L\u2019esper\u00e0vem amb candeletes i ja el tenim aqu\u00ed. El 8\u00e8 informe del Seminari d\u2019economia cr\u00edtica Taifa ens ajuda a entendre com el gran capital ha aprofitat la crisi per treure\u2019n beneficis i les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 est\u00e0 comportant en les condicions de vida i els drets de les classes populars.<\/p>\n
Al comen\u00e7ament de la crisi hi va haver for\u00e7a persones de bona voluntat, cr\u00edtiques amb el sistema capitalista, que van pensar que la crisi podria suposar un canvi important i que permetria, si m\u00e9s no, establir alguns controls i regulaci\u00f3 que contribuirien a pal\u00b7liar parcialment alguns dels majors desastres que el per\u00edode del capitalisme neoliberal estava causant des dels setanta. Era una esperan\u00e7a molt ing\u00e8nua i els fets estan demostrat que, per contra, el gran capital, tant financer com industrial, est\u00e0 aprofitant la crisi per fer una molt profunda reestructuraci\u00f3 del capitalisme en favor dels seus interessos, que aquesta reestructuraci\u00f3 suposa un grav\u00edssim deteriorament en les condicions de vida i treball de les classes populars, aix\u00ed com en els seus drets socials, pol\u00edtics i fins i tot dels drets humans fonamentals.<\/p>\n
De qu\u00e8 tracta el 8e informe de Taifa?<\/p>\n
Les transformacions que la crisi est\u00e0 facilitant a tot el m\u00f3n ric, -l’\u00e0mbit de l\u2019economia occidental, el que fins fa poc es considerava dominador del m\u00f3n i que ara veu perillar la seva hegemonia davant el creixement d’altres grans pa\u00efsos-, permeten als grans capitals no nom\u00e9s recuperar sin\u00f3 fins i tot augmentar la seva taxa de benefici aix\u00ed com lluitar per sostenir la seva hegemonia mundial. Per aix\u00f2, davant de les creixents contradiccions d’un capitalisme senil (Samir Amin) s’ha disposat a donar un cop dur\u00edssim a les classes populars, amb qui no t\u00e9 m\u00e9s remei que compartir la riquesa que es produeix. Al mateix temps, m\u00e9s en uns pa\u00efsos que en altres, per\u00f2 en general a tot el m\u00f3n desenvolupat, les poblacions estan aguantant passivament aquest atac: uns grups no senten encara amb prou for\u00e7a el seu impacte negatiu com per rebel\u00b7lar-se, altres estan anestesiats amb les engrunes que els arriben d’un consum augmentat en comparaci\u00f3 amb les seves situacions anteriors i no volen fer res que pugui posar-ho en perill. Altres, finalment, es debaten en la impot\u00e8ncia i la desesperaci\u00f3, actituds totes que faciliten la consecuci\u00f3 dels objectius del capital.<\/p>\n
Fins ara l’evoluci\u00f3 de la crisi est\u00e0 portant a una gran reestructuraci\u00f3 del capitalisme global, que adquireix caracter\u00edstiques espec\u00edfiques en els pa\u00efsos rics. Les repercussions d\u2019aquesta gran reestructuraci\u00f3 del capitalisme global en els pa\u00efsos de segon o tercer nivell -els anomenats PIGS o PIIGS (Portugal, Irlanda, Gr\u00e8cia i Espanya o els mateixos m\u00e9s It\u00e0lia en la segona versi\u00f3) i els pa\u00efsos de l’Est d’Europa- est\u00e0 arrasant amb les condicions de vida i treball i els drets civils de les seves poblacions. Ens proposem revisar aquesta reestructuraci\u00f3 en el cas d’Espanya.<\/p>\n
Seminari d’economia cr\u00edtica Taifa (2011). La estrategia del capital<\/a>.<\/p>\n