{"id":1161,"date":"2011-11-15T22:02:15","date_gmt":"2011-11-15T20:02:15","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=1161"},"modified":"2011-11-15T22:02:15","modified_gmt":"2011-11-15T20:02:15","slug":"miren-etxezarreta-el-poder-economic-fa-servir-la-crisi-per-dominar-la-poblacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2011\/11\/15\/miren-etxezarreta-el-poder-economic-fa-servir-la-crisi-per-dominar-la-poblacio\/","title":{"rendered":"Miren Etxezarreta: \u2018El poder econ\u00f2mic fa servir la crisi per dominar la poblaci\u00f3\u2019"},"content":{"rendered":"

Miren Etxezarreta

Miren Etxezarreta<\/p><\/div>
\nNi les retallades ni les mesures establertes per la Uni\u00f3 Europea ens faran sortir de la crisi, segons Miren Etxezarreta, catedr\u00e0tica em\u00e8rita d\u2019Economia aplicada de la UAB. Etxezarreta \u00e9s membre del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa, i ha estat a Vilafranca com a ponent d\u2019una de les sessions del curs que ofereix aquest seminari i que ha estat organitzat a la vila per l\u2019Assemblea pels Drets Socials<\/a>. En una entrevista amb SOMVILAFRANCA.cat<\/strong>, defensa la necessitat d\u2019una reforma fiscal seriosa per tal que paguin m\u00e9s els qui m\u00e9s tenen. Tamb\u00e9 alerta dels interessos dels poders econ\u00f2mics que hi ha rere les mesures anti-crisi: \u2018Fan servir la crisi del deute per dominar la poblaci\u00f3, rebaixant les condicions de treball i de vida\u2019. Etxezarreta defensa la nacionalitzaci\u00f3 de la banca per\u00f2 va m\u00e9s enll\u00e0 i aposta per un canvi en la naturalesa del sector p\u00fablic que condueixi a un altre tipus de democr\u00e0cia i a un sistema diferent al capitalista.
\n<\/p>\n

Les retallades ens faran sortir de la crisi?<\/strong>
\nNo, en absolut. La reforma de les pensions no comen\u00e7ar\u00e0 a operar fins el 2013, per tant, no servir\u00e0 per arreglar ara la crisi. Sobre la retallada en sanitat: quant pot estalviar? L\u2019estat espanyol \u00e9s un dels que t\u00e9 la sanitat m\u00e9s barata i millor. A m\u00e9s, l\u2019estat deixar\u00e0 de gastar, per\u00f2 ho haur\u00e0 de fer la gent, gastant en sanitat privada. Per tant, de qu\u00e8 serveix? Per \u00faltim, cal tenir en compte que les retallades fan que la gent tingui menys diners; si tenim menys, comprem menys; si consumim menys, les empreses no venen; si no venen, no produeixen; si no produeixen, no es generar\u00e0 ocupaci\u00f3\u2026<\/p>\n

\u2026I si la gent no t\u00e9 feina, no t\u00e9 diners per consumir. Sembla un peix que es mossega la cua. Cal crear ocupaci\u00f3 per comen\u00e7ar a sortir del pou?<\/strong>
\nS\u00ed, per\u00f2 abans caldria que la gent tingu\u00e9s capacitat de compra.<\/p>\n

\u2028\u2028Aix\u00f2 com es fa?<\/strong>
\nApujant salaris.<\/p>\n

Les empreses diuen que no tenen diners per apujar salaris.<\/strong>
\nEn part \u00e9s cert, perqu\u00e8 no hi ha cr\u00e8dit. Per\u00f2 el cr\u00e8dit es pot donar a trav\u00e9s del sector p\u00fablic. El sector p\u00fablic diu que no t\u00e9 diners, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s relativament fals. La riquesa que es produeix aquest any malgrat la crisi \u00e9s el doble que la del 1977, i en aquest temps, la poblaci\u00f3 ha crescut un 22%. De diners, n\u2019hi ha.<\/p>\n

\n

Els joves tenen la tasca de crear una nova forma de fer pol\u00edtica.<\/p>\n<\/blockquote>\n

On s\u00f3n?<\/strong>
\nAl capital financer. Els grans bancs absorbeixen els beneficis. De tot all\u00f2 que es recaptava cada any durant la d\u00e8cada dels vuitanta, el 55% anava al treball i el 45%, al capital. Ara \u00e9s al rev\u00e9s: nom\u00e9s entre el 46-48% va al treball. De manera que la major part de la riquesa l\u2019absorbeix el capital. D\u2019una altra banda, tamb\u00e9 cal cobrir les despeses de l\u2019estat, per\u00f2 dels impostos que es paguen, nom\u00e9s el 20% els paga el capital. T\u00e9 m\u00e9s riquesa i paga menys impostos.<\/p>\n

Per tant, s\u2019hauria de comen\u00e7ar per apujar impostos als qui m\u00e9s tenen?<\/strong>
\nS\u00ed, per\u00f2 no com ara, que han tornat a posar l\u2019impost de patrimoni que havien tret fa dos anys. Aix\u00f2 \u00e9s la xocolata del lloro. El que cal de deb\u00f2 \u00e9s una reforma fiscal seriosa per tal que els diners que van al capital hagin d\u2019aportar una major part a l\u2019esfor\u00e7 col\u00b7lectiu.<\/p>\n

I per qu\u00e8 no es fa?<\/strong>
\nPerqu\u00e8 els governs estan conven\u00e7uts que han de fer all\u00f2 que els diu qui els mana, que \u00e9s el poder financer. S\u2019ha parlat d\u2019aplicar la taxa Tobin, impostos ecol\u00f2gics, per\u00f2 de moment, res. A l\u2019estat espanyol, nom\u00e9s s\u2019ha apujat l\u2019IVA, que \u00e9s l\u2019impost que paguem tots. \u00c9s totalment injust. I els grans refugis d\u2019impostos, com les SICAV i els fons d\u2019inversi\u00f3, tenen un gravamen rid\u00edcul. El capital no paga impostos, i els rics paguen molt poc. No es fa res per manca de voluntat de les autoritats estatals, auton\u00f2miques i municipals, que estan subordinades als poders econ\u00f2mics.<\/p>\n

\n

El frau fiscal acumula m\u00e9s diners que els que es volen estalviar amb les retallades.<\/p>\n<\/blockquote>\n

\u00c9s el mateix motiu pel qual no es combat el frau fiscal?<\/strong>
\nS\u00ed. Cal dir que els subinspectors d\u2019Hisenda estan fent una tasca molt interessant al respecte: estimen que el frau fiscal per any \u00e9s entre 80.000 i 90.000 milions.<\/p>\n

Els diners que es defrauden serien suficients per sortir de la crisi?<\/strong>
\nEl deute no es podria pagar, perqu\u00e8 \u00e9s molt alt, per\u00f2 es resoldrien molts problemes, s\u00ed. S\u00f3n molt m\u00e9s diners que els que es volen estalviar amb les retallades.<\/p>\n

Des que va comen\u00e7ar la crisi, hem sentit dir sovint que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Qu\u00e8 hi responeu?<\/strong>
\nEn termes generals, pot ser cert, per\u00f2 no crec que s\u2019hagi arribat tan lluny. La gent, com a molt, t\u00e9 un pis i un cotxe, i potser una segona resid\u00e8ncia i alguns van de vacances, per\u00f2 encara hi ha molta gent que li costa arribar a final de mes. En tot cas, hem de tenir en compte el tipus de societat en qu\u00e8 vivim, on se\u2019ns valora per all\u00f2 que gastem. Aix\u00f2, a molta gent senzilla, l\u2019ha portada a gastar. El consumisme de la societat actual fa que creguem que hem de gastar perqu\u00e8 ens valorin. I a m\u00e9s a m\u00e9s, ens han estat oferint cr\u00e8dit de totes les formes imaginables. Ens han indu\u00eft a aquest consum.<\/p>\n

\n

El que ha passat a Gr\u00e8cia demostra la defunci\u00f3 de la democr\u00e0cia.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 a fer-nos una hipoteca?<\/strong>
\nTenir un habitatge \u00e9s molt car, i durant molts anys era m\u00e9s barat comprar que no pas llogar. La gent comprava perqu\u00e8 era m\u00e9s barat. Vivim com ens diuen que hem de viure. Volen que gastem molt quan els va b\u00e9 i, a sobre, que preveiem quan vindran maldades.<\/p>\n

Com veieu els \u00faltims esdeveniments de Gr\u00e8cia?<\/strong>
\nEl m\u00e9s greu de tot \u00e9s l\u2019absoluta manca de preocupaci\u00f3 per les formes democr\u00e0tiques. La democr\u00e0cia ni hi \u00e9s ni se l\u2019espera. \u00c9s molt preocupant l\u2019esc\u00e0ndol que hi va haver quan Gr\u00e8cia va dir que volia fer un refer\u00e8ndum. No entenc perqu\u00e8 tenen tanta por de la gent. I ara al capdavant de Gr\u00e8cia i It\u00e0lia hi han posat dos tecn\u00f2crates, en el millor dels casos, que tenen vinculacions amb Goldman Sachs i el Banc Central Europeu. Jo crec que aix\u00f2 demostra la defunci\u00f3 de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

Demostra tamb\u00e9 el frac\u00e0s de les mesures establertes per la UE, tenint en compte que Gr\u00e8cia ja va ser rescatada un any enrere?<\/strong>
\nQualsevol persona, per poc que sab\u00e9s d\u2019economia, s\u2019hauria d\u2019haver adonat que no funcionaria. Les mesures que la UE obliga a prendre als pa\u00efsos perif\u00e8rics, sobretot Gr\u00e8cia, s\u00f3n mesures que fan que l\u2019economia siguin cada cop m\u00e9s d\u00e8bil. I si l\u2019activitat econ\u00f2mica disminueix, les coses nom\u00e9s poden anar a pitjor.<\/p>\n

\n

\u00c9s una fal\u00b7l\u00e0cia pensar que amb l\u2019actual sistema tornarem a viure b\u00e9.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Aleshores, per qu\u00e8 ho fan?<\/strong>
\n\u00c9s un su\u00efcidi, costa d\u2019entendre. D\u2019una banda, penso que hi ha interessos molt forts perqu\u00e8 s\u2019apugin els tipus d\u2019inter\u00e8s dels estats. D\u2019una altra, hem de pensar que la crisi del deute es fa servir h\u00e0bilment pels poders econ\u00f2mics per aconseguir un domini de la poblaci\u00f3, de totes les classes populars excepte els rics, i d\u2019aquesta manera, retrocedir a situacions de fa molts anys. La crisi s\u2019aprofita per rebaixar de manera permanent les condicions de treball (nom\u00e9s cal fer un cop d\u2019ull als salaris i les condicions laborals d\u2019ara) i les condicions de vida, a trav\u00e9s de retallades en l\u2019estat del benestar (sanitat, educaci\u00f3, jubilacions, etc). Totes aquestes mesures eliminen despesa de l\u2019estat i obren negocis per a la iniciativa privada. \u00c9s curi\u00f3s veure com s\u2019expandeix \u00faltimament la publicitat de les m\u00fatues de sanitat privades: \u00e9s normal, \u00e9s el seu moment; la gent s\u2019espanta per les retallades i es fa d\u2019una m\u00fatua.<\/p>\n

Aix\u00f2 els qui poden\u2026<\/strong>
\nS\u00ed, \u00e9s clar. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de tot plegat ser\u00e0 el fort augment de la desigualtat. Els pocs que puguin es faran d\u2019una m\u00fatua, enviaran els seus fills a escoles concertades, estalviaran per poder pagar pensions privades. Amb tot aix\u00f2, la gent, tamb\u00e9 de classe mitja, viur\u00e0 en condicions m\u00e9s prec\u00e0ries. Les dades apunten a un augment de la pobresa i tamb\u00e9 dels molt rics. \u00c9s a dir que l\u2019augment de la riquesa ser\u00e0 absorbida per uns pocs, que seran una minoria que tindr\u00e0 molt.<\/p>\n

\n

L\u2019impost de patrimoni \u00e9s la xocolata del lloro, cal una reforma fiscal seriosa.<\/p>\n<\/blockquote>\n

\u00c9s la doctrina del xoc?<\/strong>
\nSi vols anomenar-ho aix\u00ed, com diu Naomi Klein, ja em sembla b\u00e9. En tot cas, \u00e9s una doctrina conservadora, ultra-neoliberal que busca absorbir la riquesa i deteriorar les condicions de vida de la gent.<\/p>\n

Em recomaneu que tregui els diners del banc?<\/strong>
\nJo no he tret els meus. Potser \u00e9s que s\u00f3c molt optimista. Per\u00f2 qu\u00e8 far\u00e0s, els guardar\u00e0s sota el matal\u00e0s? Llavors viurem angoixats perqu\u00e8 ens els poden robar, i la delinq\u00fc\u00e8ncia podria augmentar molt. \u00c9s cert que si els bancs s\u2019enfonsen, ara mateix no hi ha diners per cobrir els fons, i podrien passar coses com a l\u2019Argentina, per\u00f2 tampoc no tinc clar que la situaci\u00f3 sigui tan greu com perqu\u00e8 hi hagi un \u2018corralito\u2019.<\/p>\n

Considereu que s\u2019havien de rescatar els bancs?<\/strong>
\nUna economia capitalista moderna ha de manejar els diners, i els diners requereixen dels bancs. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que el sistema financer hagi de ser com el d\u2019ara, que nom\u00e9s serveix per salvar els deutes dels bancs per benefici dels accionistes. Cal un sistema financer, per\u00f2 no ha de ser aquest. Es podria haver fet a trav\u00e9s d\u2019un sistema financer p\u00fablic.<\/p>\n

\u00c9s a dir, nacionalitzar la banca?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, hagu\u00e9s estat millor. Tot i que no hem de perdre de vista que tenim uns governs amarats de neoliberalisme. Si el sector p\u00fablic es fa c\u00e0rrec dels bancs per\u00f2 no canvia el plantejament, de poc serveix. Per resoldre aquesta situaci\u00f3, no n\u2019hi ha prou amb pegats. Veient com el capitalisme ocupa ja tots els estatus, m\u2019adono que, m\u00e9s aviat, caldria canviar la naturalesa del sector p\u00fablic. I aix\u00f2 requereix un tipus de democr\u00e0cia i de sistema que ja no seria un sistema capitalista.<\/p>\n

Sembla molt complicat.<\/strong>
\nS\u00ed, \u00e9s molt dif\u00edcil, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s viure com es viu ara. I \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia pensar que amb aquest sistema la gent podr\u00e0 tornar a viure b\u00e9. La recuperaci\u00f3 no ser\u00e0 completa.<\/p>\n

\n

Les autoritats estatals, auton\u00f2miques i municipals estan subordinades als poders econ\u00f2mics.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Aquesta voluntat de canviar el sistema \u00e9s el que hi ha rere el moviment del 15-M?<\/strong>
\nAquest moviment \u00e9s, primer de tot, la presa de consci\u00e8ncia de com de malament estan les coses. No \u00e9s el mateix que voler canviar-les. El pas del descontentament a una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica capa\u00e7 de canviar les coses \u00e9s complicat. S\u00ed que hi ha multitud de grups que miren de fer, cadasc\u00fa en el seu \u00e0mbit, les coses d\u2019una manera diferent. \u00c9s el caliu per canviar-les algun dia. Per\u00f2 queda molt de cam\u00ed per rec\u00f3rrer. A banda, no oblidem que abans d\u2019ells molta gent treballava en la mateixa direcci\u00f3; grups que han donat suport als indignats.<\/p>\n

La clau \u00e9s treballar a nivell local?<\/strong>
\nPotser s\u00ed, tot i que penso que s\u2019hauria d\u2019aprendre a treballar en xarxa de manera gradual, ja que el sistema \u00e9s global. Els joves tenen una tasca entusiasmant: han de crear una nova forma de fer pol\u00edtica. A final del s.XIX van comen\u00e7ar els sindicats i els partits socialdem\u00f2crates. Es van haver d\u2019inventar, no existien. Ara em sembla que ja s\u00f3n cosa del passat i que s\u2019ha d\u2019inventar quelcom diferent.<\/p>\n

Apostar per les cooperatives \u00e9s una via?<\/strong>
\nDep\u00e8n de quina mena de cooperatives. \u00c9s necessari produir d\u2019una manera diferent, i les cooperatives petites poden ser una via, per\u00f2 hi ha cooperatives que ho s\u00f3n simplement per una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia. Te\u00f2ricament s\u00f3n uns bons instruments, per\u00f2 requereixen d\u2019una autocr\u00edtica permanent. A m\u00e9s, com es regeixen? Hi ha qui diu que qualsevol sistema de producci\u00f3 ha de ser autogestionat. D\u2019acord, per\u00f2 no nom\u00e9s pels treballadors sin\u00f3 tamb\u00e9 per la col\u00b7lectivitat. Hem de partir que qualsevol forma de producci\u00f3 ha de ser autogestionada de forma \u00e0mplia. Per\u00f2 com passes d\u2019aqu\u00ed a planificar l\u2019economia? A la gent li fa por aquesta paraula, pensa que ha de ser com a la URSS. No \u00e9s cert, es pot fer una planificaci\u00f3 econ\u00f2mica f\u00e0cilment. Els francesos, als anys 60, feien l\u2019anomenada planificaci\u00f3 indicativa. No pot haver una economia alternativa sense planificaci\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019objectiu \u00e9s produir els b\u00e9ns que siguin \u00fatils per a la poblaci\u00f3, i no necess\u00e0riament tot all\u00f2 que la gent vulgui.<\/p>\n

Article original:<\/strong> Bel Zaballa – somvilafranca.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ni les retallades ni les mesures establertes per la Uni\u00f3 Europea ens faran sortir de la crisi, segons Miren Etxezarreta, catedr\u00e0tica em\u00e8rita d\u2019Economia aplicada de la UAB. Etxezarreta \u00e9s membre del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa, i ha estat a Vilafranca com a ponent d\u2019una de les sessions del curs que ofereix aquest seminari i que ha estat organitzat a la vila per l\u2019Assemblea pels Drets Socials<\/a>. En una entrevista amb SOMVILAFRANCA.cat<\/strong>, defensa la necessitat d\u2019una reforma fiscal seriosa per tal que paguin m\u00e9s els qui m\u00e9s tenen. Tamb\u00e9 alerta dels interessos dels poders econ\u00f2mics que hi ha rere les mesures anti-crisi: \u2018Fan servir la crisi del deute per dominar la poblaci\u00f3, rebaixant les condicions de treball i de vida\u2019. Etxezarreta defensa la nacionalitzaci\u00f3 de la banca per\u00f2 va m\u00e9s enll\u00e0 i aposta per un canvi en la naturalesa del sector p\u00fablic que condueixi a un altre tipus de democr\u00e0cia i a un sistema diferent al capitalista.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1162,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[68,112,252],"class_list":["post-1161","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-membres-taifa","tag-crisi","tag-entrevistes","tag-vilafranca-del-penedes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1161","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1161"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1161\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1161"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1161"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1161"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}