{"id":1181,"date":"2011-11-26T23:00:28","date_gmt":"2011-11-26T21:00:28","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=1181"},"modified":"2011-11-26T23:00:28","modified_gmt":"2011-11-26T21:00:28","slug":"transformar-el-capitalisme-una-necessitat-per-al-bon-viure-josep-manel-busqueta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2011\/11\/26\/transformar-el-capitalisme-una-necessitat-per-al-bon-viure-josep-manel-busqueta\/","title":{"rendered":"Transformar el capitalisme, una necessitat per al Bon Viure (Josep Manel Busqueta)"},"content":{"rendered":"

En el capitalisme sempre estan en crisi les persones, els pobles i la natura<\/strong><\/p>\n

La l\u00f2gica del funcionament del capitalisme \u00e9s l\u2019obtenci\u00f3 del m\u00e0xim benefici en el m\u00ednim per\u00edode de temps possible. Tant la satisfacci\u00f3 de les necessitats de les persones com el respecte per la natura i les cultures dels diferents pobles, no s\u00f3n q\u00fcestions que el sistema hagi de respectar per garantir el seu funcionament i hegemonia com a sistema rector de la societat. Ans al contrari, l\u2019explotaci\u00f3 i l\u2019espoli, han estat i estan a la base de l\u2019obtenci\u00f3 de beneficis. Capitalisme amb rostre hum\u00e0 \u00e9s impossible.
\n
\nEn ess\u00e8ncia quan el capitalisme est\u00e0 en crisi no \u00e9s quelcom negatiu per al seu mateix funcionament. Les crisis actuen com unes tisores de podar, eliminen de la societat tots aquells processos que sobren, els menys eficients, i nom\u00e9s deixen que sobrevisquin els processos productius m\u00e9s s\u00f2lids. Per al capitalisme la crisi representa la necessitat de reformar-se per poder explotar m\u00e9s i millor.<\/p>\n

Actualment, davant la crisi del capitalisme, aquest ni es pot \u201crefundar\u201d ni seria desitjable fer-ho.<\/strong><\/p>\n

Al llarg de la seva hist\u00f2ria, el capitalisme ha anat travessant moments de crisi que han suposat importants canvis socials i econ\u00f2mics que han perm\u00e8s assegurar, de nou, un funcionament saludable i vigor\u00f3s al sistema. La Globalitzaci\u00f3 capitalista fou la f\u00f3rmula que permet\u00e9 al capitalisme superar la crisi de la d\u00e8cada dels seixanta i setanta del segle passat. La Globalitzaci\u00f3 consisteix en una expansi\u00f3 horitzontal i vertical del capitalisme que t\u00e9 en l\u2019estrat\u00e8gia neoliberal el mecanisme de gesti\u00f3 adequat per assegurar aquesta expansi\u00f3.<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit horitzontal, sota el comandament de les grans corporacions transnacionals, es produeix una divisi\u00f3 internacional del treball basada en el fet que les diferents parts del proc\u00e9s productiu s\u2019ubiquen all\u00e0 on es pot produir amb el menor cost possible. El m\u00f3n es converteix en una gran f\u00e0brica. Combinada amb aquesta, es produeix tamb\u00e9 una expansi\u00f3 vertical del capitalisme.<\/p>\n

A partir de la d\u00e8cada dels setanta, el capitalisme estendr\u00e0 els seus tentacles fins a l\u2019\u00faltim rac\u00f3 de la societat susceptible de generar beneficis. Mitjan\u00e7ant els diversos processos de privatitzaci\u00f3 veurem com es converteixen els drets socials, els recursos naturals i el patrimoni p\u00fablic en mercaderies, que progressivament, passaran a engreixar els actius dels, cada cop m\u00e9s potents, grups transnacionals tan productius com financers.<\/p>\n

L\u2019estrat\u00e8gia neoliberal assegura mitjan\u00e7ant la desregulaci\u00f3 i la liberalitzaci\u00f3 l\u2019hegemonia del mercat com a assignador de recursos. Es converteix en l\u2019estrat\u00e8gia de pol\u00edtica econ\u00f2mica funcional l\u2019aven\u00e7 i consolidaci\u00f3 del model del capitalisme global. Institucions com ara l\u2019OMC, el FMI i la Uni\u00f3 Europea s\u2019erigiran en els bucs ins\u00edgnia del neoliberalisme. Mitjan\u00e7ant la seva actuaci\u00f3 directa o indirecta determinaran l\u2019actuaci\u00f3 dels diferents estats, executors finals del pla neoliberal.<\/p>\n

A dia d\u2019avui aquest model ha col\u00b7lapsat. L\u2019agost de 2007, amb l\u2019eclosi\u00f3 de la crisi financera, es f\u00e9u evident que la f\u00f3rmula per restablir els beneficis que s\u2019havia desenvolupat des de la d\u00e8cada dels setanta estava esgotada. A partir d\u2019aquest moment hem vist com l\u2019expansi\u00f3 del capitalisme s\u2019estancava i la utilitzaci\u00f3 de tots els recursos, presents i futurs, de les distintes societats es convertia en imprescindible per evitar l\u2019esfondrament del model.<\/p>\n

A dia d\u2019avui les societats es troben presoneres en mans del poder financer, que apareix en els mitjans de comunicaci\u00f3 sota l\u2019eufemisme dels \u201cmercats\u201d. La sortida de la crisi, que es planteja des dels centres de poder, no representa cap bona not\u00edcia per a les classes populars.<\/p>\n

La seva proposta es concreta en aprofundir encara m\u00e9s en els processos d\u2019explotaci\u00f3 de les societats per assegurar un domini major sobre l\u2019excedent social. El seu objectiu \u00e9s convertir la societat en un gran hipermercat i els ciutadans en consumidors amb tants drets com diners posseeixin.<\/p>\n

Els l\u00edders pol\u00edtics mundials, servidors fidels dels poderosos, es reuneixen per \u201crefundar\u201d el capitalisme en cimeres magn\u00edfiques en les quals dissenyen les mesures que haurien de tornar al capitalisme global envers el seu cam\u00ed de creixement i expansi\u00f3. Receptes que a la vegada haurien de permetre controlar els possibles desajustos que genera el seu funcionament per tal que no es tornin a repetir episodis com els actuals. No obstant, les conseq\u00fc\u00e8ncies socials, ambientals i de negaci\u00f3 de la democr\u00e0cia que ha suposat, des dels seus inicis, el desplegament de la Globalitzaci\u00f3 capitalista s\u2019erigeixen en restriccions irresolubles per a la seva refundaci\u00f3, fan que aquesta esdevingui inviable. Ni la humanitat ni el planeta poden resistir m\u00e9s la l\u00f2gica depredadora, autorit\u00e0ria i de tristesa que imposa el capitalisme.<\/p>\n

El Socialisme del segle XXI ja no \u00e9s nom\u00e9s un desig, \u00e9s una necessitat<\/strong><\/p>\n

Avan\u00e7ar cap a un model de societat basat en la cooperaci\u00f3, la democr\u00e0cia participativa i la solidaritat, on la satisfacci\u00f3 de les necessitats fonamentals de les persones estigui subjecta a pr\u00e0ctiques que respectin i s\u2019integrin en el funcionament de la natura i la diversitat cultural dels pobles, avui ja no \u00e9s nom\u00e9s un desig, esdev\u00e9 una necessitat.<\/p>\n

Realitats com la pobresa global i els processos migratoris que d\u2019ella se\u2019n deriven; el canvi clim\u00e0tic i tots els desastres humans i ecol\u00f2gics que comporta; la gesti\u00f3 dels recursos naturals escassos, etc. Totes aquestes q\u00fcestions no tenen solucions individualitzades. Cap pa\u00eds o grup de pa\u00efsos podr\u00e0 afrontar pel seu compte tots els efectes que es deriven d\u2019aquests problemes sobre les seves societats. S\u2019inicien temps on nom\u00e9s la cooperaci\u00f3, la comunitat i la solidaritat esdevindran efectives per fer front, amb realisme i serietat, als reptes que se\u2019ns plantegen. A dia d\u2019avui, la l\u00f2gica de l\u2019egoisme, la competitivitat i el benefici privat resulten inservibles per afrontar amb encert els desafiaments que la humanitat t\u00e9 plantejats davant seu. Continuar transitant, com a \u00fanic cam\u00ed possible, pel cam\u00ed del capitalisme esdevindria un greu error que ens conduiria, amb total seguretat, cap a escenaris de guerra en diferents parts del m\u00f3n, a la vegada que es posaria en dubte fins i tot la vida futura en el planeta.<\/p>\n

Actualment s\u00f3n centenars de milions les persones i molts els pobles, a nivell global, afectats per la l\u00f2gica de desplegament del capitalisme. Milions de persones afectades per l\u2019atur i la precarietat. Comunitats senceres despla\u00e7ades pels efectes del canvi clim\u00e0tic, empobrides i maltractades per la voracitat dels interessos transnacionals de l\u2019agronegoci, la mineria, els hidrocarburs, etc. Centenars de milions d\u2019\u00e9ssers humans que ni tant sols poden satisfer les seves necessitats m\u00e9s elementals d\u2019alimentaci\u00f3 i salut, en una economia mundial humanament absurda, on el pressupost regular de la FAO per a dos anys equival al que dos pa\u00efsos industrialitzats gasten en menjar per a gossos i gats en una setmana, mentre que el pressupost per a 10 anys equival al que el m\u00f3n gasta en armament en un sol dia. Tots aquests \u00e9ssers humans, germans des de les necessitats i els sentiments de just\u00edcia i dignitat, conformem la llavor del proc\u00e9s de transformaci\u00f3 global que ja est\u00e0 en marxa. Sens dubte \u00e9s dif\u00edcil, els mecanismes del poder i la seva viol\u00e8ncia visible i invisible s\u00f3n molt poderosos, per\u00f2 avui s\u2019escolta des dels cinc continents la veu dels que lluiten per aquesta transformaci\u00f3 social, \u00fanic futur hum\u00e0 per al planeta.<\/p>\n

T\u00edmidament els pobles d\u2019Europa comencen a despertar-se del somni narc\u00f2tic del consum i de l\u2019individualisme atro\u00e7 i van prenent consci\u00e8ncia de la necessitat de resistir-se al desmantellament dels drets socials conquerits despr\u00e9s de segles de lluita. Assistim al nou despertar dels pobles d\u2019\u00c0frica, on s\u00f3n sobretot els joves els que lideren les demandes de major llibertat pol\u00edtica i millores socials. I a l\u2019Am\u00e8rica Llatina, despr\u00e9s de segles de subordinaci\u00f3, i reprenent l\u2019esperit resistent \u201cnostreameric\u00e0\u201d, avui els moviments populars compten amb distints projectes emancipatoris, que emanen des de la base i cristal\u00b7litzen en processos continentals com l\u2019ALBA.<\/p>\n

L\u2019esperit de lluita, de resist\u00e8ncia i de cooperaci\u00f3 que brota dels projectes dels Sense Terra del Brasil. Les pr\u00e0ctiques de democr\u00e0cia participativa, democratitzaci\u00f3 de la riquesa i projectes de desenvolupament endogen sorgits des dels \u201ccerros\u201d vene\u00e7olans. La proposta del Bon Viure, inspirada en la versi\u00f3 ind\u00edgena ancestral del \u201cSumak Kawsay\u201d, i que des dels distints pobles ind\u00edgenes ens planteja, a tots els habitants del m\u00f3n, la necessitat de construir un nou model de societat, on la just\u00edcia social i la diversitat cultural s\u2019integrin de manera simbi\u00f2tica amb la \u201cPachamama\u201d. Tots ells s\u00f3n un bell mirall que reflecteix com pot ser i cap a on ha d\u2019avan\u00e7ar la societat del futur i que sumats als molts altres projectes que en silenci, pas a pas, van desenvolupant-se en diferents barris, pobles i comunitats d\u2019arreu, han de convertir-se en el crit que anuncia el naixement d\u2019una nova societat, m\u00e9s justa, m\u00e9s digna i m\u00e9s alegre. La societat del Bon Viure, l\u2019\u00fanica possible.<\/p>\n

Article de Josep Manel Busqueta que s\u2019inclou a l\u2019Agenda Llatinoamericana 2012<\/a><\/p>\n

Font:<\/strong> Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Socials de Lleida<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La l\u00f2gica del funcionament del capitalisme \u00e9s l\u2019obtenci\u00f3 del m\u00e0xim benefici en el m\u00ednim per\u00edode de temps possible. Tant la satisfacci\u00f3 de les necessitats de les persones com el respecte per la natura i les cultures dels diferents pobles, no s\u00f3n q\u00fcestions que el sistema hagi de respectar per garantir el seu funcionament i hegemonia com a sistema rector de la societat. Ans al contrari, l\u2019explotaci\u00f3 i l\u2019espoli, han estat i estan a la base de l\u2019obtenci\u00f3 de beneficis. Capitalisme amb rostre hum\u00e0 \u00e9s impossible.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13,6],"tags":[26,44],"class_list":["post-1181","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-membres-taifa","tag-alternatives","tag-bon-viure"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1181","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1181"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1181\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1181"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1181"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1181"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}