam\u00e0 o un AVE al Pr\u00f2xim Orient o participant del boom constructor del Brasil pre-ol\u00edmpic, per\u00f2 tamb\u00e9 la privatitzaci\u00f3 de la ports i carretes a Gr\u00e8cia o aeroports i loteries a l’estat espanyol, la mercantilitzaci\u00f3 de b\u00e9ns anteriorment p\u00fablics o fins i tot la creaci\u00f3 de noves necessitats i nous mercats.<\/p>\n

En aquesta cerca de nous espais per a l’acumulaci\u00f3 que pugui suplir l’\u00e0mbit de la producci\u00f3 hi juga un paper molt destacat la relaci\u00f3 entre el Capital i l’Estat. Per aix\u00f2 hem volgut dedicar el primer cap\u00edtol a analitzar quina \u00e9s aquesta relaci\u00f3 i com canvia en temps de crisi. Des d’una perspectiva de classe \u00e9s ben sabut que en el capitalisme l’Estat \u00e9s un Estat de classe i que per tant, estar\u00e0 al servei de la classe dominant per tal de permetre reproduir aquesta situaci\u00f3 en el temps. Aix\u00f2 no \u00e9s gens nou. No obstant, des del final de la Segona Guerra Mundial, als pa\u00efsos central (principalment a Europa) gr\u00e0cies als partits socialdem\u00f2crates l’Estat s’havia dotat d’una s\u00e8rie d’instruments que aparentment negaven aquesta natura de classe. \u00c9s el que tots coneixem com Estat del Benestar. De fet, no \u00e9s que l’Estat hagu\u00e9s deixat de ser un estat de classe. El que succe\u00ed \u00e9s que per tal d\u2019acomplir la seva tasca era molt m\u00e9s eficient fer-ho combinat dos \u00e0mbits: actuacions que afavorissin l’acumulaci\u00f3 per una banda i actuacions que afavorissin la legitimaci\u00f3 del sistema per l’altra i que afavorissin un clima de baixa conflictivitat social. Els mecanismes de legitimaci\u00f3 han anat canviant[1] per\u00f2 sempre estan subordinats al proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 i aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s evident que mai en temps de crisi quan ens diuen que hem estat visquent per sobre les nostre possibilitats i molts dels \u00abdrets\u00bb adquirits es retallen com un sacrifici \u00abnecessari\u00bb per tal de sortir de la crisi. No obstant, aix\u00f2 no \u00e9s nou ja que des dels anys 70 del S.XX, s’est\u00e0 produint un retroc\u00e9s de la funci\u00f3 legitimadora de l’Estat a favor del proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3.<\/p>\n

Exemples: mercantilitzaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis p\u00fablics, la finan\u00e7aritzaci\u00f3, la creaci\u00f3 i la gesti\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit de reserva, reducci\u00f3 de la pres\u00e8ncia d’all\u00f2 p\u00fablic i pol\u00edtic, etc.<\/p>\n

Dins d’aquest apartat ens va semblar rellevant integrar un tema que tot i que no \u00e9s estrictament de l’\u00e0mbit econ\u00f2mic observem amb preocupaci\u00f3 i \u00e9s com el capital no nom\u00e9s intenta modificar la seva relaci\u00f3 amb l’Estat sin\u00f3 tota la societat en el seu conjunt per a que actu\u00ef d’acord amb els seus interessos. Per aix\u00f2 hem incl\u00f2s un annex amb un comentari sobre el text \u00abTransforma Espa\u00f1a\u00bb que els representants de la gran empresa espanyola van presentar ja fa uns mesos davant del cap d’estat i del govern i en el que plantegen com creuen que ha de ser la societat espanyola del futur.<\/p>\n

Dins de totes aquestes pol\u00edtiques ens va semblar pertinent dedicar un cap\u00edtol a la crisi del deute i la seva gesti\u00f3 donat que des de sempre l’endeutament \u00e9s un element disciplinador de primer ordre i la crisi del deute i la por d’un rescat i de la sortida de l’euro s’est\u00e0 convertint en un element central en la justificaci\u00f3 de tot tipus de mesures clarament impopulars.<\/p>\n

Un tercer cap\u00edtol l’hem volgut dedicar a aprofundir en les privatitzacions com un dels elements m\u00e9s destacats d’aquesta nova subordinaci\u00f3 de l’Estat envers el Capital.<\/p>\n

Per \u00faltim, hem volgut dedicar un cap\u00edtol al que hem anomenat l’economia furtiva, un terme que inclou tots uns \u00e0mbits que s’escapen als \u00e0mbits que tradicionalment s’han considerat capitalistes per\u00f2 que tenen una gran import\u00e0ncia econ\u00f2mica malgrat mantenir-se semi-ocultes i situades entre la legalitat i la il\u00b7legalitat. Aqu\u00ed incloem \u00e0mbits molt diferents entre s\u00ed com ara l’economia submergida, el narcotr\u00e0fic, el blanqueig de capitals, el frau fiscal, el tr\u00e0fic de persones, el comer\u00e7 d’armes, la prostituci\u00f3, el treball a les presons, etc. Ara b\u00e9, cla destacar que el nostre an\u00e0lisi no es centra en un an\u00e0lisi \u00e8tic o moral sobre aquestes activitats i les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquestes per a les persones, sin\u00f3 que ens volem centrar en quina \u00e9s la relaci\u00f3 que tenen totes aquestes activitats amb el capital i el proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 i com aquests \u00e0mbits poden ser una sortida en temps de crisi en els \u00e0mbits productiu i financer.<\/p>\n

[1]<\/strong> Aquesta legitimaci\u00f3 pot ser pol\u00edtica (democr\u00e0cia representativa), econ\u00f2mica (millores salarials i de les condicions de vida de les classes treballadores) o ideol\u00f2gica (el convenciment que \u00e9s el millor sistema possible i que no hi ha alternativa). Quan la legitimaci\u00f3 falla queda nom\u00e9s el recurs de la repressi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquestes notes corresponen a la presentaci\u00f3 de l’informe 8 del seminari Taifa: la estrategia del capital<\/a> que tingu\u00e9 lloc el passat mes de desembre a la Sirga (Gr\u00e0cia).<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[12],"tags":[141,256],"class_list":["post-1271","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres-materials","tag-informes","tag-xerrades"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1271"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1271\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}