JOSEP MANEL BUSQUETA \/ SEMINARI TAIFA | Setmanari La Directa 24\/10\/2011<\/p>\n
El cap de setmana del 15 i 16 d\u2019octubre, mentre la majoria de les ciutats del m\u00f3n bullia d\u2019indignaci\u00f3 popular davant la presa de p\u00e8l global que suposen les mesures preses davant la crisi, assist\u00edem a l\u2019en\u00e8sima reuni\u00f3 de ministres de finances, ara en preparaci\u00f3 de la tamb\u00e9 en\u00e8sima cimera del G-20 que s\u2019ha de celebrar a Canes els dies 2 i 3 de novembre. Lluny del glamur dels i les artistes del set\u00e8 art que anualment desfilen per la catifa vermella, tot sembla indicar que en aquesta poblaci\u00f3 francesa assistirem a una posada en escena d\u2019un nou cap\u00edtol de la tr\u00e0gica i horrorosa s\u00e8rie del \u201csalvament del capitalisme\u201d.
\n
\nA partir de les conclusions de la reuni\u00f3 ministerial pr\u00e8via del 15 i 16 d’octubre, el que es discutir\u00e0 de forma central en la reuni\u00f3 del G-20 \u00e9s la formula per alleugerir la llosa que representa el deute per un pa\u00eds com Gr\u00e8cia, aix\u00ed com les noves condicions globals de solv\u00e8ncia que ha de complir la banca europea. Resulta bastant clar que endurir les condicions de solv\u00e8ncia de la banca, des del 5% exigit en els stres test de juliol fins al 7 o 9% que es planteja ara, significa que la UE est\u00e0 preparant al sector financer europeu per resistir les p\u00e8rdues que representar\u00e0 la \u201cquitan\u00e7a\u201c del deute grec i les m\u00e9s que possibles reduccions del deute espanyol, irland\u00e8s, portugu\u00e8s i, possiblement, itali\u00e0 que l\u2019acompanyaran en un futur no massa lluny\u00e0. La conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable que, segons la l\u00f2gica dominant, comportaria un escenari com l\u2019anterior seria la necessitat d\u2019una eventual nova recapitalitzaci\u00f3 de la banca que ara sembla que hauria d\u2019oscil\u00b7lar entre els 100.000 milions i els 3 bilions d\u2019euros. En principi, els recursos per a aquesta operaci\u00f3 de recapitalitzaci\u00f3 haurien de sortir de fonts privades, ara b\u00e9, tenint en compte la situaci\u00f3 dels mercats de cr\u00e8dit, sembla que aix\u00f2 no \u00e9s res m\u00e9s que una cortina de fum que amaga la crua realitat que, en definitiva, caldr\u00e0 que la societat novament \u00e9s faci c\u00e0rrec dels recursos necessaris per tal que la solv\u00e8ncia banc\u00e0ria no es vegi afectada per la nova situaci\u00f3 econ\u00f2mica que es derivi dels acords.<\/p>\n
Resulta clar que un pa\u00eds com Gr\u00e8cia que es debat, com digu\u00e9 en el seu moment el president d\u2019Equador, Rafael Correa, entre el \u201cdeute i la vida\u201d, necessita que el volum del seu deute es redueixi de manera substancial per tal de poder tornar a articular-se com una economia que funciona amb certa solv\u00e8ncia, segons els par\u00e0metres que determina l\u2019entorn capitalista. Ara b\u00e9, plantejar la \u201cquitan\u00e7a\u201d del deute grec a partir de concretar una nova aportaci\u00f3 descomunal de recursos de les societats resulta intolerable. Del que es tracta de fet, com sempre fins ara en la gesti\u00f3 de la crisi, \u00e9s que qui suporti el preu de l\u2019operaci\u00f3 d\u2019oxigenar Gr\u00e8cia siguin el conjunt de les poblacions i no el sistema financer europeu que ha especulat i s\u2019ha enriquit a mansalva durant els darrers anys.<\/p>\n
Davant dels discursos que calen noves aportacions de recursos p\u00fablics per donar suport al sistema financer per tal que, amb la seva caiguda, no arrossegui la resta de la societat, em sembla estar sentint de fons la veu del funest dictador feixista quan des del balc\u00f3 de la Plaza de Oriente deia all\u00f2 d’\u201cestamos frente a un abismo pero damos un paso adelante\u201d.
\nI \u00e9s que veritablement tan sols anomenar les xifres de les que es composa, fins al moment, el salvament bancari \u00e9s quelcom que produeix vertigen.<\/p>\n
De Lehman Brothers a avui<\/strong><\/p>\n Des de la data simb\u00f2lica que representa la caiguda de Lehman Brothers al 2008, la factura del rescat bancari ja ha costat al contribuent europeu una xifra que ronda els 1,35 bilions de euros, molt m\u00e9s del que representa el Producte Interior Brut d\u2019un estat com l\u2019espanyol al voltant del bili\u00f3 d\u2019euros. Concretament a l\u2019Estat espanyol, a trav\u00e9s de mecanismes com el FAAF (Fons d\u2019Adquisici\u00f3 d\u2019Actius Financers), el FROB (Fons de Reestructuraci\u00f3 Ordenada de la Banca) i els avals donats a la banca ja s\u2019han gastat aproximadament 90.000 milions d\u2019euros en l\u2019operaci\u00f3 de salvament. Recordem que un mecanisme com el FROB t\u00e9 previst en els seus estatuts la possibilitat que els bancs puguin endeutar-se fins a 27.000 milions sense passar pel Parlament,i fins a 90.000 amb autoritzaci\u00f3 d\u2019aquest. Aquestes xifres podrien quedar curtes si tenim en compte que, nom\u00e9s l\u2019any vinent, el sector financer espanyol ha de fer front al pagament de 80.000 milions d\u2018euros i que, en aquests moments, el sector financer espanyol t\u00e9 problemes per recuperar al voltant de 143.286 milions del conjunt prestat al sector de la construcci\u00f3. Segons alguns analistes, si comptabilitzem el que puja la factura del rescat bancari a les dues ribes de l\u2019Atl\u00e0ntic ens trobem que, entre la UE i els EUA, ja s\u2019han utilitzat en aquest concepte de rescat fins a 2,29 bilions d\u2019euros, l\u2019equivalent a 7,4% del PIB europeu i dels EUA, prou diners com per erradicar 92 vegades la fam al m\u00f3n, segons dades de Just\u00edcia i Pau.<\/p>\n Cal tenir present que el rescat del sistema financer s\u2019emmarca en el conjunt del salvament global del capitalisme. Doncs a banda dels bancs, altres sectors com el de l\u2019autom\u00f2bil o el de les asseguradores tamb\u00e9 han rebut quantitats ingents de recursos p\u00fablics. Aquesta operaci\u00f3 de salvament global a hores d\u2019ara significa, en el cas dels Estats Units, la xifra de 10 bilions d\u2019euros mentre que s\u00f3n 4,6 bilions d\u2019euros el c\u00f2mput global dels recursos que l\u2019UE ha esmer\u00e7at en aquesta operaci\u00f3, segons el mateix president de la Comissi\u00f3 Europea, el sr. Durao Barroso.<\/p>\n Al capitalisme li sobre poblaci\u00f3<\/strong><\/p>\n El cas \u00e9s que, vist des d\u2019una perspectiva popular, tots aquests recursos no han servit per millorar les condicions de vida d\u2019una poblaci\u00f3 ensorrada per l\u2019impacte de la crisi en el conjunt del sistema productiu, ni per intentar tornar a dinamitzar aquesta economia malmesa, prenent com a eix de la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica pol\u00edtiques basades en la generaci\u00f3 de llocs de treball i de millora de les condicions de vida. En definitiva, lluny d\u2019apostar per mesures de caire keynesi\u00e0, que el capitalisme ja ha usat amb \u00e8xit hist\u00f2ricament per tal de refer-se d\u2019altres situacions de crisi, els recursos s\u2019han utilitzat per aprofundir encara m\u00e9s en la ferida social. En aquests moments, el que es posa sobre la taula \u00e9s que el sistema capitalista aposta per deixar al marge dels mecanismes de funcionament social gaireb\u00e9 tota la poblaci\u00f3 mundial. Si fins ara pod\u00edem dir que el capitalisme necessitava nom\u00e9s mil milions de persones del planeta per ser viable, ara, en aquesta versi\u00f3 encara m\u00e9s brutal, n\u2019hi sobren bastants centenars de milions m\u00e9s.<\/p>\n Aix\u00ed hem vist com de manera incre\u00efble els recursos que rebien els bancs, a molt baix inter\u00e8s, del conjunt del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal s\u2019utilitzaven per continuar especulant amb els mateixos mecanismes de sempre m\u00e9s les possibilitats que ara oferia el deute sobir\u00e0. En una operaci\u00f3 de xantatge financer sense precedents en la hist\u00f2ria del capitalisme, ara s\u00f3n els bancs, emparats per institucions com l’FMI, els que exigeixen als estats els terribles plans d\u2019ajuts que ja estem patint i que suposaran, sin\u00f3 ho evitem mitjan\u00e7ant la resposta popular, la destrucci\u00f3 de qualsevol vestigi de societat amb drets socials i laborals. La crisi en les seves diverses accepcions, financera, del deute etc. s\u2019ha convertit en el dispositiu perfecte que permet al poder econ\u00f2mic capitalista legitimar l\u2019espoli social sense precedents que estem vivint en el present i que continuar\u00e0, si no ho evitem, en el futur.<\/p>\n Judici als culpables?<\/strong><\/p>\n En cap moment d\u2019aquesta hist\u00f2ria, excepte en el cas d\u2019Isl\u00e0ndia i en una primera inst\u00e0ncia als EUA, no hi ha hagut cap intent seri\u00f3s de jutjar els responsables de les barbaritats financeres. Just al contrari, amb estupefacci\u00f3, observem com les indemnitzacions i els bonus milionaris que reben els executius d\u2019aquestes entitats continuen presents a l\u2019actualitat. En resum, doncs, tenint en compte el que ha suposat la hist\u00f2ria de la crisi fins ara, sabem el que ens espera, m\u00e9s ajuts p\u00fablics a la banca signifiquen m\u00e9s pol\u00edtiques d\u2019austeritat que, en el nostre llenguatge, es tradueixen amb m\u00e9s retallades socials, m\u00e9s atur i, en definitiva, m\u00e9s precarietat de vida. Aquesta \u00e9s la seva soluci\u00f3: enfonsar-nos en la m\u00e9s profunda de les mis\u00e8ries social i col\u00b7lectiva present i futura per continuar assegurant la flotabilitat impossible del tit\u00e0nic en que s\u2019ha convertit el capitalisme.<\/p>\n La realitat m\u00e9s propera<\/strong><\/p>\n A nivell dom\u00e8stic, el pron\u00f2stic pinta tormenta a bots i barrals. A l\u2019escenari descrit anteriorment, caldr\u00e0 sumar-li la nova recessi\u00f3 econ\u00f2mica cap a la que, segons tots els analistes de l\u2019statu quo sembla que ens dirigim i que no \u00e9s res m\u00e9s que una conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques d\u2019ajust a les que s\u2019ha sotm\u00e8s al conjunt de la societat. Una de les primeres coses que s\u2019aprenen de comptabilitat nacional \u00e9s que la renda d\u2019un pa\u00eds \u00e9s una funci\u00f3 que dep\u00e8n del consum, de la inversi\u00f3, de la despesa p\u00fablica i de la difer\u00e8ncia que representa el comer\u00e7 exterior. B\u00e9, no cal ser cap especialista per veure amb claredat que totes les pol\u00edtiques que s\u2019han aplicat a l\u2019Estat espanyol per \u201csortir de la crisi\u201d tenen com a resultat la contracci\u00f3 de l\u2019economia i que \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 m\u00e9s pr\u00f2pia de la fe que de l\u2019an\u00e0lisi econ\u00f2mica, esperar que sigui el sector exterior, en un entorn de compet\u00e8ncia extrema i col\u00b7lapse de la globalitzaci\u00f3, el que dinamitzi l\u2019economia.<\/p>\n Aquest escenari econ\u00f2mic es desenvolupar\u00e0 en un context social i pol\u00edtic d\u2019absoluta fractura. Al creixent i necessari descontent social, i m\u00e9s que probable abstencionisme a les urnes, caldr\u00e0 sumar-li la que es preveu segura majoria absoluta del PP, que t\u00e9 tota la pinta de convertir-se en la pe\u00e7a clau de l\u2019autoritarisme creixent amb el que el capitalisme necessita disciplinar les seves societats. Com a mostra un bot\u00f3: la \u201cnostra\u201d Converg\u00e8ncia i l\u2019\u00ednclit Felip Puig.<\/p>\n La previsi\u00f3, com d\u00e8iem, apunta tempesta. Nom\u00e9s ens resta pensar que entre totes serem capaces de construir els mecanismes i els espais d\u2019aixopluc necessaris i que aconseguirem combatre el fred que ens espera omplint de calor popular els carrers dels nostres pobles i ciutats. En definitiva, que aconseguirem construir novament el paraig\u00fces de classe que ens permeti plantejar, amb la for\u00e7a i contund\u00e8ncia necess\u00e0ries, la defensa dels nostres interessos col\u00b7lectius en el conflicte social contra els interessos de la minoria dominant capitalista i tots els seus representants.<\/p>\n
\nFormen part de la nostra mem\u00f2ria recent les cont\u00ednues i contundents declaracions del president del Banc Central Espanyol, el sr. Fern\u00e1ndez Ord\u00f2\u00f1ez, alabant la responsable pol\u00edtica de solv\u00e8ncia de la banca espanyola, que la situava absolutament al marge de les turbul\u00e8ncies financeres que es comen\u00e7aven a desenvolupar en el cor del capitalisme. Tenint en compte l\u2019evoluci\u00f3 dels esdeveniments i el volums dels recursos p\u00fablics abocats a la banca, \u00e9s evident que alg\u00fa, o b\u00e9 el director del Banc d\u2019Espanya o b\u00e9 els responsables de les entitats financeres, ens han enganyat ja que dita solv\u00e8ncia no ha existit mai. Per tant, sembla clar que uns o altres haurien de compar\u00e8ixer davant dels tribunals per donar comptes de tot el que ha succe\u00eft en aquest \u00e0mbit de l\u2019economia.<\/p>\n