LAIA ALTARRIBA. BARCELONA | 11\/12\/2011 – JORDI PIZARRO<\/p>\n
La feina mai els havia faltat. La Cristina havia estat administrativa en diverses discogr\u00e0fiques al llarg de tres d\u00e8cades, el Fernando havia treballat de mec\u00e0nic de manteniment, de fruiter i de conductor durant m\u00e9s de 30 anys, i l’\u00c0ngels havia treballat 15 anys en una ag\u00e8ncia de viatges. Ja tenen m\u00e9s de 50 anys, i s’han trobat a l’atur just en el moment en qu\u00e8 m\u00e9s els interessa cotitzar per a la jubilaci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
S\u00f3n la franja d’edat amb l’atur m\u00e9s baix. L’Idescat, a partir de les dades del tercer trimestre del 2011 de l’enquesta de poblaci\u00f3 activa, revela que hi ha 61.300 persones a Catalunya de m\u00e9s de 55 anys sense feina, una xifra que suposa el 12% d’aquest segment de poblaci\u00f3. Per\u00f2 s\u00f3n un col\u00b7lectiu que ho t\u00e9 especialment dif\u00edcil per tornar a trobar feina, tal com expliquen els que s’hi troben, un fet constatat tant pels sindicats com per la Generalitat.<\/p>\n
L’economista Elena Idoate, experta en mercat laboral del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa, retrata aquesta situaci\u00f3 que viuen: \u00ab\u00c9s un sector d’edat que t\u00e9 m\u00e9s participaci\u00f3 en el mercat laboral que els joves, per\u00f2 que es veu afectat per l’actual din\u00e0mica de reestructuraci\u00f3 del mercat que expulsa els de m\u00e9s edat, perqu\u00e8 el que es vol \u00e9s que entrin nous treballadors amb pitjors condicions laborals i amb menys drets acumulats\u00bb. Les experi\u00e8ncies de tots ells constaten aquest canvi en el mercat laboral que explica l’economista: des que s’han quedat sense feina, nom\u00e9s han trobat feines temporals, amb sous molt inferiors als que cobraven, treballant m\u00e9s hores i amb menys drets laborals.<\/p>\n
\u00abDeia que atracaria un banc\u00bb <\/strong><\/p>\n \u00c9s el cas del Fernando L\u00f3pez, de Terrassa, que t\u00e9 53 anys. Treballava de conductor per a una empresa d’obra p\u00fablica amb un contracte indefinit i horari estable. Per\u00f2 fins a \u00faltima hora mai els deien quan tindrien vacances, i com que no hi havia comit\u00e8 d’empresa van decidir muntar-ne un. El Fernando explica que, quan l’empresa ho va saber, el van fer fora immediatament. Era el maig del 2009. Des d’aleshores ha enviat m\u00e9s de 100 curr\u00edculums i ha trucat a totes les portes que se li han acudit. Per\u00f2 fins fa poques setmanes no ha obtingut per fi una resposta: \u00abDes de fa poc que treballo en una gran empresa fent de conductor. Per\u00f2 entro a les 4 h del mat\u00ed i no surto fins a les 18.30 h, i nom\u00e9s em paguen 1.100 euros nets al mes\u00bb. El Fernando t\u00e9 dos nens que van a una escola concertada i a la dona li paguen 480 euros per treballar mitja jornada en una botiga. \u00abHe agafat aquesta feina per viure, perqu\u00e8 ens hem menjat els estalvis. No hi veia cap sortida, pensava que acabaria agafant una depressi\u00f3\u00bb, expressa. Amb un somriure, afegeix: \u00abLi deia a la meva dona que al final em faria atracador de bancs\u00bb.<\/p>\n Any i mig sense trobar res<\/strong><\/p>\n Qui tamb\u00e9 ha trobat feina en condicions molt pitjors que abans \u00e9s l’\u00c0ngels (prefereix no donar el cognom). Aquesta barcelonina de 57 anys, que viu en un pis de lloguer amb la seva filla, que \u00e9s estudiant, s’ha dedicat tota la vida al sector tur\u00edstic amb contractes estables. Per\u00f2 des que va tancar l’ag\u00e8ncia de viatges on treballava nom\u00e9s ha trobat feines temporals. Una de les que va fer era de comercial d’American Express a l’aeroport de Barcelona. \u00abM’havia d’estar sis hores dreta sense poder-me recolzar enlloc i em pagaven molt poc. Al cap de tres mesos em van fer fora perqu\u00e8 si no col\u00b7loques un m\u00ednim de targetes t’acomiaden, per\u00f2 ning\u00fa arriba a aquest m\u00ednim\u00bb, comenta l’\u00c0ngels. Despr\u00e9s d’un any i mig sense trobar res, fa unes quantes setmanes que ha acceptat una altra feina que tampoc t\u00e9 res a veure amb el seu sector: dedica tres hores cada tarda a ensenyar pisos.<\/p>\n Qui va tenir m\u00e9s sort en la contractaci\u00f3 va ser Cristina Roig, que ha fet unes quantes substitucions com a administrativa a la Generalitat durant nou mesos, amb unes bones condicions laborals. Per\u00f2 amb les retallades a l’administraci\u00f3, des del mar\u00e7 que ja no l’han tornada a cridar. Aix\u00ed que des d’aleshores est\u00e0 buscant feina, amb la pressi\u00f3 que nom\u00e9s li queda un any d’atur.<\/p>\n Sense pol\u00edtiques del SOC<\/strong><\/p>\n No ha de sorprendre que tots ells ho tinguin tan dif\u00edcil. I l’economista Elena Idoate alerta que en el futur la situaci\u00f3 no millorar\u00e0: \u00abLes actuals xifres d’atur no s\u00f3n conjunturals de la crisi, sin\u00f3 que \u00e9s el que ens espera durant els pr\u00f2xims 15 o 20 anys. El que passa, i continuar\u00e0 passant, \u00e9s que qui perd la feina es queda instal\u00b7lat en unes condicions pitjors que no es recuperaran en molt de temps, i qui no troba feina cada cop ho t\u00e9 m\u00e9s dif\u00edcil perqu\u00e8 no es generaran nous llocs de treball\u00bb. Des del Servei d’Ocupaci\u00f3 de Catalunya confirmen que no tenen \u00abcap programa espec\u00edfic\u00bb per a aquest segment de poblaci\u00f3, \u00abtot i que tots els programes del SOC tenen com a destinataris prioritaris els aturats m\u00e9s grans de 45 anys\u00bb. I subratllen la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3.<\/p>\n Formar-se i mantenir-se actiu<\/strong><\/p>\n Precisament, formar-se ha estat la principal ocupaci\u00f3 de tots tres els \u00faltims mesos, alhora que no han parat d’enviar curr\u00edculums arreu. Tamb\u00e9 comparteixen que cap d’ells ha rebut cap oferta de feina provinent dels serveis p\u00fablics d’ocupaci\u00f3. Aix\u00ed que el que han prioritzat \u00e9s formar-se i mantenir-se actius.<\/p>\n Tot i haver treballat 31 anys en una discogr\u00e0fica, Cristina Roig no tenia cap t\u00edtol oficial. Des que el febrer del 2009 es va quedar a l’atur amb un ERO, s’ha tret diversos t\u00edtols i s’ha apuntat a diversos cursets, a m\u00e9s de comen\u00e7ar la carrera de dret. Malgrat les dificultats, somriu i conclou: \u00abNo s\u00e9 quant trigar\u00e9 a trobar feina, per\u00f2 acabar\u00e9 recollint el fruit de tot el que estic fent\u00bb. Cristina Roig va perdre la feina per un ERO a la discogr\u00e0fica en qu\u00e8 treballava. Te m\u00e9s de 50 anys i li queda un any d’atur. No para de fer cursos.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[31,166],"class_list":["post-1216","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-membres-taifa","tag-atur","tag-mercat-laboral"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1216","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1216"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1216\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1216"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1216"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1216"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
\nFont:<\/strong> Diari Ara<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"