DAVID FERN\u00c0NDEZ | La Directa 30\/11\/2011<\/p>\n
Albert Recio: \u00abLes institucions de transaccions financers que gestionen la riquesa d’una minoria amb una elevada capacitat de manipulaci\u00f3\u00bb<\/strong><\/p>\n Miren Etxezarreta: \u00abTres ag\u00e8ncies olipol\u00edstiques que ho decideixen tot\u00bb<\/strong><\/p>\n Joan Subirats: \u00abUna barreja de persones, entitats i professionals de l’especulaci\u00f3 i el frau fiscal\u00bb<\/strong> L’Estirant del Fil de la Directa 252 obre amb el creixent poder que exerceix el banc d’inversi\u00f3 nord-americ\u00e0 Goldman Sachs en el si de la UE. B\u00e9 en governs tecnocr\u00e0tics -Monti a It\u00e0lia- b\u00e9 en institucions financeres comunit\u00e0ries -Draghi al BCE. I amb Gr\u00e8cia com a paradigma. En el mateix reportatge s’aborden tamb\u00e9 les claus del recent indult al vicepresident del Banco Santander, Alfredo S\u00e1enz, contextualitzant-lo en una pr\u00e0ctica massa sovintejada de perdonar -de Botin als ‘Albertos’ passant per Ybarra o Banca Catalana- els abusos dels grans poders. Amb aquest doble rerefons inquietant hem recabat les opinions d’Albert Recio, Miren Etxezarreta i Joan Subirats sobre la identitat discreta, pero gens difusa, dels mercats financers que ens governen de facto. I ‘de iure’.<\/p>\n Albert Recio: \u00abLa tecnocr\u00e0cia \u00e9s una imposici\u00f3 autorit\u00e0ria i antidemocr\u00e0tica\u00bb<\/strong><\/p>\n El professor d’Economia Aplicada de la UAB i vicepresident de la FAVB opina que \u00aba Europa ha arribat l’\u00e8poca dels protectorats que abans s’aplicaven a les antigues col\u00f2nies\u00bb. Recio creu que \u00abel govern dels tecn\u00f3crates -en el fons, banquers- \u00e9s una imposici\u00f3 autorit\u00e0ria i antidemocr\u00e0tica, imposat des de dalt per les institucions internacionals i el nucli de la UE, que \u00e9s l’eix franco-alemany\u00bb. Per Recio es tracta \u00abd’un retroc\u00e9s social i democr\u00e0tic en tota regla que evoca els models de govern que Karl Marx va definir com els consells d’administraci\u00f3 de la burgesia\u00bb. M\u00e9s encara, quan els tecn\u00f2crates \u00abs\u00f3n membres de l’elit intel\u00b7lectual que ha legitimitat i implementat les pol\u00edtiques neoliberals que han causat la crisi: \u00e9s a dir, \u00e9s com posar el torturador a cuidar de les llibertats p\u00fabliques\u00bb. Miren Etxezarreta: \u00abTres ag\u00e8ncies oligopol\u00edstiques ho decideixen tot\u00bb<\/strong><\/p>\n \u00abQui s\u00f3n els mercats? Els grans capitalistes -les fortunes multimilion\u00e0ries d’arreu del m\u00f3n- i, especialment, els grans inversors institucionals: fons d’inversi\u00f3 i fons de pensi\u00f3 privats\u00bb. Clara i contundent, aix\u00ed s’expressa Miren Etxezarreta, catedr\u00e0tica em\u00e8rita de la UAB i membre del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa, per qui els mercats estan controlats per \u00abuns pocs agents financers d’enorme poder i aquells que treballen per ells: unes ag\u00e8ncies d’avaluaci\u00f3 el car\u00e0cter especulatiu i arbitrari de les quals ha quedat ampliament demostrat\u00bb. A penes \u00abtres ag\u00e8ncies oligopol\u00edstiques dictaminen les decisions del capital\u00bb mentre els altres suposats poders -\u00abafeblits, difuminats\u00bb- s\u00f3n incapa\u00e7os de controlar-los. \u00abMolt poques persones amb immens poder sotmeten el m\u00f3n\u00bb, rebla.<\/p>\n Etxezarreta s’atura en els fons de pensions i els seus gestors \u00abperqu\u00e8 s\u00f3n els majors prestataris i amb ells els mercats fan el que els hi rota, entrant en una paradoxa: si no es paga el deute es deixa en fallida els qui han contractat els fons\u00bb. En una doble mostra m\u00e9s que escateix que \u00abel capitalisme ho t\u00e9 tot ben lligat i que, alhora, no haurien d’existir uns fons de pensions privat que especulen amb el futur\u00bb. Afegeix que \u00abel sistema \u00e9s totalment tributari del cr\u00e8dit i gastem en el present els recursos del dem\u00e0, fent un salt endavant cap el buit\u00bb. I clou: \u00abja no es pot esperar res del capitalisme senil\u00bb. Joan Subirats: \u00abEntre la l\u00f2gica \u2018casino\u2019 i el cop d’estat silenci\u00f3s\u00bb<\/strong><\/p>\n Joan Subirats -catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, membre de IGOP i autor del recent llibre \u00abUna altra societat, una altra pol\u00edtica?\u00bb (Ic\u00e0ria Editorial)- cita Habermas per recordar que \u00abno som tant davant un govern de tecn\u00f2crates com davant ‘un cop d’estat silenci\u00f3s’, on es preten naturalitzar les opcions econ\u00f2miques ortodoxes i conservadores, convertint-les en \u00faniques opcions possibles: tal com feia i deia la senyora Thatcher ara fa 30 anys\u00bb. Les clares connexions directes dels nous executius grec i itali\u00e0 amb Goldman Sachs demostren, per Subirats, \u00abla fal\u00b7l\u00e0cia de l’argument t\u00e8cnic: parlen de t\u00e8cnica per amagar opcions ideol\u00f2giques conservadores i liberals\u00bb.
\n
\nAlbert Recio<\/strong>
\nEls mercats s\u2019espanten. Els mercats s\u2019alteren. Exigeixen, neguitegen. Imposen, tiben, criden. Per\u00f2 qui o qu\u00e8 s\u00f3n els mercats financers? Gestores com Blackrock o Pimeo. Els renoms de sempre com Soros, Buffet o Gross. Fons d\u2019inversi\u00f3 i de pensions com Calpers, fons sobirans emesos pels pa\u00efsos rics o hedge funds (fons d\u2019alt risc) com la brit\u00e0nica Man Group, la nord-americana Bridgewater o Renaissance, que es gestiona sola i per ordinador. <\/p>\n
\nSobre la natura dels mercats, el vicepresident de la FAVB apunta que els mercats financers s\u00f3n, al capdavall, \u00ables institucions de transaccions financeres per on es canalitza la riquesa de la minoria rica de la humanitat: mercats on operen uns pocs grups financers amb una elevada capacitat de manipulaci\u00f3\u00bb. \u00abMercats\u00bb, afegeix, \u00abque s’han desenvolupat com un ‘c\u00e0ncer’ degut a la desregulaci\u00f3 que ha perm\u00e9s la creaci\u00f3 de nombroses activitats especulatives (derivats, assegurances d’inversi\u00f3, etc) que provoquen la inestabilitat\u00bb. Recio apunta tamb\u00e9 \u00abque els principals bancs de cada pa\u00eds s\u00f3n els principals adquisidors de deute p\u00fablic i que no es pot descartar que siguin ells mateixos qui desencadenen les turbul\u00e8ncies per millorar la seva situaci\u00f3\u00bb. \u00abSigui com sigui\u00bb, rebla, \u00abm\u00e9s que obeir els mercats el que un govern seri\u00f3s hauria de fer \u00e9s tornar a posar els bancs sota control, reduint l’excessiva financiaritzaci\u00f3 de l’economia i limitant el seu poder\u00bb.<\/p>\n
\nSobre l’indult a Alfredo Saez aprovat divendres passat pel Consell de Ministres, Etxezarreta \u00e9s del parer que \u00abn’hi ha poc a afegir\u00bb: \u00abun veritable esc\u00e0ndol que mostra fins a quin punt els importa la opini\u00f3 p\u00fablica i el poderosos que se senten malgrat perdin les eleccions\u00bb. \u00abEm demano que li deu Zapatero i el PSOE al Banco Santander per haver de fer aquest gest desvergonyit: desafia les paraules\u00bb<\/p>\n
\nSobre la composici\u00f3 dels anomenats mercats financers, Subirats els defineix com \u00abuna barreja de persones, entitats i professionals de l’especulaci\u00f3 i el frau fiscal\u00bb. \u00abAprofiten\u00bb, afegeix, \u00ables esquerdes creixents dels estats-naci\u00f3 per fer diners a cabassos: nom\u00e9s cal recordar que un 25% de les transaccions financeres del m\u00f3n les fan m\u00e0quines HFT amb algoritmes, per especular sense perdre un minut i aconseguir les respostes m\u00e9s eficients a la l\u00f2gica casino\u00bb.
\nRespecte l’indult concedit al viceconseller del Banco Santander Alfredo Saenz, Subirats afirma \u00abque refor\u00e7a la idea de conniv\u00e8ncia \u00edntima entre sistema financer i sistema pol\u00edtic\u00bb i alerta que \u00aben aquests dies finals de govern socialista podem veure com l’executiu sortint serveix per fer la feina bruta de l’entrant, fent coses que en per\u00edodes normals no s’atrevirien a fer\u00bb.<\/p>\n