Entrades

DAVID FERNÀNDEZ | La Directa 30/11/2011

Albert Recio: “Les institucions de transaccions financers que gestionen la riquesa d’una minoria amb una elevada capacitat de manipulació”

Miren Etxezarreta: “Tres agències olipolístiques que ho decideixen tot”

Joan Subirats: “Una barreja de persones, entitats i professionals de l’especulació i el frau fiscal”
Llegir més

Miren Etxezarreta

Miren Etxezarreta

Hem quedat al quiosc de davant de les escales que baixen al tren. Arribo esbufegant, i ella pateix per si fem tard. Avui [divendres] Miren Etxezarreta, catedràtica d’Economia aplicada de la UAB, és la ponent del curs sobre economia crítica per entendre la crisi que fa el Seminari Taifa a Vilafranca del Penedès, organitzat per l’Assemblea de Drets Socials. Les dues teníem previst d’agafar el mateix tren cap a Vila, així que quan li demano de fer-li una entrevista, proposa que aprofitem el viatge en tren, ja que després de la classe, haurà de tornar ràpid cap a Barcelona.
Llegir més

Miren Etxezarreta

Miren Etxezarreta


Ni les retallades ni les mesures establertes per la Unió Europea ens faran sortir de la crisi, segons Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’Economia aplicada de la UAB. Etxezarreta és membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, i ha estat a Vilafranca com a ponent d’una de les sessions del curs que ofereix aquest seminari i que ha estat organitzat a la vila per l’Assemblea pels Drets Socials. En una entrevista amb SOMVILAFRANCA.cat, defensa la necessitat d’una reforma fiscal seriosa per tal que paguin més els qui més tenen. També alerta dels interessos dels poders econòmics que hi ha rere les mesures anti-crisi: ‘Fan servir la crisi del deute per dominar la població, rebaixant les condicions de treball i de vida’. Etxezarreta defensa la nacionalització de la banca però va més enllà i aposta per un canvi en la naturalesa del sector públic que condueixi a un altre tipus de democràcia i a un sistema diferent al capitalista.
Llegir més

Miren Etxezarreta, reconeguda defensora de la interpretació marxista de l’economia, parla en aquesta entrevista a Jornal, dels poders econòmics fàctics i de la complicitat que han trobat en els polítics. Considera que la crisi ha servit d’excusa per fer un atac ‘devastador’ en les condicions de vida de les classes populars. A pesar de tot, reconeix que és optimista quan es tracta de valorar les possibilitats de rebel.lar-se que tenen les persones davant de situacions injustes.
La Catedràtica d’Economia Aplicada de la UAB, és també la Coordinadora del Seminari d’Economia Crítica Taifa, des del que es difon una visió alternativa a l’enfocament econòmic dominant a les universitats actuals, on gent que prové del món universitari vinculat a l’econimia, tracta d’entendre quines són les variables que regeixen la dinàmica d’aquesta societat per tal de poder participar, amb el conjunt dels moviments socials. L’objectiu és la transformació vers una societat ecològicament viable, més justa i satisfactòria per al conjunt de les persones.

Font: Jornal

El Cafè de la República entrevista Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’Economia Aplicada de la UAB i membre del seminari Taifa.


“Caldria sanejar el sistema financer deixant que s’enfonsin els bancs”

Mariana Cantero
Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i doctora per la London School of Economics, va publicar aquest any el seu últim llibre, ‘Qué pensiones, qué futuro’ (Icària, coescrit amb amb Elena Idoate, José Iglesias Fernández i Joan Junyent Tarrida), on rebat el discurs que estableix una inexorable crisi del sistema públic de les pensions. Etxezarreta planteja a eldebat.cat formes alternatives per finançar aquest sistema i, en el fons, altres teories amb les quals analitzar la situació econòmica en general.

En quina situació és troba actualment el sistema públic de pensions?
El sistema de pensions gaudeix de molt bona salut: té superàvit tot i la crisi. El que passa és que ens estan dient repetidament que entrarà en crisi. Jo crec que pot no passar res.

Però és real la possibilitat d’un dèficit a llarg termini del sistema de pensions públic?
Amb les estadístiques es pot justificar el que es vulgui, si se’n pren una part determinada es pot ponderar i arribar a certes conclusions. Però el 1995 ja estaven dient els mateixos senyors que ara parlen del futur que la seguretat social i el sistema de pensions entrarien en fallida i la realitat és que són les úniques institucions de l’estat que no ho estan. A més, si realment el problema fos el nombre d’ancians que hi haurà en el futur es poden prendre un altre tipus de mesures perquè això no passi.
Llegir més

Entrevista a Jose Iglesias Fernández, membre del seminari d’economia crítica Taifa i publicada a Canal Solidari.

El diumenge 17 ens manifestarem a Barcelona contra la pobresa. Però, i si ens rebel·léssim cada dia contra la riquesa? Parlem amb l’economista José Iglesias Fernández, per conèixer quins vincles existeixen entre l’una i l’altra i què podem fer per acabar amb les desigualtats.
Llegir més

“Les classes populars no hem reaccionat: ens estan donant tots els mastegots que volen”
Entrevista a Miren Etxezarreta de Pablo Elorduy i Jon Bernat Zubiri. Periódico Diagonal

DIAGONAL: Creus que la proposta del ministre de Treball s’ha quedat aparcada definitivament?
MIREN ETXEZARRETA: No sé què passarà amb l’edat de jubilació, ni si s’ha aparcat aquest aspecte temporalment degut a la reacció de l’opinió pública. Però em sembla que tard o d’hora, dissimulat d’una forma o d’una altra, el projecte és el d’augmenar l’edat de jubilació; per les orientacions de les institucions internacionals i força països de la UE que han augmentat també l’edat de jubilació. Només posicions contràries ben decidides de l’opinió pública ho evitarien, i vista la molt moderada reacció dels sindicats i de l’opinió pública, és possible que això no passi.

D.: Per què ha quedat en segon pla la proposta d’augment del periode de cotització?
M.E.: Ha suscitat menys controvèrsies perquè és una mica més difícil d’entendre i el tema del canvi a l’edat ha pres el lloc central als mitjans. Està servint de cortina de fum per a tota la resta. Crec que és més greu l’augment d’anys per al còmput que l’augment de l’edat de jubilació, ja que l’augment d’anys de còmput rebaixa inmediatament les pensions. A més, ara s’ha plantejat de passar de 15 a 25 anys de còmput, però alguns recordaran que fa poc temps es va parlar de fer servir com a còmput per al càlcul tota la vida laboral, cosa que encara disminuirà més les pensions. És curiós que en tot aquest debat no he sentit esmentar el benestar dels pensionistes ni un sol cop. Aparentment no importa, sembla que tots els pensionistes viuen molt bé amb les seves pensions actuals quan la mitjana n’és de 750 euros al mes i el 25% dels jubilats està per sota de la pobresa severa.
Llegir més