XABIER GR\u00c0CIA \/ SEMINARI TAIFA | La Directa – 07\/12\/2011<\/p>\n
Despr\u00e9s de l’euf\u00f2ria ve la realitat i, de \u201cpa\u00eds de primera\u201d, l’estat espanyol ha passat a \u201cpa\u00eds de la perif\u00e8ria\u201d. El subdesenvolupament del capitalisme a l’estat espanyol s’ha caracteritzat hist\u00f2ricament per la seva debilitat relativa enfront de les altres fraccions de les classes dominants, com les classes rendistes i financeres. Aquesta debilitat s’ha expressat en una necessitat permanent de capitals estrangers, una feble taxa d’acumulaci\u00f3 interna i un elevat atur estructural. La crisi no ha fet m\u00e9s que accentuar les contradiccions pr\u00f2pies del desenvolupament desigual del capitalisme a l’estat espanyol.
\nL’atur a l’estat espanyol ronda ja els cinc milions d’aturats i la taxa de desocupaci\u00f3 s’ha disparat fins arribar al 21.5%, la m\u00e9s alta des del 1996 i 12 punts per sobre de la zona euro. L’Enquesta de Poblaci\u00f3 Activa situa la xifra d’aturats a finals de setembre en 4.978.300 persones i l’INEM, amb uns criteris m\u00e9s restrictius, els xifra en 4.360.926. Des de que es va iniciar la crisi (a la tardor del 2007) s’ha multiplicat per dos el nombre d’aturats i l’atur de llarga durada en el tercer trimestre ha augmentat fins al 49.3%. Aix\u00ed, no \u00e9s d\u2019estranyar que despr\u00e9s de 4 anys de crisi molts treballadors\/es hagin esgotat els subsidis per desocupaci\u00f3 i, a l’actualitat, tres de cada 10 aturats no reben cap prestaci\u00f3 per desocupaci\u00f3. Des de l’inici de la crisi es troben en aquesta situaci\u00f3 m\u00e9s de 1.9 milions de treballadores i treballadors. Hi ha 1.425.200 llars en les quals tots els seus membres estan aturats. Els afiliats a la Seguretat Social han tornat a minvar fins a les 17.360.313 persones, i qu\u00e8 es pot dir sobre la taxa de desocupaci\u00f3 dels menors de 25 anys que ja supera el 46%, condemnant a tota una generaci\u00f3 de joves al treball precari, a la depend\u00e8ncia de les seves xarxes familiars (que no deixen de ser un subsidi de les fam\u00edlies treballadores a les empreses) i a retardar els seus plans d’emancipaci\u00f3 vital. Per\u00f2, a m\u00e9s, com a mostra de la inutilitat de les contrareformes laborals del govern d’en Zapatero, la taxa d’assalariats amb contractes temporals ha guanyat pes en els \u00faltims trimestres passant del 24,8% al 26,1% de la poblaci\u00f3 activa del tercer trimestre.
\n
\nLa desocupaci\u00f3 \u00e9s una poderosa eina disciplin\u00e0ria. Vagi b\u00e9 o malament el seu negoci, quin empresari renunciaria a la possibilitat de reduir els salaris dels seus treballadors? No \u00e9s d’estranyar que en les \u00faltimes xifres publicades per l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria sis de cada deu assalariats percebin menys de 1.282,80 euros bruts al mes, la qual cosa, situa els seus ingressos per sota de la barrera del \u2018mileurisme\u2019 despr\u00e9s de pagar impostos i cotitzacions socials. D’aquests, m\u00e9s de la meitat -5,6 milions- perceben fins i tot uns ingressos que es situen com a mitjana en 6.603 euros anuals, per sota del salari m\u00ednim .
\nAl 2004, quan es suposava que les coses ens anaven b\u00e9, el 53,6% dels assalariats cobrava menys de dues vegades el SMI. Dos anys despr\u00e9s de l’inici de la crisi, l’any 2009, aquest percentatge ja representava el 57,5% dels assalariats, per\u00f2 l’any passat -\u00faltimes dades publicades- la proporci\u00f3 de \u2018mileuristes\u2019 havia pujat fins al 57,9%, la qual cosa significa un clar descens de la renda salarial dels treballadors. I com sempre, la discriminaci\u00f3 salarial t\u00e9 rostre femen\u00ed, el nombre de dones que cobren sous per sota dels mil euros mensuals \u00e9s gaireb\u00e9 el doble que el d’homes. Amb tot aquest panorama i segons les dades del Eurobar\u00f2metre publicats la setmana passada, el 33% dels ciutadans es declaren \u00abpoc o gens\u00bb confiats en mantenir el seu lloc de treball en els propers mesos.
\nLa caiguda del consum associada a la reculada de les rendes salarials i la desocupaci\u00f3, afegit a les retallades i ajustos fiscals estatals, ja anticipen noves rebaixes en les previsions de creixement per a l’Estat espanyol, que no est\u00e0 en condicions d’iniciar un proc\u00e9s vigor\u00f3s d’acumulaci\u00f3 que pugui absorbir la destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 creada per la crisi. Cada vegada hi ha m\u00e9s possibilitats que entrem en una segona recessi\u00f3 (en el cas de l’estat espanyol no hem sortit de la primera) i l’orientaci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques restrictives no far\u00e0 m\u00e9s que accentuar la crisi de l’ocupaci\u00f3. L’enorme necessitat de l’aflu\u00e8ncia de capitals estrangers, en un context d’extremada volatilitat internacional, i l’endarreriment socio-tecnol\u00f2gic de la nostra estructura productiva, que s’articula en gran mesura sobre la petita empresa i la m\u00e0 d’obra barata, apunten en aquesta l\u00ednia. La crisi de l’ocupaci\u00f3 ha vingut per quedar-se.
\nLa mateixa Banca ja est\u00e0 anticipant aquesta possibilitat per a la UE. L’Institut Internacional de Finances (IIF) assegura que la situaci\u00f3 a la zona euro ha empitjorat en l’\u00faltim mes i pronostica que entrarem en una \u00abnova recessi\u00f3 \u00ab, que contraur\u00e0 l’economia europea l’1% del seu Producte Interior Brut (PIB) pel 2012. Aix\u00ed que les possibilitats que tornem a instal\u00b7lar-nos en les xifres estructurals de desocupaci\u00f3 de la d\u00e8cada dels 90 s\u00f3n altament probables. No cal oblidar que el primer trimestre del 1994, va passar a la hist\u00f2ria amb la taxa de desocupaci\u00f3 m\u00e9s alta registrada. L’atur, segons l’INE, va ser del 24,5% de la Poblaci\u00f3 Activa en aquell primer trimestre, molt a prop del 24,9% aconseguit als EUA l’any 1933 que va ser el de major atur de la Gran Depressi\u00f3.<\/p>\n
La burgesia catalana \u00e9s l’enveja de la Cort<\/strong> Segons dades de Creu Roja de Catalunya, un de cada cinc catalans \u00e9s pobre, \u00e9s a dir, viu amb menys de 640\u20ac al mes. Quatre de cada 10 fam\u00edlies monoparentals i sis de cada deu fam\u00edlies nombroses s\u00f3n pobres. M\u00e9s de 336.797 aturats no cobren subsidi i d’aquests, 161.262 no tenen cap cobertura. Per\u00f2 a m\u00e9s s’espera que els 173.495 catalans que deixaran de cobrar l’atur en els propers mesos no podran acollir-se a la Renda M\u00ednima d’Inserci\u00f3 despr\u00e9s que la Generalitat decid\u00eds endurir-ne els requisits d’acc\u00e9s. Cada dia s’executen a Catalunya 21 desnonaments, una de cada 5 llars t\u00e9 uns ingressos anuals per sota dels 14.000 euros, 36.800 manquen d’habitatge o no tenen un allotjament adequat i m\u00e9s de 3.500 persones viuen directament al carrer. Male\u00eft desallotjament de l’habitatge 18N a Hostafrancs! La nostra gent gran, la de m\u00e9s de 65 anys, \u00e9s el col\u00b7lectiu amb una major taxa de risc de pobresa, un 25,1%. \u00c9s un aut\u00e8ntic drama que en un any la taxa de pobresa infantil hagi passat de 18,5% al 23,3% dels nens catalans. Mare meva quin projecte de construcci\u00f3 nacional el d’aquests cavallers, ser\u00e0 sobre les cendres de les seves classes populars, com sempre\u2026 o sobre els llots radioactius del pant\u00e0 de Flix? Per\u00f2 aix\u00f2 no acaba aqu\u00ed, malgrat el \u201cNo hi ha alternativa\u201d es propaga constantment des de l’establishment dels grups medi\u00e0tics catalans per tal de justificar l’agressi\u00f3 sobre els nostres drets socials, s’omet sistem\u00e0ticament l’enorme frau fiscal de les classes adinerades catalanes. La justificaci\u00f3 de les retallades sobre la base del d\u00e8ficit fiscal no t\u00e9 cap fonament econ\u00f2mic objectiu i s\u00f3n clarament un arma ideol\u00f2gica per llan\u00e7ar una ofensiva d’ajust sobre les classes populars. David Fern\u00e1ndez, en un excel\u00b7lent article d’aquest setmanari , quantificava el frau fiscal de l’empresariat catal\u00e0: 16.000 milions d’euros, 6 vegades l’import del primer round de les retallades del govern neoconvergent. Els 1.000 milions d’euros d’aquesta segona volta de rosca representen nom\u00e9s el 6.25% del frau fiscal catal\u00e0. Que no ens vinguin amb roman\u00e7os de por, ni s’amaguin a Madrid. Senzillament la crisi ha ofert a les classes dominants catalanes el marc idoni per a l’acceleraci\u00f3 d\u2019un programa pol\u00edtic que ja ve de lluny.<\/p>\n Com un caramel en la porta d’un col\u00b7legi<\/strong>
\nLes previsions del Servei d’Estudis del BBVA Research, pronostiquen una taxa d’atur per a finals d’any a Catalunya del 18,3%. Aquesta dada multiplica per tres la taxa de desocupaci\u00f3 aconseguida en el 2006 que era del 6.6% de la poblaci\u00f3 activa catalana. Despr\u00e9s que el creixement del PIB catal\u00e0 en el 2009 i el 2010 fos d’un -4.2% i 0.1% respectivament, \u00e9s possible que l’any finalitzi amb un creixement raqu\u00edtic del 0.8 %. Amb la nova ronda de retallades i ajustos del govern neoconservador de CiU, que ning\u00fa dubti, que les dades patiran noves revisions en la l\u00ednia de l’espiral diab\u00f2lica de recessi\u00f3-retallades-recessi\u00f3.
\nA Catalunya tenim una de les burgesies m\u00e9s r\u00e0ncies i liberals de tota Europa. Una \u201clumpenburges\u00eda\u201d que diria el vell Gunder Frank. Tota la seva mitologia del \u201cseny\u201d, el saber fer, el seu suposat car\u00e0cter emprenedor cau pel terra quan veiem una realitat d’insubmissi\u00f3 fiscal, baixos salaris, precarietat laboral, deslocalitzacions i xarxes de clientelisme amb les institucions estatals. La burgesia catalana i els seus representants pol\u00edtics s\u00f3n els qui m\u00e9s lluny han anat en el proc\u00e9s de privatitzaci\u00f3 de la gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics, creant tota una xarxa d’empreses de clientelisme que han passat de les incerteses del mercat a les incerteses de la pol\u00edtica, com poden comprovar en aquests temps de retallades… Tenim la xarxa m\u00e9s extensa de centres educatius concertats, mentre que en el curs 2011-2012 uns 20.000 estudiants del sistema p\u00fablic rebran classe en 1.015 barracons i a 210 col\u00b7legis els alumnes faran classe a espais no previstos per aquesta tasca, com a l’aula de m\u00fasica o al gimn\u00e0s i que ning\u00fa s’estranyi que a Catalunya tinguem un frac\u00e0s escolar del 30%. \u00c9s clar que aquest 30% es troba en una geografia social molt concreta. D’altra banda, qu\u00e8 ha necessitat la inversi\u00f3 de la ind\u00fastria sanit\u00e0ria perqu\u00e8 funcion\u00e9s el seu negoci? Seria rendible la producci\u00f3 mercantil sanit\u00e0ria si hagu\u00e9s de coexistir amb un potent sistema p\u00fablic sanitari d’\u00e0mplia cobertura?<\/p>\n
\nCom escrivia recentment Vicen\u00e7 Navarro, les classes populars catalanes patim un veritable espoli de classe. La despesa social p\u00fablica per habitant a Catalunya \u00e9s la m\u00e9s baixa de la UE-15 i aix\u00f2 malgrat que el PIB per c\u00e0pita catal\u00e0 \u00e9s del 110% del PIB per c\u00e0pita de la UE-15. Si estigu\u00e9ssim en la mitjana europea, Catalunya es gastaria el 29% del seu PIB en despesa p\u00fablica social pel seu nivell de riquesa i no el raqu\u00edtic 17%.<\/p>\n
\nLes pol\u00edtiques del govern neoconservador de CiU han trobat en la crisi i el d\u00e8ficit fiscal la soluci\u00f3 per implementar els seus programes m\u00e9s ofensius contra els drets socials i laborals. Es tracta de fer un pas m\u00e9s en la consolidaci\u00f3 del nou Estat Repressiu Liberal. No cal oblidar que el sistema impositiu estatal i auton\u00f2mic ha refor\u00e7at la seva orientaci\u00f3 neoliberal des de fa pr\u00e0cticament m\u00e9s de 20 anys: disminuir els impostos a les rendes del capital i augmentar els de les classes populars. S\u00f3n reformes fiscals regressives que carreguen sobre les rendes salarials el sosteniment de les institucions i les pol\u00edtiques p\u00fabliques (socials i no socials). Per\u00f2 d’altra banda, no cal oblidar que l’estat ha creat un refinat entramat repressiu que nom\u00e9s ha comen\u00e7at a mostrar la seva pota per sota de la porta. Aix\u00f2 \u00e9s l’hegemonia de les classes dominants, conciliaci\u00f3 i cooptaci\u00f3 d’una banda, per\u00f2 tamb\u00e9 viol\u00e8ncia i repressi\u00f3 contra els que resisteixen i lluiten.
\nCom ens recordava Josep Fontana fa uns dies, les classes dominants se senten fortes. No tenen por a una revoluci\u00f3 que posi en el punt de mira la seva propietat privada dels mitjans de producci\u00f3 o l’explotaci\u00f3 del treball assalariat. Com ja deia Taifa fa m\u00e9s d’un any en el seu informe \u2018el rescat dels poderosos\u2019, el seu programa de sortida de la crisi i la reorientaci\u00f3 de la despesa p\u00fablica ens est\u00e0 mostrant la veritable naturalesa del model d’Estat que ens proposen: Un estat social amb la banca i les empreses per\u00f2 liberal amb les classes populars. Per a les empreses subvencions i ajudes p\u00fabliques, per a les classes assalariades i populars m\u00e9s mercat.
\nL’objectiu de les retallades t\u00e9 un clar contingut de classe: afavorir els espais d’acumulaci\u00f3 del capital en la sanitat i l’educaci\u00f3; reduir la \u201cc\u00e0rrega\u201d de les despeses p\u00fabliques \u201cimproductives\u201d per al capital; aprofundir en la mercantilitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns i serveis necessaris de les classes assalariades per augmentar la seva depend\u00e8ncia dels mecanismes del mercat i fer-los m\u00e9s vulnerables i dependents de la seva relaci\u00f3 salarial. A qui afavoreixen aquestes pol\u00edtiques disciplin\u00e0ries de la for\u00e7a de treball?<\/p>\n