{"id":60837,"date":"2021-05-29T15:21:28","date_gmt":"2021-05-29T15:21:28","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?page_id=60837"},"modified":"2021-11-05T11:54:44","modified_gmt":"2021-11-05T11:54:44","slug":"economia-critica-a-laula","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/publicacions\/llibres\/economia-critica-a-laula\/","title":{"rendered":"Economia cr\u00edtica a l\u2019aula"},"content":{"rendered":"<div class=\"flex_column av_one_third  flex_column_div av-zero-column-padding first  avia-builder-el-0  el_before_av_two_third  avia-builder-el-first  \" style='border-radius:0px; '><div  class='avia-image-container  av-styling-   av-mini-hide  avia-builder-el-1  avia-builder-el-no-sibling  avia-align-center '  itemprop=\"image\" itemscope=\"itemscope\" itemtype=\"https:\/\/schema.org\/ImageObject\"  ><div class='avia-image-container-inner'><div class='avia-image-overlay-wrap'><a href='https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-711x1030.jpg' class='avia_image'  ><img decoding=\"async\" width=\"207\" height=\"300\" class='wp-image-60229 avia-img-lazy-loading-not-60229 avia_image' src=\"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-207x300.jpg\" alt='Economia cr\u00edtica a l\u2019aula' title='Economia cr\u00edtica a l\u2019aula'  itemprop=\"thumbnailUrl\" srcset=\"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-207x300.jpg 207w, https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-711x1030.jpg 711w, https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-768x1112.jpg 768w, https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-1060x1536.jpg 1060w, https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-1414x2048.jpg 1414w, https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-1036x1500.jpg 1036w, https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-487x705.jpg 487w, https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/foto2-1-scaled.jpg 1767w\" sizes=\"(max-width: 207px) 100vw, 207px\" \/><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><div class=\"flex_column av_two_third  flex_column_div av-zero-column-padding   avia-builder-el-2  el_after_av_one_third  el_before_av_one_third  \" style='border-radius:0px; '><section class=\"av_textblock_section \"  itemscope=\"itemscope\" itemtype=\"https:\/\/schema.org\/CreativeWork\" ><div class='avia_textblock  '   itemprop=\"text\" ><h2>Economia cr\u00edtica a l&#8217;aula<\/h2>\n<h4 class=\"mb-4 text-secondary\">Propostes per a l&#8217;ensenyament obligatori<\/h4>\n<p><strong>Titol:<\/strong> Economia cr\u00edtica a l&#8217;aula. <em>Propostes per a l&#8217;ensenyament obligatori.<\/em><br \/>\n<strong>Autor: <\/strong>Mireia Claverol Rodrigo, Ferran Polo Morral, Miren Etxezarreta, Santi Silva Camps, Arnau Riera Graells, Jordi Ferr\u00e9 Virgili <strong>\u00a0<\/strong><br \/>\n<strong>Editorial:<\/strong> <a href=\"https:\/\/www.rosasensat.org\/producte\/economia-critica-a-laula\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat<\/a><br \/>\n<strong>P\u00e0gines:<\/strong> 296<br \/>\n<strong>Preu:<\/strong> 26,50\u20ac<br \/>\n<strong>ISBN:<\/strong> 978-84-948436-7-9<br \/>\n<strong>Any d\u2019edici\u00f3:<\/strong> 2019<\/p>\n<\/div><\/section><br \/>\n<div  class='avia-button-wrap avia-button-center  avia-builder-el-4  el_after_av_textblock  el_before_av_textblock ' ><a href='https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/economia-critica-en-el-aula\/'  class='avia-button  avia-color-theme-color   avia-icon_select-yes-left-icon avia-size-small avia-position-center '   ><span class='avia_button_icon avia_button_icon_left ' aria-hidden='true' data-av_icon='\ue84f' data-av_iconfont='entypo-fontello'><\/span><span class='avia_iconbox_title' >Libro gratuito en castellano<\/span><\/a><\/div><br \/>\n<section class=\"av_textblock_section \"  itemscope=\"itemscope\" itemtype=\"https:\/\/schema.org\/CreativeWork\" ><div class='avia_textblock  '   itemprop=\"text\" ><p>En un moment en qu\u00e8 la racionalitat neoliberal ho impregna tot &#8211; des de l\u2019Acad\u00e8mia fins a l\u2019alumnat que rep les indicacions d\u2019un professorat reproductor del discurs \u2013 hem considerat important elaborar un material d\u2019economia cr\u00edtica que permeti interpretar la realitat des d\u2019una perspectiva diferent.<\/p>\n<p>Pensem que la cadena de reproducci\u00f3 ideol\u00f2gica neoliberal, de formaci\u00f3 o refor\u00e7ament d\u2019un determinat sentit com\u00fa legitimador del sistema, sovint, a\u00eflladament, es trenca per part d\u2019aquell professorat, quixots la majoria de les vegades, que m\u00e9s o menys s\u2019adona que all\u00f2 que ha de treballar a l\u2019aula tal i com li ve donat grinyola.<\/p>\n<p>Llavors es quan s\u2019agraeix tenir a m\u00e0 un material, unes propostes diferents per poder consultar, extreure\u2019n idees, inspirar-se en elles,&#8230; i construir la seva pr\u00f2pia proposta. En el cas de l\u2019ensenyament de l\u2019economia, pensem que hi havia un buit. Esperem que aquest dossier l\u2019ompli.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 trobarem al dossier?<\/p>\n<p>Primer de tot dir que ni \u00e9s un manual ni t\u00e9 voluntat de ser-ho. L\u2019hem organitzat en dues parts. Una primera de reflexi\u00f3 te\u00f2rica sobre l\u2019estudi de l\u2019economia en la seva pluralitat, i sobre el capitalisme del segle XXI. La segona part \u00e9s un recull de propostes per treballar directament a l\u2019aula. Les hem organitzat en 8 blocs que no segueixen cap llibre convencional, sin\u00f3 que pretenen, b\u00e0sicament, ajudar a entendre el m\u00f3n en el que vivim. Cada bloc t\u00e9 primer un recull d\u2019activitats per a l\u2019alumnat encadenades amb un fil conductor. A continuaci\u00f3 hi ha una guia pel professorat en la que s\u2019ofereix una introducci\u00f3 te\u00f2rica del tema en q\u00fcesti\u00f3 que pot ser \u00fatil per interpretar o treure profit de les activitats anteriors proposades. Finalment hi ha la guia sobre les activitats: \u00e9s a dir, l\u2019explicaci\u00f3 de la intencionalitat \u00a0de cada activitat, quin resultat se n\u2019espera,&#8230; i s\u2019ofereix el solucionari.<\/p>\n<p>El primer bloc \u00e9s <strong>Necessitats i desitjos<\/strong> on s\u2019intenta combatre la idea que ambd\u00f3s conceptes s\u00f3n el mateix, com fa l\u2019economia convencional. D\u2019aqu\u00ed la nefasta definici\u00f3 que aquesta ens dona quan ens ve a dir que l\u2019economia \u00e9s l\u2019administraci\u00f3 de recursos escassos amb necessitats il\u00b7limitades. Les activitats proposades intenten portar a l\u2019alumnat a combinar la reflexi\u00f3 filos\u00f2fica inevitable d\u2019ambd\u00f3s conceptes amb la reflexi\u00f3 sobre l\u2019\u00fas que en fan els t\u00e8cnics de m\u00e0rqueting i publicitat per persuadir-nos, seduir-nos cap el consum. Tot plegat per fer que l\u2019alumnat arribi a adonar-se que pel funcionament del capitalisme cal que els desitjos no estiguin mai satisfets i d\u2019aix\u00f2 se n\u2019encarreguen els valors dominants, la publicitat, les modes, l\u2019obsolesc\u00e8ncia programada o la innovaci\u00f3 permanent per devaluar els productes de consum immediatament, tot generant noves necessitats o desitjos.<\/p>\n<p>El segon bloc \u00e9s <strong>Els mercats i el sistema de mercat. <\/strong>En ell despr\u00e9s de remarcar la difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s conceptes ens centrem en l\u2019anomenat mercat de b\u00e9ns i serveis. Com que la seva an\u00e0lisi fora molt\u00a0 extensa nom\u00e9s ens hem centrat en dos dels seus aspectes que serveixen per legitimar-ne el funcionament i que acceptem sense cr\u00edtica: la seva efici\u00e8ncia i la seva llibertat. El discurs oficial ens diu que el sistema de mercat \u00e9s el m\u00e9s eficient i el millor productor i distribu\u00efdor de la riquesa. Proposem a l\u2019alumnat descobrir com es reparteix aquesta riquesa generada socialment i quines conseq\u00fc\u00e8ncies se\u2019n deriven, per exemple fam i pobresa. Tamb\u00e9 abordem la suposada llibertat del mercat contrastant-la amb informes de la CNMV sobre les multes a c\u00e0rtels.<\/p>\n<p>El tercer bloc \u00e9s <strong>La producci\u00f3 i el creixement econ\u00f2mic.<\/strong> L\u2019economia convencional ens diu que la producci\u00f3 est\u00e0 en el centre de tota activitat econ\u00f2mica. Per nosaltres \u00e9s m\u00e9s que aix\u00f2. La producci\u00f3 constitueix l\u2019eix central de l\u2019organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i social de les societats. Tot tipus de producci\u00f3 comporta tant el proc\u00e9s de producci\u00f3 de la riquesa de la societat com el de la seva distribuci\u00f3 (la distribuci\u00f3 prim\u00e0ria). Per aix\u00f2 remarquem les relacions socials, de poder, que s\u2019estableixen en la producci\u00f3 capitalista.<\/p>\n<p>Molt relacionat amb l\u2019anterior el quart bloc \u00e9s <strong>El mercat de treball<\/strong> on despr\u00e9s de fer un petit recorregut hist\u00f2ric de com hem arribat al treball assalariat, ens centrem primer en el mecanisme que representa el salari com distribu\u00efdor primari de la riquesa per mitj\u00e0 del treball no pagat. \u00c9s a dir, amb l\u2019extracci\u00f3, de la plusv\u00e0lua per part de l\u2019inversor, el capitalista. Despr\u00e9s es fa un rep\u00e0s a l\u2019atur, ent\u00e8s com la impossibilitat de vendre la pr\u00f2pia for\u00e7a de treball, que \u00e9s l\u2019\u00fanica font d\u2019ingressos per accedir al mercat de b\u00e9ns i serveis per poder sobreviure. Tamb\u00e9 s\u2019intenta reflexionar sobre les bondats de la cooperaci\u00f3 enfront de la compet\u00e8ncia, \u00ed com enfrontar aquesta situaci\u00f3 a la que ens han for\u00e7at, nom\u00e9s \u00e9s possible de forma col\u00b7lectiva i no individual, sabent que l\u2019individualisme metodol\u00f2gic ho impregna tot. S\u2019acaba el bloc amb el treball no assalariat remarcant el de la reproducci\u00f3 de la for\u00e7a de treball.<\/p>\n<p>El cinqu\u00e8 bloc \u00e9s <strong>El diner i el sistema financer<\/strong> que iniciem amb la difer\u00e8ncia entre diner, riquesa i renda que tant sovint es confonen. Despr\u00e9s ens centrem en les funcions que t\u00e9 el diner i en concret en la que creiem fonamental que \u00e9s la de ser capital (per tant lligat als dos blocs anteriors). El nucli del bloc, per\u00f2, \u00e9s descobrir la generaci\u00f3 del diner bancari a partir del sistema de pr\u00e9stecs i cr\u00e8dits, el com del no res es genera el diner. Avui dia, ja no cal que els bancs tinguin un fons de reserva per poder donar cr\u00e8dits, nom\u00e9s han de superar el que en diuen les proves d\u2019estr\u00e8s. Aix\u00f2 atorga un poder immens a la banca. El diner per tant es crea en el moment que hom signa l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un cr\u00e8dit. Per aix\u00f2 el sistema necessita s\u00ed o s\u00ed el cr\u00e8dit i l\u2019endeutament. Veurem com l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019anomenat capital fictici i la financiaritzaci\u00f3 de l\u2019economia en s\u00f3n la conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica.<\/p>\n<p>El sis\u00e8 Bloc \u00e9s <strong>Del comer\u00e7 internacional a la globalitzaci\u00f3<\/strong> en el qual es fa tot un recorregut al llarg de la hist\u00f2ria d\u2019una saga inventada, la fam\u00edlia Cox. Ens hem basat molt en la fam\u00edlia Rothschild amb bastantes llic\u00e8ncies. Per exemple nosaltres iniciem la saga amb un camperol angl\u00e8s transformat en productor t\u00e8xtil que comen\u00e7a a fer-se ric amb el dom\u00e8stic System, mentre l\u2019iniciador de la saga Rothschild era un comerciant i prestador alemany urb\u00e0. B\u00e9, doncs seguint la hist\u00f2ria d\u2019aquesta saga anirem veient com i per qu\u00e8 es van produint les diferents expansions territorials del capitalisme fins arribar a l\u2019actual globalitzaci\u00f3.<\/p>\n<p>El pen\u00faltim bloc, el set\u00e8, \u00e9s <strong>L\u2019Estat i la pol\u00edtica econ\u00f2mica<\/strong> on es mostra el doble paper, les dues funcions que t\u00e9 l\u2019Estat. La de Legitimaci\u00f3 del sistema quan exerceix de distribu\u00efdor secundari, \u00e9s a dir, \u00a0de redistribuci\u00f3 de la riquesa a trav\u00e9s de l\u2019anomenat Estat del Benestar, i la d\u2019Acumulaci\u00f3, afavorint els guanys del capital, mitjan\u00e7ant totes les seves estructures, especialment les dels poders legislatiu, executiu, i judicial i l\u2019ex\u00e8rcit i cossos repressius. Entre d\u2019altres temes que es treballen \u00e9s important ressaltar com, a trav\u00e9s d\u2019uns exercicis encadenats, l\u2019alumnat podr\u00e0 entendre com el deute privat ha passat a ser deute p\u00fablic.<\/p>\n<p>I en l\u2019\u00faltim bloc, el vuit\u00e8, <strong>Una visi\u00f3 cr\u00edtica dels resultats del sistema<\/strong>, partim de la idea que s\u00f3n dos els elements fonamentals per avaluar el nivell de vida material d\u2019una societat: La capacitat de producci\u00f3 de riquesa i el benestar de la poblaci\u00f3, que dep\u00e8n de la distribuci\u00f3 d\u2019aquesta riquesa, tant la prim\u00e0ria com la secund\u00e0ria. Amb la presentaci\u00f3 d\u2019unes tem\u00e0tiques tan variades com el rescat bancari, Rodalies versus Ave, El Castor o les autopistes, es pret\u00e9n que l\u2019alumnat en tregui les seves conclusions. Tamb\u00e9 es fa un rep\u00e0s del grau de compliment del pilars de l\u2019Estat del Benestar: els drets a la salut, a l\u2019educaci\u00f3, a unes pensions suficients, a un habitatge digne.<\/p>\n<\/div><\/section><\/p><\/div><div class=\"flex_column av_one_third  flex_column_div av-zero-column-padding first  avia-builder-el-6  el_after_av_two_third  el_before_av_textblock  column-top-margin\" style='border-radius:0px; '><\/div><\/p>\n<section class=\"av_textblock_section \"  itemscope=\"itemscope\" itemtype=\"https:\/\/schema.org\/CreativeWork\" ><div class='avia_textblock  '   itemprop=\"text\" ><p>Click here to add your own text<\/p>\n<\/div><\/section>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":57375,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-60837","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/60837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=60837"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/60837\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61021,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/60837\/revisions\/61021"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/57375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=60837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}