ELENA IDOATE \/ SEMINARI TAIFA | Setmanari La Directa | 08\/11\/2011<\/p>\n
La proposta de convocar un refer\u00e8ndum a Gr\u00e8cia sobre l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019acord de la cimera de l\u2019Eurozona referent al deute hel\u00b7l\u00e8 va suposar una sotragada a les institucions europees. I \u00e9s que la ciutadania decideixi sobre l\u2019aplicaci\u00f3 de mesures que tindran conseq\u00fc\u00e8ncies molt greus sobre les seves condicions de vida fa p\u00e0nic als mercats financers, que castiguen la democr\u00e0cia perqu\u00e8, en majors dosis que les que estem acostumades, pot ser un obstacle a la vor\u00e0gine neoliberal de la qual s\u2019alimenten. Finalment la situaci\u00f3 s\u2019ha recondu\u00eft r\u00e0pidament i la proposta de refer\u00e8ndum ha estat retirada. Amb tot plegat, han deixat clar que aquest tipus de mesures es couen a les altes institucions i s\u2019implanten amb poc debat i gens participaci\u00f3 democr\u00e0tica. I amb moltes presses. La reacci\u00f3 a la idea del refer\u00e8ndum dels socis europeus que posen els diners d\u2019all\u00f2 que anomenen fons de \u201crescat\u201d va ser exercir una gran pressi\u00f3 per a l\u2019aplicaci\u00f3 del pla sense matisos. La posici\u00f3 de for\u00e7a de Merkel i Sarkozy, vertaders art\u00edfexs de la darrera maniobra de rescat, \u00e9s molt perversa, ja que presten els diners que han de salvaguardar els interessos dels seus bancs molt exposats al deute dels estats europeus m\u00e9s vulnerables. Compten amb una important capacitat de xantatge, ja que Gr\u00e8cia est\u00e0 molt necessitada de finan\u00e7ament per al funcionament del seu dia a dia. Amb el recolzament de l\u2019FMI, han bloquejat els 8.000 milions d\u2019euros del sis\u00e8 tram, aprovat el passat 21 d\u2019octubre, del pla d\u2019assist\u00e8ncia, cosa que vol dir que estan disposats a deixar que el sector p\u00fablic es quedi sense diners per a fer front al pagament de n\u00f2mines i pensions si no s\u2019aplica el pla de l\u2019eurozona. Aquest \u00e9s un acte sanguinari, que culmina una s\u00e8rie de mesures encaminades a escanyar l\u2019economia grega, per\u00f2 alhora \u00e9s potser un precedent d\u2019hostilitats m\u00e9s greus per a qui no acati les ordres. Les amenaces d\u2019a\u00efllament absolut i d\u2019una important repres\u00e0lia econ\u00f2mica i financera fan que, aparentment i a un curt termini, no acceptar els plans d\u2019austeritat sigui un salt al buit. Barroso va voler tornar a vaticinar la suposada cat\u00e0strofe: \u00absense l\u2019acord de Gr\u00e8cia amb la UE i el FMI, les condicions pels ciutadans grecs seran molt m\u00e9s doloroses, i sobretot per als m\u00e9s vulnerables.\u00bb El que no volen advertir-nos \u00e9s del desastre econ\u00f2mic i social que resulta de continuar aplicant les mesures neoliberals que exigeix Europa. Cada cop \u00e9s m\u00e9s clar que els termes en els que es pret\u00e9n rescatar a Gr\u00e8cia i Portugal, i els requeriments que es fan a la resta d\u2019economies perif\u00e8riques, s\u00f3n una estrat\u00e8gia encaminada al frac\u00e0s que no ofereix solucions a la crisi del deute sin\u00f3 que l\u2019empitjora.<\/p>\n
Els plans d\u2019ajustament, desastrosos per a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica<\/strong> Acords per canviar-ho tot i que no canvi\u00ef res<\/strong> El pacte de l\u2019eurozona, que s\u2019havia publicitat com a la soluci\u00f3 final de la crisi del deute grec, \u00e9s en bona part m\u00e9s del mateix. La recapitalitzaci\u00f3 de la banca no cont\u00e9 exig\u00e8ncies suficients com per a assegurar-ne la solv\u00e8ncia. Si els detalls de la forma de c\u00e0lcul s\u00f3n de gran import\u00e0ncia, vol dir que no s\u2019est\u00e0 atacant vertaderament a les pr\u00e0ctiques financeres que porten al sistema bancari al risc del col\u00b7lapse. No t\u00e9 molt sentit que es doti d\u2019un bili\u00f3 d\u2019euros un fons que ha de funcionar de tallafocs, sense realment fer-se efectiu. Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 clau \u00e9s la condicionalitat que acompanya la quitan\u00e7a del 50% del deute grec. S\u2019exigeix l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un altre pla d\u2019ajustament i m\u00e9s reformes neoliberals. L\u2019objectiu \u00e9s controlar els efectes de la quitan\u00e7a i, malgrat els bancs s\u2019hagin d\u2019anotar p\u00e8rdues, fer pagar un preu molt alt a les classes populars gregues, europees.<\/p>\n \u00c9s impossible que Gr\u00e8cia, i pa\u00efsos en situacions similars, pagui tot el que deu. Tard o d\u2019hora, ser\u00e0 inevitable un canvi de rumb d\u2019aquestes pol\u00edtiques. Les protestes de resist\u00e8ncia a les pol\u00edtiques d\u2019ajustament \u00e9s una variable que compta molt poc en els r\u00edgids esquemes d\u2019aplicaci\u00f3 del neoliberisme, per\u00f2 caldr\u00e0 que les classes populars forcem noves vies per a la soluci\u00f3 de la crisi del deute. L\u2019escenari actual \u00e9s el de desgavell pol\u00edtic: dimissi\u00f3 del primer ministre grec Papandreu, s\u2019especula amb la de Berlusconi, eleccions anticipades i moltes protestes als carrers. Parlar del futur de l\u2019euro les conseq\u00fc\u00e8ncies de la suspensi\u00f3 de pagaments d\u2019un dels seus estats membres \u00e9s ci\u00e8ncia ficci\u00f3, per\u00f2 aviat tindrem les primeres experi\u00e8ncies. Una possible fallida de l\u2019Estat grec tindria repercussions a la banca, especialment alemanya i francesa perqu\u00e8 posseeixen t\u00edtols, es podria engegar una davallada en cadena. La interconnexi\u00f3 de les economies fruit de la desregulaci\u00f3 de les finances ha demostrat ser devastadora, i la crisi del deute grec s\u2019expandir\u00e0 a altres indrets i pot afectar a diverses capes de la societat. Per\u00f2 aquest contagi no \u00e9s absolutament incontrolable. Els mecanismes que decideixen que la crisi la paguem les classes populars no estan nom\u00e9s en els mercats, fora del nostre control, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ho estan en les mesures que s\u2019adopten. I les que s\u2019han adoptat fins ara s\u00f3n molt injustes. El futur de l\u2019euro i de la crisi del deute dep\u00e8n de que es puguin adoptar noves orientacions. En el projecte de moneda \u00fanica, aquests canvis s\u00f3n gaireb\u00e9 impracticables. L\u2019euro \u00e9s equivalent a plans d\u2019austeritat, a dualitat d\u2019un centre fort i una perif\u00e8ria ofegada i sotmesa. El Banc Central Europeu no pot prestar als Estats el cr\u00e8dit que necessiten, com fan altres bancs centrals, per\u00f2 donen barra lliure a la banca privada. L\u2019euro representa l\u2019hipertr\u00f2fia financera i a l\u2019orientaci\u00f3 de la pol\u00edtica econ\u00f2mica en benefici dels capitals financers. El conflicte entre la deutecr\u00e0cia i les poblacions a les quals es sotmet s\u2019est\u00e0 traslladant a les inst\u00e0ncies europees.<\/p>\n
\nL\u2019any 2009, el quadre macroecon\u00f2mic grec era bastant dolent. El PIB es va contraure el 2,5% i la taxa d\u2019atur se situava en el 10,2%. El d\u00e8ficit p\u00fablic era molt elevat (15,4%) i l\u2019Administraci\u00f3 havia acumulat un deute del 113% del PIB. El govern va comen\u00e7ar a implementar plans d\u2019austeritat que es van endurir amb el primer fons de rescat el maig del 2010. Els diners prestats per part de l\u2019eurozona estan condicionats a l\u2019adopci\u00f3 de dures mesures de tall neoliberal de retallades i degradaci\u00f3 de drets laborals i socials. Gr\u00e8cia va establir un programa de privatitzacions gegant\u00ed, equivalent al 20% del seu PIB. La despesa p\u00fablica va patir intenses retallades, centrades en pensions i salaris p\u00fablics, es van reduir els ens municipals i es van pujar els impostos al consum. Es va reformar el sistema de pensions per a disminuir el nivell de prestacions i es va fer una reforma laboral que precaritza encara m\u00e9s les condicions de treball. Tot aix\u00f2 ens resulta bastant familiar, malgrat que nosaltres no hem estat \u201crescatats\u201d. Aquestes mesures tenen l\u2019objectiu immediat de reduir el d\u00e8ficit i assegurar el pagament del deute. I de fer contents als mercats financers. La filosofia neoliberal diu que quan m\u00e9s es retalla, major confian\u00e7a adquireixen les institucions i m\u00e9s es pot recuperar el creixement econ\u00f2mic. Per\u00f2 l\u2019activaci\u00f3 de l\u2019economia poc es basa en actes de fe, i les pol\u00edtiques d\u2019ajustament en s\u00f3n nefastes.
\nLes causes de la crisi econ\u00f2mica, a Gr\u00e8cia, a casa nostra i a qualsevol altre pa\u00eds que l\u2019est\u00e0 patint, tenen arrels molt profundes, per\u00f2 la seva gesti\u00f3 est\u00e0 endinsant les nostres economies en l\u2019espiral recessiva que es va engegar a l\u2019inici de la crisi. La caiguda del PIB, que en el nostre cas va tenir el seu origen en l\u2019explosi\u00f3 de la bombolla immobili\u00e0ria, desencadena un cercle vici\u00f3s en el que les empreses, per a fer front a la caiguda dels beneficis, redueixen plantilla i salaris. L\u2019increment de l\u2019atur comporta un deteriorament dels ingressos dels treballadors, que redueixen el seu consum. Llavors les empreses veuen com cauen els seus nivells de vendes i tornen reduir plantilles i sous, i el cercle torna a comen\u00e7ar. Els ingressos de les administracions p\u00fabliques no paren de caure, perqu\u00e8 els impostos m\u00e9s importants s\u00f3n els que graven les rendes salarials i el consum. Les retallades de la despesa p\u00fablica, doncs, acaben empitjorant la reactivaci\u00f3 de l\u2019economia i la capacitat futura de reduir el d\u00e8ficit i retornar el deute. L\u2019aplicaci\u00f3 de mesures d\u2019ajustament fan m\u00e9s gran el deute, i els resultats s\u00f3n prou coneguts en les experi\u00e8ncies del FMI a Am\u00e8rica Llatina i \u00c0frica. A finals dels 90 el Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Duran ens deia que el FMI era \u201cel bomber pir\u00f2man\u201d, una expressi\u00f3 que avui en dia podem atribuir a la Uni\u00f3 Europea. La davallada del PIB a Gr\u00e8cia el 2010 va ser pitjor que l\u2019any anterior (-4,5%) i la taxa d\u2019atur es va elevar fins al 14,1%. El d\u00e8ficit va continuar alt perqu\u00e8 van caure els ingressos fiscals i l\u2019endeutament va augmentar. La bola es fa cada cop m\u00e9s grossa fins que esdev\u00e9 insuportable. It\u00e0lia i Portugal estan reiteradament en el punt de mira, perqu\u00e8 les receptes neoliberals deterioren l\u2019activitat econ\u00f2mica i les seves finances p\u00fabliques no milloren. Llavors, les prescripcions europees cada cop s\u00f3n m\u00e9s severes. El comissari europeu d\u2019Afers econ\u00f2mics est\u00e0 demanant que el govern itali\u00e0 faci reformes m\u00e9s ofensives.
\nA casa nostra, tenim una r\u00e8plica d\u2019aquest desastre. El PIB, que havia recuperat taxes positives, en el tercer trimestre de l\u2019any gaireb\u00e9 s\u2019ha estancat, i s\u2019abandona definitivament qualsevol esperan\u00e7a de recuperaci\u00f3. La principal ra\u00f3 \u00e9s la reducci\u00f3 del consum p\u00fablic, o dit d\u2019una altra manera, les retallades. Sens dubte, el m\u00e9s dram\u00e0tic \u00e9s l\u2019impacte de tot plegat en el m\u00f3n laboral: l\u2019atur ha repuntat i el setembre va assolir el ritme m\u00e9s alt en els darrers quinze anys i seguir\u00e0 creixent els propers mesos. L\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball ha assegurat que, aqu\u00ed, la destrucci\u00f3 de llocs de treball encara no ha tocat fons. Tamb\u00e9 alerta de que l\u2019escenari post crisis \u00e9s de recuperaci\u00f3 de l\u2019economia per\u00f2 no dels llocs de treball destru\u00efts, ja que el creixement ser\u00e0 molt d\u00e8bil i els beneficis de les empreses no s\u2019utilitzaran per a generar ocupaci\u00f3. Sembla, doncs, que el past\u00eds s\u2019est\u00e0 fent petit per\u00f2 els empresaris tindran l\u2019oportunitat de quedar-se amb porcions m\u00e9s grans. I aquest repartiment m\u00e9s desigual que deteriorar\u00e0 l’ocupaci\u00f3, les condicions laborals i els salaris, i tamb\u00e9 minvar\u00e0 els ingressos p\u00fablics que depenen fortament d\u2019aquestes variables. La crisi va per llarg si no canvien les estrat\u00e8gies.<\/p>\n
\nL\u2019FMI, l\u2019OCDE i, amb major \u00e8mfasi, l\u2019OIT, adverteixen, sorprenentment, que els plans d\u2019austeritat deterioren la capacitat de recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Dins la Uni\u00f3 Europea, hi ha tamb\u00e9 veus discrepants. Per\u00f2 no paren d\u2019exigir retallades i reformes profundes de debilitament dels drets socials i laborals. L\u2019FMI en el recent informe de perspectives de l\u2019economia mundial indica que els beneficis que obtenen les empreses no arriben a les fam\u00edlies i el consum est\u00e0 molt feble. A aquests al\u00e7ades, ja no es tracta de quan conv\u00e9 fer les mesures d\u2019est\u00edmul i d\u2019austeritat, ni de la seva intensitat. Es tracta de que es faci una aposta en ferm pel rescat del benestar de les poblacions.<\/p>\n