{"id":1249,"date":"2012-01-15T17:38:15","date_gmt":"2012-01-15T15:38:15","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=1249"},"modified":"2012-01-15T17:38:15","modified_gmt":"2012-01-15T15:38:15","slug":"la-pobresa-un-mecanisme-classista-de-poder-i-repressio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2012\/01\/15\/la-pobresa-un-mecanisme-classista-de-poder-i-repressio\/","title":{"rendered":"La pobresa: un mecanisme classista de poder i repressi\u00f3"},"content":{"rendered":"

JOS\u00c9 IGLESIAS FERN\u00c1NDEZ | 10\/01\/2012 Setmanari La Directa<\/a><\/p>\n

Les refer\u00e8ncies indexades al llarg de l’article les podreu trobar al final del mateix<\/strong><\/p>\n

La pobresa ve de lluny: l’esclau era un pobre lligat als capricis i aberracions d’un amo, el servent era un pobre lligat a un territori que acatava les ordres d’un senyor feudal, el treballador \u00e9s un pobre que dep\u00e8n de si un capitalista vol emprar-lo (1). Les societats classistes utilitzen la pobresa com un mecanisme per exercir un poder repressor sobre les poblacions que controlen. Marx afirmava que, en el capitalisme, quant m\u00e9s gran sigui el creixement de les fortunes empresarials, major ser\u00e0 la depauperaci\u00f3 de les poblacions (2). Ha de quedar clar que \u00abel fonament del poder resideix en l’explotaci\u00f3. En la necessitat per part d’un grup social d’obtenir, mantenir i legitimar la seva expropiaci\u00f3 del producte excedent creat per altres grups socials [i que] la teoria de l’explotaci\u00f3 capitalista, aix\u00ed com els seus efectes socials [la pobresa], i la teoria de la lluita de classes formen dues parts intr\u00ednsecament relacionades d’un tot\u00bb (3). La pobresa s’ha de mantenir entre les poblacions per desenvolupar-se submises i poder exercir aquesta capacitat d’explotaci\u00f3, aquest domini de classe.<\/p>\n

Per\u00f2, com es genera la pobresa? A les societats esclavistes: per conquesta i apropiaci\u00f3 dels recursos naturals i la despossessi\u00f3 de la llibertat humana; a les feudals: per consolidaci\u00f3 de les invasions anteriors i la conservaci\u00f3 de la propietat privada dels recursos que eren comunals (4) i, a les capitalistes, mitjan\u00e7ant el sistema d’explotaci\u00f3 laboral. Adam Smith va veure el naixement del capitalisme com la recerca del benefici, per\u00f2 Marx va ampliar aquesta idea explicant com els canvis de societat s\u00f3n provocats pels m\u00e8todes de producci\u00f3 i les relacions socials que les originen. En el capitalisme, la pobresa neix de l’explotaci\u00f3, de la difer\u00e8ncia entre la riquesa que produeix el treballador, per\u00f2 en ser apropiada pel capitalista, aquest lliura a l’obrer una part bastant menor en la forma de salari, de salaris de pobresa. \u00c9s a dir, el treballador sempre percep una part menor de la que produeix, apropiant-se l’empresari de la difer\u00e8ncia o plusv\u00e0lua. \u00abMarx va explicar que la llei econ\u00f2mica fonamental de la producci\u00f3 capitalista \u00e9s la producci\u00f3 de plusv\u00e0lua. \u00c9s a dir, la necessitat d’augmentar incessantment la quantitat de valor creat en cada cicle productiu […] Aquesta llei econ\u00f2mica es converteix en la llei social general que caracteritza la societat capitalista \u00bb (5).<\/p>\n

Per tant, repetim, la pobresa \u00e9s sist\u00e8mica i t\u00e9 l’origen en la relaci\u00f3 capital-treball, at\u00e8s que el treballador sempre percep menys riquesa de la que produeix, mentre que l’empresari sempre s’apropia d’una part de la riquesa que no ha produ\u00eft. Es poden organitzar bancs d’aliments, menjadors socials, o crear organitzacions per atendre els pobres, que \u00fanicament ajudaran a suavitzar el rigor de la mateixa en aquests col\u00b7lectius, per\u00f2 la pobresa nom\u00e9s quedar\u00e0 extirpada quan el capitalisme -i amb ell les societats classistes- quedi destru\u00eft.<\/p>\n

Altres mecanismes d’opressi\u00f3 relacionats amb la pobresa<\/strong><\/p>\n

Els capitalistes disposen d’altres mecanismes per exercir el control sobre els empobrits: la corrupci\u00f3, la fam i la por, la caritat i, en \u00faltima mesura, la repressi\u00f3 policial, judicial i penal. En aquests mecanismes participen, no nom\u00e9s els pol\u00edtics i acad\u00e8mics, sin\u00f3 fins i tot institucions com les Organitzaci\u00f3 no Governamental (ONG) i les fundacions (la de Bill Gates o la de Bot\u00edn), o personatges medi\u00e0tics com Oriol Bohigas, Geraldine Chaplin, Jos\u00e9 Corbacho, Pep Guardiola, Loquillo, Luz Casal, Lu\u00eds Rojas Marcos, Fernando Trueba, etc. (7). Les patronals, com la Confederaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Organizaciones Empresariales (CEOE) i el C\u00edrculo Empresarial de Promoci\u00f3n, Innovaci\u00f3n, Marketing y Ahorro (CEPIMA), tamb\u00e9 incideixen en l’empobriment de la poblaci\u00f3, eliminant les lleis laborals que protegeixen les obreres: acomiadaments sense remuneraci\u00f3, eliminaci\u00f3 del Salari M\u00ednim Interprofessional i de les quotes per a les pensions p\u00fabliques, minijobs<\/em> de 400 euros, sense seguretat social, sense horari ni subsidi d’atur, o vacances, etc. En aquest sentit, cal entendre perqu\u00e8 les institucions caritatives, actuant a l’ombra del sistema, contribueixen a desmuntar la protesta social, en voler conv\u00e8ncer-nos que la pobresa pot ser combatuda des de dins del capitalisme, quan \u00e9s evident que no \u00e9s possible eliminar-la si abans no destru\u00efm el mecanisme d’explotaci\u00f3, \u00e0nima i sang del sistema. Per exemple, un director d’un banc d’aliments, malgrat la seva actitud de bonisme, tirava la culpa a la crisi econ\u00f2mica per l’augment de la pobresa, sense esmentar com \u00e9s estructural en el capitalisme. Un altre exemple, en la mesura que els governs tanquen l’acc\u00e9s a les rendes m\u00ednimes d’inserci\u00f3 o les ajudes a la depend\u00e8ncia, m\u00e9s fam\u00edlies o persones estan abocades a anar a les organitzacions caritatives, com els menjadors socials, els bancs d’aliments, el voluntariat , etc. Tamb\u00e9 \u00e9s evident que aquestes institucions no consciencien a les persones en situaci\u00f3 de risc de la necessitat de polititzar, d’enfrontar i assumir la destrucci\u00f3 del sistema com a causant sist\u00e8mic d’aquestes aberracions socials (8).<\/p>\n

Cal, tamb\u00e9, recordar com, \u00abigual que ja havia fet Gramsci trenta anys abans, Foucault va alertar sobre el car\u00e0cter dif\u00fas de les xarxes de relacions que afermen la dominaci\u00f3, i va insistir que el poder de la burgesia no es recolza tan sols, ni essencialment, en el control de les estructures p\u00fabliques institucionalitzades de coerci\u00f3 i viol\u00e8ncia (a les quals s’identifica tradicionalment amb l’Estat), sin\u00f3 en la seva capacitat de regular els processos de producci\u00f3 cultural \u00bb (9). Aix\u00f2 ens porta a fer-nos diverses preguntes: els partits d’esquerra en els parlaments i en les diverses administracions, no s’han convertit en aparells del poder?. No s\u00f3n els que reben i executen les directrius dels poders empresarials i bancaris? I si \u00e9s aix\u00ed, poden ser considerats subjectes socials per a la transformaci\u00f3?<\/p>\n

M\u00e9s amenaces d’empobriment des del poder<\/strong><\/p>\n

Incansable en la seva avar\u00edcia de patr\u00f3 d’explotadors, el president de la CEOE carrega contra les regulacions laborals que impedeixen als empresaris fer contractes d’una hora o un dia, hagin de contribuir per l’acomiadament o no puguin pagar per sota del salari m\u00ednim, aix\u00ed com acomiadar totes les funcion\u00e0ries i privatitzar aquests serveis p\u00fablics tan indispensables per a la vida comunit\u00e0ria. No obstant aix\u00f2, a l’esquerra parlament\u00e0ria no s’hi sent cap veu que reclami confiscar tota la riquesa productiva apropiada injustament per aquesta classe ociosa, i enviar a l’exili a la classe empresarial.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, la consellera d’Ocupaci\u00f3 i Afers Socials del govern basc, Gemma Zabaleta, va anunciar que verificar\u00e0 si els perceptors d’ajudes socials tenen el seu empadronament en regla a trav\u00e9s dels \u00abmodels de cooperaci\u00f3 tant amb la policia local com amb l’Ertzaintza\u00bb. A aquesta il\u00b7lustre vividora de l’erari p\u00fablic no se li acut proposar un control policial contra el frau fiscal empresarial o per alts directors de bancs i empreses, amb la corresponent fugida cap a paradisos fiscals. Una altra classe, la pol\u00edtica, que cal enviar al desterrament.
\n\tMentrestant, el duc de Palma aprofita la seva posici\u00f3 de consort real per beneficiar-se de recursos p\u00fablics, i el fill de la duquessa d’Alba titlla de mandroses les andaluses perqu\u00e8 reben un subsidi agrari de pobresa quan la seva fam\u00edlia rep milions d’euros anuals per ser simple i planerament propietaris de terres que els seus avantpassats es van apropiar per ‘dret’ de conquesta. Alg\u00fa necessita aquesta classe parasit\u00e0ria?<\/p>\n

Finalment, el president de govern Mariano Rajoy, en l\u00ednia amb les propostes de la patronal en el document Transforma Espanya (9) prepara minuciosament quin ser\u00e0 el seu full de ruta de retallades-desastre destinades a incrementar encara m\u00e9s la pobresa. A part de les privatitzacions encobertes efectuades durant l’etapa del govern socialista en mat\u00e8ria de sanitat i educaci\u00f3, avancem aquelles manifestades amb molta cautela en el discurs d’investidura:<\/p>\n

– En l’econ\u00f2mic. Retallar el d\u00e8ficit en 16.500 milions, especialment el dedicat a la despesa social. Les empreses no hauran de pagar l’IVA fins que ho hagin cobrat. Limita al 0,4% el d\u00e8ficit p\u00fablic de les diverses administracions. En l’\u00e0mbit fiscal no apareixen mesures per pujar l’impost als rics, o la limitaci\u00f3 de salaris m\u00e0xims dels directors. Reducci\u00f3 de l’impost de societats a empreses amb ingressos menors de 5 milions d’euros. Menor taxa d’impostos als beneficis no distribu\u00efts.<\/p>\n

– Pel laboral. Congelaci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 p\u00fablica, eliminar els dies de festa pont. Ajudes a l’empresari de 3.000 euros pel primer treballador empleat (ajuda a aut\u00f2noms). Profunda reforma integral del mercat de treball: ‘absentisme laboral’,<\/p>\n

– Pel social. \u00danicament aplicar l’increment de l’IPC a les pensions m\u00e9s baixes, la resta queden congelades. Si no reduir, almenys congelar totes les altres ajudes socials. Reformar el sistema p\u00fablic de pensions (privatitzaci\u00f3 encoberta).<\/p>\n

En una paraula, el paper dels pol\u00edtics \u00e9s generar pol\u00edtiques contra els pobres mentre que el de les associacions \u00e9s ajudar-los a ben morir, com reclama el nou model capitalista d’\u00edndole maltusi\u00e0.<\/p>\n

El capitalisme, quin futur?<\/strong><\/p>\n

Immanuel Wallerstein no dubta a proclamar la defunci\u00f3 del capitalisme: diu que \u00abla seva desintegraci\u00f3 \u00e9s irreversible, perqu\u00e8 est\u00e0 a la vista al final del seu declivi iniciat en la d\u00e8cada dels ’70 del segle passat i la lenta agonia durar\u00e0 entre vint i quaranta anys m\u00e9s: el capitalisme modern ha arribat a la fi de la corda. No pot sobreviure com a sistema i per aix\u00f2 passa per l’etapa final d’una crisi estructural de llarga durada. No \u00e9s una crisi de curt termini, sin\u00f3 un desplegament estructural de grans proporcions […]. \u00abEl capitalisme modern ha arribat al final del seu cam\u00ed. No \u00e9s capa\u00e7 de sobreviure com a sistema \u00ab, diu Wallerstein i afegeix:\u00bbEs tracta de la major crisi de la hist\u00f2ria. Estem en la transici\u00f3 a un sistema nou i la lluita pol\u00edtica real que s’ha desfermat en el m\u00f3n amb el repudi de la gent, no plantegen el nou curs del capitalisme, sin\u00f3 sobre el sistema que ha de reempla\u00e7ar \u00bb (10).<\/p>\n

Cal prender aquesta declaraci\u00f3 amb for\u00e7a precauci\u00f3, ja que s\u00f3c dels que pensa que sense un fort proc\u00e9s de transformaci\u00f3 des de baix, en qu\u00e8 la poblaci\u00f3 i els moviments socials siguin els subjectes principals, que s’han anat incorporant massivament i assumint-lo com a propi, el capitalisme pot caure, per\u00f2 quina societat posar\u00edem en el seu lloc? A m\u00e9s, i no menys important, poc podrem fer contra la pobresa i a favor de les pobres, si aquests no es mouen, no es mobilitzen, si d’una vegada no assumeixen una consci\u00e8ncia anticapitalista. Com assenyala Rajoy, \u00ab\u00e9s obvi que aquest programa no pot ser ali\u00e8, ni a les dif\u00edcils circumst\u00e0ncies que travessa el nostre pa\u00eds, ni als desitjos que acaben d’expressar els espanyols a les urnes\u00bb (11). Si la poblaci\u00f3 empobrida segueix votant i participant en aquest model de democr\u00e0cia representativa, poc hem de fer. Mentre aquests gestors del capital trobin legitimaci\u00f3 a les urnes per servir a les seves senyories, la Banca i l’Empresa, poc podrem fer des de la protesta al carrer. Aix\u00ed de lamentable. S’imposen noves formes de contestaci\u00f3 contra el capitalisme.<\/p>\n

\tRefer\u00e8ncies<\/strong><\/u><\/p>\n

1. C\u00e0ritas, una multinacional especialitzada en l’almoina, assegura que la majoria de les persones que busquen assist\u00e8ncia social, provenen de l’atur. Anna Flotats. \u00abEls ‘nous pobres’ s\u00f3n ja un 60% dels necessitats\u00bb. P\u00fablic, 17 desembre del 2011.<\/p>\n

2. Si no morissin 120 milions de persones anualment, els pobres augmentarien en 1.200 milions cada deu anys. La fam, les pand\u00e8mies i la guerra actuen d’obstacles destructius, tal com proposava el clergue T. Malthus. Veure Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez. Malthus odiava els pobres, Marx la pobresa.<\/a>\n\t <\/p>\n

3. JL Acanda Gonz\u00e1lez. Poder i revoluci\u00f3: claus per assimilar a Foucault. Recerca: Revista de pensament i An\u00e0lisi.<\/p>\n

4. L’actual riquesa dels familiars de la Casa d’Alba procedeix del serveis prestats als reis castellans en els seus conflictes amb la noblesa d’aquesta regi\u00f3. Un dels seus antecessors, el fam\u00f3s III Duc d’Alba, va ser l’home de confian\u00e7a de Carles I i Felip II, a Portugal, N\u00e0pols i els Pa\u00efsos Baixos, per m\u00e9s refer\u00e8ncies.<\/p>\n

5. JL Acanda Gonz\u00e1lez. Treball esmentat.<\/p>\n

6. El que no far\u00e0 C\u00e0ritas, i les altres organitzacions dedicades al assistencialisme, \u00e9s conscienciar a aquestes persones en situaci\u00f3 de pobresa o risc d’exclusi\u00f3 social en l’enfrontament de classe amb el capitalisme. Actuen de sedant-bomber del sistema.<\/p>\n

7. Banc de Sabadell. Plans personalitzats sobre el futur. \u201cConversaciones sobre el futuro\u201d. <\/a><\/p>\n

8. Caritas Europa va proposar i presentar durant el Congr\u00e9s Europeu sobre Pobresa i Exclusi\u00f3 Social que se celebra a Madrid, set propostes pol\u00edtiques de cara al 2020 entre les quals destaca la de \u00abreduir en un 30 per cent el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa, el que suposa que hi hagi 25 milions menys de pobres \u00ab.<\/p>\n

9. JL Acanda Gonz\u00e1lez. Treball esmentat.<\/p>\n

10. Com un ress\u00f2 d’aquest document, Rajoy diu: \u00abhem de resoldre com inserir amb avantatge en un escenari global, m\u00e9s poblat, m\u00e9s competitiu i m\u00e9s exigent\u00bb. Veure Seminari Taifa: Quadern n \u00ba 8, setembre del 2011.<\/p>\n

11. I. Wallerstein. La crisi terminal del capitalisme comen\u00e7a per Europa. <\/a><\/p>\n

12. Discurs d’investidura del president del PP Mariano Rajoy.<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pobresa ve de lluny: l’esclau era un pobre lligat als capricis i aberracions d’un amo, el servent era un pobre lligat a un territori que acatava les ordres d’un senyor feudal, el treballador \u00e9s un pobre que dep\u00e8n de si un capitalista vol emprar-lo. Les societats classistes utilitzen la pobresa com un mecanisme per exercir un poder repressor sobre les poblacions que controlen.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13,6],"tags":[50,146,186],"class_list":["post-1249","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-membres-taifa","tag-capitalisme","tag-la-directa","tag-pobresa"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1249"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1249\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}