{"id":104,"date":"2008-12-21T06:05:28","date_gmt":"2008-12-21T13:05:28","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=104"},"modified":"2008-12-21T06:05:28","modified_gmt":"2008-12-21T13:05:28","slug":"la-baixada-del-salari-es-la-causa-real-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2008\/12\/21\/la-baixada-del-salari-es-la-causa-real-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"“La baixada del salari \u00e9s la causa real de la crisi”"},"content":{"rendered":"

L’accent<\/a> i la f\u00e0brica<\/a> reprodueixen una entrevista de n’\u00c0lex Tisminetzky a Ivan Gordillo i Joan Junyent (membres del Seminari Taifa) realitzada arrel de la xerrada que ambd\u00f3s realitzarem el passat 12 de desembre a Sants<\/a>.<\/p>\n

La crisi omple portades i obre telenot\u00edcies. Ens despertem sentint-la a la r\u00e0dio, a la premsa o a les converses del bar, i sembla que ens acompanya durant tot el dia, afecta la vida, projectes i il\u00b7lusions de la gent del nostres entorn, sense moltes vegades saber o entendre d\u00b4on ve, com s\u00b4ha produ\u00eft o fins a on pot arribar. Per aquest motiu, l\u00b4Assemblea de Barri de Sants va organitzar el passat 12 de desembre un acte sobre la crisi financera, i va convidar aquests dos joves economistes, per analitzar qu\u00e8 ens est\u00e0 passant.<\/p>\n

<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, quines s\u00f3n les causes de la crisi?<\/strong>
\nLes crisis formen part de l\u00b4ADN del capitalisme, s\u00f3n inherents al sistema econ\u00f2mic. El capitalisme en s\u00edntesi es basa en qu\u00e8 el capital inicial es converteix en mercaderies, que en vendre\u00b4s permeten obtenir un nou capital, m\u00e9s elevat que l\u00b4inicial. Aquest creixement exponencial no pot ser permanent, i si en un moment determinat es genera un exc\u00e9s de capital, els capitalistes poden arribar a pensar que no trauran rendibilitat de les seves inversions, i per tant no inverteixen els seus diners.
\nPer tant, la crisi \u00e9s simplement una interrupci\u00f3 del model d\u00b4acumulaci\u00f3 permanent de capital, i \u00e9s un moviment c\u00edclic, consubstancial al sistema.<\/p>\n

Per tant, no estem davant un fenomen nou. <\/strong>
\nNo, i en tot cas estem patint els resultats del model que va sorgir de la crisi dels anys 70. La soluci\u00f3 que van donar els principals governs occidentals va ser un gir neoliberal, amb una rebaixa de salaris, una extensi\u00f3 massiva dels mercats (el que ara anomenem globalitzaci\u00f3) i sobretot una expansi\u00f3 financera.
\nAls anys 70, els capitalistes van buscar la sortida a la crisi en la rendibilitat dels seus capitals en el sector financer, no productiu, i el resultat ha estat que avui en dia hi ha una proporci\u00f3 d\u00b41 a 50 entre l\u00b4economia financera i productiva. Aix\u00f2 \u00e9s la denominada bombolla financera.<\/p>\n

Aquesta realitat \u00e9s dif\u00edcil de comprendre, posa\u00b4n un exemple.<\/strong>
\nPodem observar com la borsa funciona amb la simple norma de la llei de l\u00b4oferta i la demanda. Per exemple, Endesa ha pogut duplicar el preu de les seves accions al darrer any, per\u00f2 aquest fet en cap cas reflecteix un augment de la productivitat, de l\u00b4empresa en si.
\nCal tenir en compte que els guanys en el sector financer, en accions, cr\u00e8dits,… s\u00f3n exponencialment superiors als de l\u00b4economia real, i a m\u00e9s l\u00b4inversor s\u00b4estalvia problemes amb els treballadors o de conflictes socials; i \u00e9s que amb un simple ordinador avui en dia es poden comprar productes financers en qualsevol mercat del m\u00f3n. El resultat \u00e9s que els diners s\u00b4inverteixen sense passar per l\u00b4economia real i productiva.<\/p>\n

Per\u00f2 finalment la bombolla va esclatar…<\/strong>
\nDoncs s\u00ed, l\u00b4agost de 2007 la bombolla va punxar, i en un mes van desapar\u00e8ixer del mercat d\u00b4accions 4,5 bilions de d\u00f2lars. I hom es podria preguntar com pot desapar\u00e8ixer una quantitat tan enorme de diners, per\u00f2 \u00e9s que de fet no existien; eren nom\u00e9s “paperets”: accions, drets i altres productes financers.
\nConcretament el 3 d\u00b4agost de 2007 una s\u00e8rie de persones van adonar-se que no podien posar preu a uns productes financers, les famoses hipoteques subprimes nord-americanes, ja que ning\u00fa les volia comprar. Aquest fet va desencadenar un efecte de desconfian\u00e7a que va fer desapar\u00e8ixer els 4,5 bilions.<\/p>\n

I quines s\u00f3n les causes d\u00b4aquest esclat?<\/strong>
\nLa versi\u00f3 oficial \u00e9s que estem davant d\u00b4una crisi merament financera, que agents Wall Street han realitzat operacions “massa arriscades”, actuant sense “\u00e8tica”, i que la soluci\u00f3 passaria per canviar aquestes persones.
\nPer\u00f2 nosaltres entenem que la causa real \u00e9s l\u00b4anomenada “crisi dels salaris reals”, que en els darrers trenta anys s\u00b4han estancat o disminu\u00eft en molts dels estats occidentals. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u00b4aquest fet, els treballadors poden consumir cada cop menys, i ning\u00fa pot comprar el que cada dia es produeix en major quantitat. Els treballadors van reaccionar primer a la devaluaci\u00f3 dels salaris endeutant-se per poder mantenir el nivell de consum, per\u00f2 finalment una part dels treballadors nord-americans ja no van poder pagar ni els cr\u00e8dits, i es va desencadenar la crisi en cadena.
\nPodem parlar que s\u00b4ha donat una contradicci\u00f3, entre l\u00b4inter\u00e8s individual del capitalista de rebaixar cada cop m\u00e9s els salaris, i l\u00b4inter\u00e8s del capitalisme com a sistema de mantenir o elevar el consum d\u00b4\u00e0mplies capes de la societat.<\/p>\n

Com es va produir?<\/strong>
\nLa crisi es va iniciar com a crisi hipotec\u00e0ria, per\u00f2 en comprovar que molts dels pr\u00e9stecs no es podrien retornar, es va estendre el p\u00e0nic, primer arreu dels Estats Units d\u00b4Am\u00e8rica i despr\u00e9s a la resta del m\u00f3n.
\nAquest context va produir una baixada de la rendibilitat dels bancs, i sobretot que les entitats financeres no es fiessin unes de les altres, doncs ning\u00fa sabia fins a quin punt la resta, o un mateix, estava afectat pels “productes t\u00f2xics”, els que no es podrien cobrar. Aquest proc\u00e9s finalment va afectar a la congelaci\u00f3 dels cr\u00e8dits a les persones i a les fam\u00edlies.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi?<\/strong>
\nLa primera gran conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la congelaci\u00f3 dels cr\u00e8dits a les empreses, sobretot les mitjanes o petites, i a les fam\u00edlies. Alhora, es d\u00f3na un fre en l\u00b4activitat econ\u00f2mica, amb augments de l\u00b4atur, que va acompanyada de m\u00e9s precarietat laboral, una nova baixada de salaris, i una p\u00e8rdua de riquesa de les fam\u00edlies.
\nTamb\u00e9 es comprova una tend\u00e8ncia a la concentraci\u00f3 empresarial, ja que les grans empreses van absorbint a les petites, i s\u00b4observa un augment generalitzat de la desigualtat social, amb reduccions de les despeses socials, com en educaci\u00f3 o salut.
\nFinalment, en aquest context \u00e9s previsible un augment del conflicte social i de la repressi\u00f3, i una restricci\u00f3 de les llibertats socials i personals. Tot plegat un context de m\u00e9s incertesa, m\u00e9s angoixa i de deteriorament psicol\u00f2gic per a \u00e0mplies capes de la societat.<\/p>\n

L’accent:<\/strong> “La baixada del salari \u00e9s la causa real de la crisi”<\/a>
\nLa f\u00e0brica:<\/strong> “La baixada del salari \u00e9s la causa real de la crisi”<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’accent i la f\u00e0brica reprodueixen una entrevista de n’\u00c0lex Tisminetzky a Ivan Gordillo i Joan Junyent (membres del Seminari Taifa) realitzada arrel de la xerrada que ambd\u00f3s realitzarem el passat 12 de desembre a Sants. La crisi omple portades i obre telenot\u00edcies. Ens despertem sentint-la a la r\u00e0dio, a la premsa o a les converses […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[68,112],"class_list":["post-104","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-membres-taifa","tag-crisi","tag-entrevistes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=104"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}