{"id":1186,"date":"2011-11-28T23:05:16","date_gmt":"2011-11-28T21:05:16","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=1186"},"modified":"2011-11-28T23:05:16","modified_gmt":"2011-11-28T21:05:16","slug":"el-deute-public-un-mecanisme-de-redistribucio-de-riquesa-de-pobres-a-rics-ivan-gordillo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2011\/11\/28\/el-deute-public-un-mecanisme-de-redistribucio-de-riquesa-de-pobres-a-rics-ivan-gordillo\/","title":{"rendered":"El deute p\u00fablic: un mecanisme de redistribuci\u00f3 de riquesa de pobres a rics (Ivan Gordillo)"},"content":{"rendered":"

\u00abL\u2019\u00fanica part de l\u2019anomenada riquesa nacional que entra realment i veritablement en possessi\u00f3 col\u00b7lectiva dels pobles moderns \u00e9s\u2026 el deute p\u00fablic.\u00bb de El Capital<\/span>, Karl Marx (1867)<\/strong><\/p>\n

Els darrers esdeveniments econ\u00f2mics i pol\u00edtics estan succeint a una velocitat vertiginosa. L\u2019enderrocament del govern de Gr\u00e8cia i d\u2019It\u00e0lia en escassos deu dies ha estat un cop dur\u00edssim dels anomenats mercats a les febles democr\u00e0cies parlament\u00e0ries tal com les enten\u00edem fins ara. El cop d\u2019estat dels financers iniciat el 2008 amb el pla de rescat p\u00fablic pel capital financer privat ha pres forma literal<\/strong>: els tecn\u00f2crates provinents de la banca internacional, de Goldman Sachs com a m\u00e0xim exponent i del Banc Central Europeu (BCE), ocupen les posicions de control dels Estats grec i itali\u00e0. Les portes girat\u00f2ries ara giren tamb\u00e9 a l\u2019inrev\u00e9s<\/strong>; no nom\u00e9s els c\u00e0rrecs pol\u00edtics retirats ocupen els llocs dels consells d\u2019administraci\u00f3 de les grans empreses sin\u00f3 que tamb\u00e9 c\u00e0rrecs t\u00e8cnics del capital privat ocupen les carteres p\u00fabliques d\u2019uns governs la legimitat dels quals est\u00e0 esgotada. Ja no nom\u00e9s es fa complir la m\u00e0xima del capitalisme -privatitzar els beneficis i socialitzar les p\u00e8rdues- sin\u00f3 que a sobre es dicta com fer-ho. Qui dicta, si no ha estat escollit com a representant, no \u00e9s un dictador?<\/strong> Si fossin militars parlar\u00edem d\u2019un cop d\u2019estat militar. Tot plegat \u00e9s un ab\u00fas m\u00e9s del poder, que abans tamb\u00e9 procurava afavorir un sector social en detriment de l’altre. Ara, per\u00f2, s\u2019han perdut les formes.<\/p>\n

<\/p>\n

Aquesta vegada tots els dubtes assenyalats pels anomenats mercats es troben al voltant del deute p\u00fablic dels pa\u00efsos de la perif\u00e8ria europea. Per\u00f2, com han arribat a endeutar-se tant aquests Estats?<\/p>\n

Desequilibris comercials, problemes pel capitalisme<\/strong><\/p>\n

En el capitalisme global hi ha una s\u00e8rie d\u2019economies que tenen un sector exterior competitiu que els permet ser exportadores netes<\/strong>, \u00e9s a dir, exporten m\u00e9s mercaderies de les que importen. Aquest seria el cas de la Xina o d\u2019Alemanya. Aquestes economies s\u2019han especialitzat en una producci\u00f3 que altres pa\u00efsos demanden \u00e0mpliament: productes tecnol\u00f2gics, maquin\u00e0ria o autom\u00f2bils com \u00e9s el cas alemany, o manufactures, tot i que tamb\u00e9 molta tecnologia, com \u00e9s el cas xin\u00e8s. La configuraci\u00f3 d\u2019aquesta producci\u00f3, a part del factor tecnol\u00f2gic, es basa en una taxa d\u2019explotaci\u00f3 de la seva classe treballadora molt alta<\/strong>, perpetuant unes condicions infrahumanes per milions de persones, com en el cas xin\u00e8s, o amb uns salaris congelats des de fa d\u00e8cades (des de 1989?) com en el cas alemany. Tot i que els manuals d\u2019economia emprats a les universitats determinen que una economia s\u00f2lida i competitiva \u00e9s aquella que t\u00e9 un sector exportador important, fins ara desconeixem la capacitat d\u2019exportar mercaderies a la Lluna, a Mart o a qualsevol altre planeta del sistema solar<\/strong>. L\u2019evid\u00e8ncia ens diu que si una economia exporta \u00e9s perqu\u00e8 n\u2019hi ha d\u2019altres que importen, encara que tertulians i economistes ens diguin que d\u2019aquesta crisi es surt exportant, no tots els pa\u00efsos poden exportar, alguns hauran d\u2019importar.<\/p>\n

Hi ha pa\u00efsos exportadors nets, com els que hem anomenat, i pa\u00efsos importadors nets, \u00e9s a dir, que importen m\u00e9s mercaderies de les que exporten. Aquest \u00e9s el cas de l\u2019economia espanyola i d\u2019altres de la perif\u00e8ria europea. El model productiu espanyol centrat en els sectors de la construcci\u00f3, el turisme i els serveis, i en menor mesura l\u2019autom\u00f2bil, \u00e9s un model productiu caduc<\/strong>, amb fortes depend\u00e8ncies de l\u2019exterior i generador d\u2019atur i precarietat.<\/p>\n

Les economies amb super\u00e0vits comercials com l\u2019alemanya, no empren els fons obtinguts d\u2019aquest avantatge competitiu en millorar l\u2019Estat del benestar per la seva poblaci\u00f3<\/strong>, ni en augmentar els salaris de la seva classe treballadora. Tampoc en jubilar abans les treballadores, ni tant sols en inversi\u00f3 en el seu sector productiu industrial. A qu\u00e8 han dedicat doncs aquest gran volum de capital? A finan\u00e7ar els d\u00e8ficits d\u2019altres economies, com l’espanyola, prestant diners a trav\u00e9s del sector financer<\/strong>. La barra lliure de cr\u00e8dit que va permetre la bombolla immobili\u00e0ria, havia de provenir d\u2019algun lloc que no fos l\u2019Estat espanyol donat que la seva economia era deficit\u00e0ria, depenia de l\u2019exterior. Els bancs i caixes de l\u2019Estat espanyol van poder prestar a constructores, promotores, empreses i fam\u00edlies gr\u00e0cies a que demanaven diners a la banca europea. El deute espanyol creixia, tant pel d\u00e8ficit de les compres de mercaderies com pel deute financer. El negoci era perfecte i es va desenvolupar un fort sector bancari obtenint rendibilitats de la intermediaci\u00f3 entre el finan\u00e7ament exterior i l\u2019economia productiva interior. D\u00e8iem era perfecte, fins que la crisi va colpejar.<\/p>\n

L\u2019esclat de la crisi<\/strong><\/p>\n

La crisi es va desencadenar en l\u2019\u00e0mbit financer i es pot datar el seu inici l\u2019agost de 2007, quan el primer fons de capital risc va fer fallida despr\u00e9s de l\u2019esclat de la crisi de les hipoteques escombraria als Estats Units d’Am\u00e8rica. La crisi financera va ser la primera onada d\u2019un tsunami l’epicentre del qual es troba terra endins<\/strong>: en els propis mecanismes d\u2019explotaci\u00f3 i acumulaci\u00f3 del capital que havien arribat als seus l\u00edmits. Per una banda, el model productiu del capitalisme en aquesta fase anomenada neoliberal ja no podia extraure les plusv\u00e0lues esperades per retornar els cr\u00e8dits empresarials. Per altra banda, la barra lliure de cr\u00e8dits al consum, que en el context de salaris decreixents dels darrers anys havia pogut mantenir el poder adquisitiu i directament la venda de mercaderies (autom\u00f2bils, pisos, etc.), no podia perpetuar-se. Unes diran que vam viure per sobre de les nostres possibilitats. Nosaltres contestem que el capitalisme porta explotant-nos per sobre de les nostres possibilitats durant molts anys.<\/strong> Si no hagu\u00e9s aparegut el cr\u00e8dit massiu, al cap i a la fi diner buscant on invertir, a qui prestar a canvi d\u2019un preu, d\u2019un inter\u00e8s per saciar la seva set de benefici, la crisi hagu\u00e9s esclatat abans i de forma diferent. El sistema de cr\u00e8dit apla\u00e7ava fict\u00edciament la resoluci\u00f3 del problema, que en el capitalisme sempre \u00e9s a trav\u00e9s de l\u2019\u00fanic mecanisme que compleix la seva l\u00f2gica: la crisi.<\/p>\n

La crisi \u00e9s quelcom inherent al sistema, intr\u00ednsec al capitalisme i, fins i tot, necessari per a la seva reproducci\u00f3 en el temps<\/strong>; necessita d\u2019aquesta purga dels capitals ineficients i de la concentraci\u00f3 dels que sobreviuen. De les crisis una part del capital surt enfortit mentre que una part de les poblacions reben el cop de veure\u2019s al carrer sense cap forma d\u2019ingressos m\u00e9s enll\u00e0 dels subsidis p\u00fablics.<\/p>\n

La segona gran onada del tsunami va provocar un aturada generalitzada de l\u2019activitat productiva en la majoria de sectors de l\u2019economia. A l\u2019Estat espanyol calia sumar l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria, tant anunciat i advertit que ens espanta la inoper\u00e0ncia de qui ens governa. La destrucci\u00f3 de milions de llocs de treball a causa del tancament d\u2019empreses, fent augmentar l\u2019atur fins a nivells mai vistos abans, \u00e9s el gran drama social de la crisi.<\/strong><\/p>\n

Intervenci\u00f3 de l\u2019Estat en la crisi, el rescat dels poderosos<\/strong><\/p>\n

Durant els primers compassos de la crisi, el govern espanyol, despr\u00e9s de recon\u00e8ixer tard i malament la magnitud d\u2019aquesta, va implementar una s\u00e8rie de mesures per intentar pal\u00b7liar els seus efectes negatius. Les pol\u00edtiques m\u00e9s importants, err\u00e0tiques i en ocasions contradict\u00f2ries, es van centrar en una forta intervenci\u00f3 de l\u2019Estat per rescatar el sector financer<\/strong>, amb seriosos problemes per l\u2019augment de la morositat, especialment les caixes d\u2019estalvi. Aquestes ajudes s\u2019han desenvolupat a trav\u00e9s del Fons d\u2019Adquisici\u00f3 d\u2019Actius Financers (FAAF), el Fons de Reestructuraci\u00f3 Ordenada Banc\u00e0ria (FROB) i un seguit d\u2019avals i cr\u00e8dits al sector bancari. L\u2019intent de contenir la crisi de la construcci\u00f3 amb el Plan E, dotat amb m\u00e9s de 10.000 milions d\u2019euros, la subvenci\u00f3 a la compra d\u2019autom\u00f2bils amb el Plan 2000E i el fons d\u2019Economia Sostenible que ascendia a 20.000 milions m\u00e9s, completaven el rescat dels poderosos. Es va ajudar les entitats financeres, molt menys l\u2019activitat de les empreses productives i quasi res la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

L\u2019aparici\u00f3 del d\u00e8ficit fiscal, un problema nom\u00e9s de les despeses?<\/strong><\/p>\n

A aquestes intervencions altament dispendioses per les arques p\u00fabliques cal sumar l\u2019augment de la despesa pel subsidi d\u2019atur que ha suposat destruir quasi tres milions de llocs de treball des de l\u2019inici de la crisi<\/strong>. Aquest nivell d\u2019atur, 21,52% el tercer trimestre de 2011, suposa una despesa anual de m\u00e9s de 30.000 milions d\u2019euros.<\/p>\n

Aquest augment important de les despeses va contribuir a que es pass\u00e9s d\u2019una situaci\u00f3 de super\u00e0vit fiscal de l\u20191,9% del PIB el 2007 a un d\u00e8ficit de l\u201911,1% a finals de 2009. Davant d\u2019aix\u00f2 i pressionats amb for\u00e7a per la UE, les governants han establit un dur r\u00e8gim de disminuci\u00f3 de la despesa p\u00fablica<\/strong>. La necessitat de contenir les despeses per frenar el d\u00e8ficit creixent, provocat especialment -no cal oblidar- pel rescat dels poderosos, esdev\u00e9 una tasca important. Recolzats pels mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals, han llen\u00e7at un bombardeig medi\u00e0tic centrat en la idea de reduir les despeses que es plantegen com excessives. Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 al capdavant de la Generalitat de Catalunya ha esdevingut la punta de llan\u00e7a d\u2019una pol\u00edtica de retallades que s\u2019acabar\u00e0 imposant a tot l\u2019Estat<\/strong>. Aquest programa s\u2019est\u00e0 centrant en la retallada de la despesa social, en el desmantellament de l\u2019escarransit Estat del benestar, obrint la sanitat i l\u2019ensenyament p\u00fablics al capital privat.<\/p>\n

El d\u00e8ficit fiscal t\u00e9 dues vessants: per una banda les despeses, que ja hem vist d\u2019on prov\u00e9 el seu augment els darrers anys, i per altra banda els ingressos. Els ingressos del sector p\u00fablic s\u2019obtenen sobretot de la recaptaci\u00f3 d\u2019impostos. El sistema fiscal de l\u2019Estat espanyol \u00e9s clarament regressiu i insuficient, la pressi\u00f3 fiscal est\u00e0 al voltant del 32% del PIB, molt per sota de la mitjana europea.<\/strong> Les reformes dels darrers anys han anat reduint els impostos a les rendes altes i al capital i augmentant la pressi\u00f3 fiscal de les rendes salarials i els impostos indirectes, com \u00e9s el cas de l\u2019IVA (Impost sobre el Valor Afegit). Al voltant del 45% de la recaptaci\u00f3 de l\u2019Estat prov\u00e9 precisament d\u2019aquest impost, totalment injust, donat que grava el consum independentment dels ingressos de les persones. La darrera modificaci\u00f3 d\u2019aquest impost, ja en plena crisi, per obtenir m\u00e9s ingressos p\u00fablics, va consistir en augmentar-lo del 7% al 8% i del 16% al 18%, mentre la promesa d\u2019apujar els impostos als rics quedava en una simple declaraci\u00f3 propagand\u00edstica.<\/p>\n

Un altre impost important \u00e9s l\u2019IRPF (Impost sobre al Renda de les Persones F\u00edsiques). A finals dels anys 70, la fiscalitat \u201cque havia de permetre la democr\u00e0cia\u201d imposava un tipus de gravamen de l\u2019IRPF a les rendes m\u00e9s altes de m\u00e9s del 63% (als EUA i altres pa\u00efsos d\u2019Europa era for\u00e7a superior). Actualment els m\u00e9s rics nom\u00e9s paguen un 43%<\/strong>. La reducci\u00f3 d\u2019impostos per les estalviadores (qui pot estalviar ara mateix?) que ha suposat l\u2019establiment d\u2019un tipus impositiu fix del 19%-21% a les rendes del capital, les m\u00faltiples modalitats d\u2019exempcions fiscals als fons de pensions, a les hipoteques, a les inversions empresarials, juntament amb les darreres eliminacions dels impostos de patrimoni i de successions, s\u00f3n algunes de les modificacions que s\u2019han portat a terme i que han beneficiat el sector m\u00e9s benestant de la poblaci\u00f3. L\u2019exist\u00e8ncia de formes societ\u00e0ries com les SICAV (Societat d\u2019Inversi\u00f3 de Capital Variable), que utilitzen les grans fortunes i que nom\u00e9s tributen un 1%, s\u00f3n un insult en temps de crisi.<\/strong> Pel que fa al l\u2019Impost de Societats (IS), aquest tributa en teoria un 30% sobre els beneficis de les empreses (un 25% per les petites i mtijanes empreses). Les grans empreses espanyoles (les que cotitzen a l\u2019IBEX-35) tenen un tipus efectiu mig del 17%<\/strong>. \u00c9s a dir, el que acaben pagant realment, despr\u00e9s de trobar totes les vies possibles d\u2019exempcions que els permet la legalitat i, a voltes, la frontera d\u2019aquesta, com podrien ser els paradisos fiscals, \u00e9s un percentatge molt inferior a l\u2019IS.<\/p>\n

Qui paga m\u00e9s impostos en aquest pa\u00eds s\u00f3n les treballadores a trav\u00e9s de les rendes salarials.<\/strong> Aix\u00f2 \u00e9s especialment greu pel conjunt de les classes populars perqu\u00e8 en els darrers anys la participaci\u00f3 dels salaris en la riquesa generada pel conjunt de l\u2019economia s\u2019ha redu\u00eft beneficiant les rendes del capital. Al mateix temps, un sistema fiscal centrat fortament en les rendes salarials explica que quan es produeix una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 com a l\u2019actual crisi per una banda augmenta la despesa d\u2019atur i per l\u2019altra s\u2019enfonsen els ingressos del sector p\u00fablic.<\/strong><\/p>\n

L\u2019endeutament p\u00fablic com a mecanisme de despossessi\u00f3 de les classes populars<\/strong><\/p>\n

Aquest d\u00e8ficit s\u2019ha de finan\u00e7ar d\u2019alguna manera. Les emissions de deute p\u00fablic s\u00f3n el mecanisme que utilitzen els Estats per trobar el gran volum de finan\u00e7ament que necessiten per a les despeses que no poden cobrir amb els ingressos obtinguts de la recaptaci\u00f3<\/strong>. Els bons del tresor donen dret a les finan\u00e7adores a cobrar un inter\u00e8s pels diners prestats, i al final del per\u00edode establert se\u2019ls hi retorna el principal, l\u2019import prestat. El tipus d\u2019inter\u00e8s, el preu al qual es presten aquests diners, el determinen els anomenats mercats, segons les seves consideracions sobre el risc que assumeixen i la solv\u00e8ncia dels Estats deutors. Les pressions especulatives per fer augmentar la prima de risc i exigir interessos m\u00e9s alts estan a l\u2019ordre del dia, especialment durant les col\u00b7locacions importants de bons com la de la darrera setmana, en la qual l\u2019Estat espanyol va demanar 3.500 milions d\u2019euros que li acabaran costant un 7% d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n

Els anomenats mercats no s\u00f3n res m\u00e9s que l\u2019entramat d\u2019empreses del sector financer: bancs i caixes, gestores dels grans fons d\u2019inversi\u00f3 i fons de pensions, asseguradores, fons sobirans, fons de capital risc, etc. <\/strong>Empreses que centren el seu negoci en aconseguir beneficis invertint els diners d\u2019aquests grans capitals i estalviadores del m\u00f3n, buscant rendibilitats en el negoci financer de deixar diners a canvi d\u2019un inter\u00e8s, de finan\u00e7ar projectes empresarials o en el cas del deute p\u00fablic de finan\u00e7ar els estats.<\/p>\n

Al cr\u00e9ixer el deute p\u00fablic i ser finan\u00e7at per aquestes empreses, \u00e9s a elles a les que es destina una part cada vegada creixent dels ingressos p\u00fablics<\/strong> que, com hem indicat, recauen sobre les rendes salarials i els impostos que paguen les poblacions. La partida pressupost\u00e0ria referent al cost de finan\u00e7ament est\u00e0 creixent fortament mentre que la despesa social pateix la retallada. El deute p\u00fablic \u00e9s un mecanisme m\u00e9s de despossessi\u00f3 que empra el capital per redistribuir la riquesa generada pel treball de les classes populars cap a les estalviadores i capitals internacionals<\/strong>.<\/p>\n

Aix\u00f2 ha esdevingut un negoci perfecte gr\u00e0cies a la influ\u00e8ncia pol\u00edtica dels financers que han aconseguit imposar, a trav\u00e9s d\u2019organismes com el FMI, el BCE i la UE, les pol\u00edtiques d\u2019ajustament necess\u00e0ries, no per sortir de la crisi, ni per garantir el pagament del deute p\u00fablic, sin\u00f3 per augmentar els seus beneficis a qualsevol preu. No importa si aix\u00f2 \u00e9s a costa del patiment de les poblacions, de la reducci\u00f3 dels salaris i de les condicions de treball, de la destrucci\u00f3 de l\u2019Estat de benestar i l\u2019anomenada classe mitjana, de convertir l\u2019elevat atur en quelcom cr\u00f2nic que despr\u00e9s passaran a etiquetar com a estructural, i d\u2019augmentar el nombre de fam\u00edlies en el llindar de la pobresa. El problema \u00e9s que aquestes mesures, per la seva naturalesa, tampoc permetran retornar el deute, ni resoldre cap dels problemes greus de les economies endeutades, entre elles, la de l\u2019Estat espanyol. De fet aix\u00f2 ja s\u2019est\u00e0 demostrant veien la gesti\u00f3 de la quitan\u00e7a del 50% del deute grec contret amb la banca alemanya i francesa i l\u2019augment del fons de rescat de les institucions europees.<\/p>\n

Darrere d\u2019aquests moviments es troba la necessitat del capital de gestionar aquesta crisi sense que es pugui plantejar una sortida alternativa. I la crisi ja dura molt. La darrera seq\u00fcela d\u2019aquesta pel\u00b7l\u00edcula de terror es titula la crisi del deute, o de com els financers es van espavilar per traslladar la seva bombolla financera als balan\u00e7os del sector p\u00fablic.<\/strong> El nivell d\u2019endeutament del conjunt de l\u2019economia \u00e9s un pes massa gran, especialment quan les governants d\u2019arreu estan disposades a sortir al pas amb recursos p\u00fablics per cobrir qualsevol problema que tingui el sector financer. En un context on l\u2019economia productiva no apareix -ni se l\u2019espera- i al contrari d\u2019intentar ressuscitar-la all\u00f2 que s\u2019aconseguir\u00e0 \u00e9s enfonsar-la a trav\u00e9s dels plans d\u2019ajustament, sembla dif\u00edcil creure que la generaci\u00f3 de riquesa, necess\u00e0ria ja no per sortir de la crisi sin\u00f3 per retornar els deutes, sigui una possibilitat.<\/p>\n

Enfront d\u2019aquesta conjuntura exigir no pagar el deute esdev\u00e9 un dels eixos sobre els quals cal plantejar les lluites. <\/strong>Exigir que les classes populars no paguin les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una crisi de la que no s\u00f3n responsables passa per exigir que no es facin c\u00e0rrec d\u2019un deute il\u00b7leg\u00edtim que ha servit per rescatar les entitats financeres i beneficiar el capital.<\/p>\n

IVAN GORDILLO | Setmanari La Directa 23\/11\/2011<\/a><\/p>\n

Traducci\u00f3 al castell\u00e0 a Rebelion.org<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els darrers esdeveniments econ\u00f2mics i pol\u00edtics estan succeint a una velocitat vertiginosa. L\u2019enderrocament del govern de Gr\u00e8cia i d\u2019It\u00e0lia en escassos deu dies ha estat un cop dur\u00edssim dels anomenats mercats a les febles democr\u00e0cies parlament\u00e0ries tal com les enten\u00edem fins ara. El cop d\u2019estat dels financers iniciat el 2008 amb el pla de rescat p\u00fablic pel capital financer privat ha pres forma literal<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13,6],"tags":[146],"class_list":["post-1186","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-membres-taifa","tag-la-directa"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1186","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1186"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1186\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1186"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1186"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1186"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}