JORDI BERBIS | Setmanari La Directa 19\/12\/2011<\/p>\n
Aquesta setmana, arran del que s’ha anomenat crisi del deute, els governs alemany i franc\u00e8s han posat sobre la taula la potencial integraci\u00f3 fiscal de bona part de la Uni\u00f3 Europea. \u00c9s a dir, l’adopci\u00f3 de normes comunes en despesa p\u00fablica i impostos. L’adopci\u00f3 de normes comunes pel que fa a impostos genera dubtes sobre quin ha de ser el model: estem parlant de baixar encara m\u00e9s els impostos a les empreses o tindrem un impost sobre la renda realment progressiu a tot arreu?<\/p>\n
Essencialment, les mesures proposades al tractat van en dues direccions. D\u2019una banda, s’augmenta el pressupost destinat a possibles rescats d’estats. De l’altra, es constitucionalitza l’equilibri pressupostari.
\n
\nEls fons destinats a possibles rescats dels estats en realitat funcionen com els fons que utilitza el BCE per a comprar el deute p\u00fablic dels estats atacats pels mercats: s\u00f3n fons que acaben servint per a garantir els beneficis del sector financer. Al mateix temps, serveixen com a palanca de for\u00e7a per a implantar les mesures d’austeritat.<\/p>\n
A la constitucionalitzaci\u00f3 de l’equilibri pressupostari se l’anomena regla d’or, en el sentit que es converteix en un principi de pol\u00edtica econ\u00f2mica que s’ha de seguir hi hagi el govern que hi hagi i sigui quina sigui la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Aix\u00ed es pret\u00e9n demostrar credibilitat que en teoria ha de generar confian\u00e7a i per tant inversi\u00f3, fenomen extremadament dif\u00edcil durant una crisi econ\u00f3mica.<\/p>\n
La mesura que tindr\u00e0 m\u00e9s efectes ser\u00e0, sens dubte, la constitucionalitzaci\u00f3 del d\u00e8ficit zero. Reflecteix una visi\u00f3 de la realitat esbiaixada, situant la despesa p\u00fablica \u201cexcessiva\u201d com a causant de la crisi enlloc de les crisis com a inherents al capitalisme. S\u2019exigeixen aix\u00ed, la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit, el control estricte de la inflaci\u00f3, la reducci\u00f3 d’impostos, la privatitzaci\u00f3 i la liberalitzaci\u00f3 com a passos necessaris per sortir de la crisi. Un tipus de pol\u00edtiques ja aplicats a d’altres parts del m\u00f3n com a l’Am\u00e8rica llatina als anys 80. Un tipus de pol\u00edtiques que, all\u00e0 on s’han aplicat, han aprofundit la crisi, al rev\u00e9s del que pregonen els seus defensors. No nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que, gr\u00e0cies als fluxos comercials, els seus efectes es propaguen cap als pa\u00efsos que te\u00f2ricament no necessiten aquestes pol\u00edtiques per haver-les aplicat anteriorment. Un exemple \u00e9s Alemanya, que ha rebaixat la seva previsi\u00f3 de creixement en un 1,2 % arran dels efectes de l’austeritat.<\/p>\n
La fixaci\u00f3 pel d\u00e8ficit en el si de la UE aplica la soluci\u00f3 de centrar-se en els s\u00edmptomes enlloc d’atacar l’arrel del problema. Seguir aquest esquema tan sols pot tenir dues causes \u2013 o una combinaci\u00f3 d’elles -: la ignor\u00e0ncia sobre el funcionament de l’economia o la voluntat d’atacar encara m\u00e9s els drets de les poblacions dels estats tot dient que \u00e9s l’\u00fanic remei per a la crisi. En qualsevol dels dos casos, el que s’acabi acordant no ens afectar\u00e0 com a societat nom\u00e9s quan es signi, sin\u00f3 que marcar\u00e0 l’actuaci\u00f3 dels estats en el futur.<\/p>\n
Fent un exercici d’imaginaci\u00f3, la voluntat de reduir el d\u00e8ficit a zero (o al nivell m\u00e9s baix possible) tamb\u00e9 es podria dur a terme a trav\u00e9s d’augments d’impostos i no a trav\u00e9s de reduccions de la despesa. Ara b\u00e9, quan s’ha triat aquesta via, s’han apujat els impostos indirectes, que graven m\u00e9s la renda com menor \u00e9s aquesta. Tamb\u00e9 s’ha plantejat la creaci\u00f3 d’una taxa per a les grans fortunes, per\u00f2 excepte en algun pa\u00eds, en general no s’ha fet cap pas en ferm per aplicar-la. En tots dos casos, es podria substituir per diverses mesures: augment dels trams superiors de l’impost sobre la renda, augment dels impostos que es paguen per la percepci\u00f3 de beneficis, revisi\u00f3 de certes desgravacions fiscals a l’impost sobre la renda o l’impost de societats. Cap d’aquestes mesures apareixen ni en els discursos pol\u00edtics ni en els debats p\u00fablics. Per tant, sigui a trav\u00e9s de la reducci\u00f3 de la despesa o dels augments dels impostos, les mesures per reduir el d\u00e8ficit ataquen de manera frontal les classes populars.<\/p>\n
L’obsessi\u00f3 pel d\u00e8ficit tamb\u00e9 expressa la subjecci\u00f3 tant dels caps de govern europeus com dels alts responsables europeus a les teories d’una escola econ\u00f2mica concreta, que constitueixen la base en teoria econ\u00f2mica del neoliberalisme. No constitueix pas una novetat o un canvi de direcci\u00f3 pel que fa al marc de la Uni\u00f3 Europea, ans al contrari, n’\u00e9s una pe\u00e7a m\u00e9s. \u00c9s la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s palpable de la marginaci\u00f3 de les alternatives tant a nivell te\u00f2ric com a nivell de pol\u00edtica econ\u00f2mica durant els \u00faltims 25 anys. Tamb\u00e9 \u00e9s la confirmaci\u00f3 que la \u00fanica intenci\u00f3 \u00e9s seguir amb la pol\u00edtica econ\u00f2mica que ja s’estava aplicant abans de la crisi, la neoliberal. El fil conductor del tipus de pol\u00edtiques aplicades i propugnades el podem trobar ja al Tractat de Maastricht, en el que s’establia, entre d’altres, un l\u00edmit del 60 % de deute p\u00fablic com a condici\u00f3 per a poder entrar a l’euro.<\/p>\n
Q\u00fcestions te\u00f2riques a banda, l’anomenada \u201cregla d’or\u201d resulta molt convenient per al capital en la mesura que les retallades de la despesa p\u00fablica ja no dependran de la voluntat pol\u00edtica dels governs, sin\u00f3 que formaran part de les respectives legislacions. Tot i que existeixen alternatives, aquestes no es tenen presents ni en el discurs ni en el disseny de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. La reforma expr\u00e9s de la constituci\u00f3 espanyola n’\u00e9s un bon exemple.<\/p>\n
La posada en escena d’aquests canvis a nivell europeu ha tingut dos efectes col\u00b7laterals, que encara hem de saber quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindran a nivell de consci\u00e8ncia i resposta social.<\/p>\n
El primer \u00e9s un cert trencament amb la visi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea (UE) com a agent de progr\u00e9s social, que havia de permetre a les poblacions dels Estats m\u00e9s desafavorits assolir els nivells de benestar social dels membres m\u00e9s antics. La realitat per\u00f2 \u00e9s que la Uni\u00f3 Europea des dels seus inicis ha estat una instituci\u00f3 al servei del capital europeu. Per tant, el pacte fiscal no \u00e9s cap novetat: aquest tipus de mesures forma part de l’ADN de la UE. No \u00e9s cap novetat. All\u00f2 que realment hauria estat sorprenent f\u00f3ra que s\u2019haguessin pres mesures en una altra direcci\u00f3.<\/p>\n
Si analitzem l’estructura legal de la UE, observarem que ni el tractat de Maastricht ni la resta de tractats constitutius han establert criteris objectius d’unificaci\u00f3 pel que a drets socials, salaris, condicions de treball o desigualtat. S\u00f3n part d’algunes de les pol\u00edtiques de la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 sense el mateix grau d’obligatorietat que els criteris purament macroecon\u00f2mics. En els casos en qu\u00e8 s’han proposat pol\u00edtiques des de la Uni\u00f3 Europea en aquests camps, l’enfocament ha sigut el de sempre: cal rebaixar drets per millorar la situaci\u00f3 dels ciutadans. La \u00faltima reforma del sistema p\u00fablic de pensions es va realitzar seguint les recomanacions de la Uni\u00f3 Europea, molt preocupada per la seva sostenibilitat. Un altre exemple el podem trobar en qu\u00e8, al mateix temps que la comissi\u00f3 europea recomana la creaci\u00f3 de \u201cminifeines\u201d amb un salari per sota del m\u00ednim \u2013 gran contradicci\u00f3 \u2013 per a rebaixar l’atur, es mostra al mateix temps preocupada per l’\u00edndex de pobresa entre els treballadors, especialment entre els afectats per la temporalitat i la precarietat.<\/p>\n
El segon \u00e9s el paper al qual s’han vist redu\u00efts els Estats (per no parlar de les seves poblacions!). Dit d’una altra manera, all\u00f2 que podem anomenar com a qualitat democr\u00e0tica del proc\u00e9s. Dels 27 Estats membres de la UE, 21 han acceptat directament la proposta de Fran\u00e7a i Alemanya, 3 han de consultar-ho (la utilitzaci\u00f3 d’aquest verb no \u00e9s casual) en els seus parlaments i nom\u00e9s 1 s’ha plantat, el Regne Unit. Pel que fa a les seves poblacions, aquestes es veuen redu\u00efdes al paper de comparses d\u2019all\u00f2 que decideixen -fonamentalment- els mercats amb l\u2019ajuda dels tecn\u00f2crates. El futur tractat ens confirma el que ja sab\u00edem: que la UE \u00e9s una instituci\u00f3 que serveix netament els interessos del capital, essent aquest tractat l’\u00faltim acte d’una tragicom\u00e8dia que s’escriu cada dia.<\/p>\n
Lamentablement no resulta una novetat. Durant la hist\u00f2ria de la Uni\u00f3 Europea hem viscut diversos episodis en els que quan es donava veu a la poblaci\u00f3 per decidir sobre actuacions fonamentals de la UE, la seva resposta paralitzava els processos corresponents. Aquests van ser els casos dels refer\u00e8ndums celebrats a Fran\u00e7a i als Pa\u00efsos Baixos sobre la constituci\u00f3 europea. Per tant, no ens hauria de sorprendre que al cap d’una setmana d’insinuar un possible refer\u00e8ndum a Gr\u00e8cia sobre els plans d’austeritat i les retallades de drets laborals i socials, el seu govern hagu\u00e9s canviat sense ni tan sols celebrar eleccions. La preocupaci\u00f3 per la democr\u00e0cia s’esvaeix tan bon punt el seu exercici pot anar en contra de decisions ja preses o l\u00ednies mestres de pol\u00edtica econ\u00f2mica.<\/p>\n
Cal recon\u00e8ixer, per\u00f2, la capacitat del capitalisme per recuperar-se dels contratemps. Tot i que durant els inicis de la crisi econ\u00f2mica s\u2019albirava el frac\u00e0s del model econ\u00f2mic del capitalisme global, les seves mesures s’han acabat implantant com a \u00fanica sortida obligada. En aquest sentit, la crisi est\u00e0 servint per a que el capitalisme augmenti la seva taxa de plusv\u00e0lua i els seus beneficis a trav\u00e9s de les anomenades reformes estructurals, tal i com ha passat en crisis anteriors.<\/p>\n
Per tant, el tractat revela clarament els objectius i les prioritats de la UE. Amb aquest tractat queda definitivament liquidada \u2013 si \u00e9s que en quedava alguna \u2013 qualsevol possibilitat de transformar la Uni\u00f3 Europea en una instituci\u00f3 al servei de les poblacions europees. En aquest sentit, la proclama de \u201cm\u00e9s Europa\u201d per sortir de la crisi resulta, com a m\u00ednim, ing\u00e8nua i implica que ens haguem de preguntar i que haguem de preguntar \u00bfquina Europa?.<\/p>\n