Con más de cinco millones de desocupados y previsiones de que la economía siga en picada varios años más, España volvió a acatar las órdenes de Bruselas. Este es el cuarto ajuste que Mariano Rajoy aplica desde que asumió el gobierno, atendiendo a las recomendaciones de los ministros de Finanzas de la Eurozona. Pero por mucho que siga apretando, nada asegura que se pueda cumplir con el compromiso de llevar el déficit a menos del 3 por ciento del PIB para 2014. Por izquierda y por derecha, crece el descontento hacia uno de los mayores ataques al Estado de Bienestar en la historia democrática de ese país. Como catedrática emérita de la Universidad Autónoma de Barcelona, Miren Etxezarreta es una de las principales críticas a las políticas de ajuste impuestas por los grandes agentes económicos y la Unión Europea y aceptadas “gozosamente” por los gobiernos españoles, desde que estalló la burbuja financiera. En medio de la ebullición que prenunciaba el estallido popular en las principales ciudades españolas, esta profesora de la UAB pintó ante Cash un escenario devastador para el futuro cercano de España.
Llegir més
Entrades
Degut als esdeveniments que han succeït les últimes setmanes (nacionalització de Bankia, rescat estat espanyol, etc ) des de l´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental hem considerat necessari entrevistar en Dani Mayals, veí de Canovelles i membre del Seminari Taifa perquè ens expliqui la seva posició sobre el que està succeint. Des d’aquestes línies li agraïm la concessió d´aquesta entrevista.
Dani, és cert que la crisi actual del capitalisme hagi sigut creada per 4 banquers dolents (Lehman Brothers, hipoteques subprime, etc.) ?
Bé, això és el que ens han explicat i ens volen fer creure, que si no fos per 4 banquers avariciosos i dolents, que han fet malament les coses el sistema funcionaria bé. Però la veritat és que les crisis en el capitalisme són recurrents i van apareixent cada cert temps, i la solució o sortida d’una crisi ja porta la llavor de la propera crisi, el neoliberalisme, que va ser la sortida que es va donar a la crisi dels anys 70 del segle passat ens ha acabat portant fins a la crisi actual. Per la naturalesa del capitalisme i les seves pròpies contradiccions, entra cíclicament en crisis.
Llegir més
Josep Manel Busqueta Foto: LLUÍS SERRAT.
07/07/12 – GIRONA – EL PUNT AVUI – URE COMAS
“Els mercats no suporten la mínima expressió de democràcia”
“Aquest compromís avui i ara implica la defensa dels drets socials”
“Resulta vergonyós que una societat com la nostra s’hagi de plantejar fer front a la cobertura de les necessitats fonamentals de les persones a través d’espectacles televisius”
Avancem cap a societats excloents, malaltes per la seguretat i, per tant, molt més agressives
A què responia l’article crític contra La marató de TV3?
L’article vol fer palès el fet que resulta vergonyós que una societat com la nostra s’hagi de plantejar fer front a la cobertura de les necessitats fonamentals de les persones a través d’espectacles televisius proposats i desenvolupats des dels mitjans de comunicació públics com ara TV3 i Catalunya Radio. La pobresa, la falta de recursos per poder cobrir les necessitats bàsiques que molta gent viu, és un resultat del funcionament del capitalisme, només orientat a la recerca del benefici privat. Les institucions públiques, en principi, haurien de vetllar per aconseguir una societat més equilibrada i activar els mecanismes de suport per a la població afectada pel capitalisme en crisi. Lluny d’això, els responsables polítics proposen com a mecanisme de gestió de la crisi l’ajust i les retallades sobre tots els drets socials, apugen l’IVA i el cost dels béns fonamentals i, de manera absolutament insultant, destinen centenars de milers de milions per intentar salvar el sistema financer, un dels principals responsables de l’actual situació. Davant d’aquest panorama que exigeix denuncia i justicia davant una banca malversadora i un model de societat capitalista fracassat, tenim la proposta de la Marató, un succedani de participació ciutadana, que lluny d’exigir responsabilitats i assenyalar els culpables de l’actual situació pretén que la cobertura de les necessitats fonamental esdevingui el fruit d’un exercici de bona voluntat individual impulsat pel show i l’espectacle mediàtic. Pobra caritat pel pobres.
Entrevista de menorca.info a Francisco Ferrer, membre del seminari Taifa en ocasió d’una xerrada recent a l’illa.
¿El colapso del capitalismo es evidente para algunos o para todos pero algunos no lo quieren admitir?
No creo que nos encontremos delante de un colapso del capitalismo, estamos delante de un derrumbe de un determinado modelo de producción, lo que denominamos la globalización neoliberal. Esto supone una crisis muy grave pero posiblemente superable por el sistema capitalista, lo cual no quiere decir que se supere positivamente para las clases populares que vivimos bajo ese régimen económico. Lo que llamamos globalización fue una forma reciente del capitalismo para organizar su sistema productivo a nivel geográfico, a nivel de finanzas, una nueva manera de organización de sus empresas, formas diferentes de gestión y propiedad del aparato productivo y financiero. Por resumirlo en palabras por todos conocidas, sufridas en primera persona: deslocalizaciones, externalizaciones, fragmentación de la producción, crecimiento de los falsos autónomos, precarización, exclusión, privatizaciones, apalancamiento, creciente corrupción… Características de las últimas décadas del milenio pasado que correspondían a una forma concreta de como el sistema capitalista conseguía seguir sobreviviendo pese a sus contradicciones sistémicas seculares. En la historia podemos observar diferentes fases del capitalismo con formas de organización industrial muy diversas, esta que nos tocó vivir sabemos que fue y sigue siendo muy destructiva.
Sin embargo el núcleo del sistema no está cuestionado, su modelo de acumulación de capital, el de explotación del trabajo y el consumismo depredador no está en la discusión social. Tal vez al contrario, se está pidiendo que vuelva el crédito, el consumo y la sobreproducción.
Àgora (TV3) – 02/04/2012 “De què ha servit la vaga general?”, amb Miren Etxezarreta.
Aquest dimarts, 28 de febrer, es va realitzar la darrera sessió d’un curs que ha aplegat moltíssimes persones que han confluit tots els dimarts dels darrers dos mesos per tal d’aprofundir en el coneixement sobre la crisi i l’estructura del model d’organització social capitalista. Un centenar de persones han passat per cada una de les sessions oferides pel Seminari d’Economia Crítica Taifa que han generat debat i confluència entre diferents sectors dels moviments socials sabadellencs. El curs ha aplegat moltes persones de la PAHC, l’assemblea del CAP Nord o l’A.V.V. de Torreguitart, entre d’altres. J.M. Busqueta va tancar, ahir, la última sessió i va fer-ho magistralment. El curs s’ha acabat i entre els participants ha quedat un bon gust de boca gràcies al realisme optimista i la pedagogia de Busqueta que va facilitar un tancament entusiasta i clarificador envers els elements que formen la dinàmica capitalista i les alternatives a aquesta.
Font: Vilaweb Sabadell
Capitalisme, un itinerari crític. Entrevista a Miren Etxezarreta from marc planas on Vimeo.
La Miren és una pensionista de setanta quatre anys poc convencional. Des del tardofranquisme ha estat implicada en diferents lluites i moviments socials, i fa anys que recorre platós de televisió discutint amb els gurús del neoliberalisme. Els seus amplis coneixements econòmics (és Catedràtica d’Economia Aplicada a la UAB) fan de la seva veu un testimoni incòmode per les actuals polítiques econòmiques. A través d’ella, aquest documental proposa una lectura crítica del sistema econòmic vigent.
—
Idea Original: Produccions Itinerants
Guió: Pere Cortada, Marc Planas, Pau Planas
Imatge i edició: Marc Planas
Disseny gràfic: Erik Estany
Llicència: Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported
Aquest documental està basat en una selecció de diverses entrevistes realitzades a la Miren Etxezarreta durant els mesos de gener, febrer i març de 2011, i ha comptat amb una ajuda Kreas de l’Ajuntament de Girona.
Més informació: itineraricrític.net
El diari l’accent publica una entrevista amb Francisco Ferrer (membre del seminari Taifa) al voltant de la reestructuració del sistema financer.