Entrades

La crisi capitalista com a recomposició del sistema (I. Gordillo)

La crisi capitalista com a recomposició del sistema

IVAN GORDILLO (membre del seminari d’economia crítica Taifa)

L’agost del 2013 es complí el sisè aniversari de l’inici de la crisi actual. El 3 d’agost de 2007, llegíem a la premsa econòmica que elshedge funds de Bear Stearns es declaraven en fallida: «Com si fos una epidèmia, la crisi en el sector de les hipoteques d’alt risc —subprime— ja s’ha cobrat les primeres víctimes oficials dins del banc d’inversions Bear Stearns. Dimecres passat, l’entitat presentava els informes necessaris perquè dos dels seus hedge funds —fons d’inversió lliure— s’acollissin al capítol 15 de la bancarrota estatunidenca. […] Ambdós fons han hagut d’acollir-se al títol 15 de la Llei de Bancarrotes perquè van ser fundats fora dels límits dels Estats Units, a les illes Caiman, per ser exactes.»[1]

Això va ser tan sols el començament. De l’agost de 2007 al setembre de 2008, les fallides dins del sector financer a causa de la crisi de les hipoteques escombraria als EUA van ser una constant. El mateix banc Bear Stearns feia fallida el març de 2008. El 15 de setembre de 2008 s’ensorrà el banc d’inversions Lehman Brothers, un d’aquells que hauria entrat en la posterior definició de «massa gran per deixar-lo caure». L’únic supervivent del crac del 29 desapareixia.

Llegir més

/15 Comments/by

El decreixement avui

Roger Pelaez, economía cítrica i xistes clatellotescs

Roger Pelaez, economía cítrica i xistes clatellotescs

Versió llarga de l’article publicat originalment el 4/09/2013 al Setmanari La Directa en paper, en la secció cara a cara. Il·lustració de Roger Pelaez del Maximum Clatellot.

Les aportacions fetes per l’ecologia política i el marxisme socio-ecològic les darreres dècades són imprescindibles per abordar críticament l’alarmant situació de crisi ecològica a la que ens ha portat el capitalisme. Aquest sistema ha demostrat la seva voracitat social i de recursos naturals, sense haver aconseguit garantir un nivell de vida digne per la majoria de la població, basant-se fonamentalment en la persecució del benefici privat, l’explotació i l’acumulació de capital, tenint com a motors essencials el creixement i la competència.

Les inspiracions d’aquestes escoles crítiques del capitalisme són múltiples, entre les que destaca la de l’economista d’origen romanès Nicholas Georgescu-Roegen que va introduir com a categoria d’anàlisi el fenomen de l’entropia aplicant la llei de la termodinàmica al procés econòmico-social amb la seva destacada obra La llei de l’entropia i el procés econòmic. Dins del marxisme el camp de l’ecologia ha sigut també molt fèrtil amb figures com James O’Connor o John Bellamy Foster, que han interpretat l’obra de Marx en clau ecològica i han aconseguit desmitificar la fal·laç idea segons la qual Marx ha estat un pensador unilateral, mecanicista i economicista com alguns dels seus deixebles. En un plànol més polític i filosòfic podríem destacar els recents treballs de Michael Löwy, i en l’àmbit més proper els treballs de José Iglesias: La misèria del decreixement i Sobre el decreixement i altres rendicions, per anomenar alguns i deixant-se molts autors per limitacions d’espai. Llegir més

/by
,

L’Apocalipsi segons Josep Manel Busqueta

Resenya de Toni Rico del llibre L’hora dels voltors de Josep Manel Busqueta, membre del seminari Taifa.
Apocalipsi 12:9 I va ser llançat el gran drac, la serp antiga que es diu el diable i Satanàs, el qual enganya al món sencer; va ser llançat a la terra i els seus àngels van ser llançats amb ell.
Com de lectura obligatòria podem considerar el darrer llibre publicat per l’economista Josep Manel Busqueta L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada (Ed. El Jonc, 2013). La visió que han donat sobre el Capitalisme els economistes, sociòlegs, antropòlegs o historiadors enquadrats de manera àmplia en l’espectre ideològic de l’esquerra, ha estat sempre “apocalíptica”. I ho ha estat així des dels estudis de Marx i Engles fins a l’actualitat. La primera qüestió que hem de plantejar és: es pot donar una imatge no apocalíptica d’un sistema que, com afirma Busqueta, necessita per sobreviure tenir a la meitat de la població, 3.000 milions de persones, en la pobresa extrema? No és apocalíptic un sistema que es reprodueix a partir de la destrucció del medi que l’alimenta? I en aquest sentit, Busqueta no s’allunya de la clàssica idea marxista que defineix el Capitalisme com un sistema contradictori, abocat a la seua autodestrucció, sinó és que abans no provoca directament l’extinció de l’espècie humana.
/5 Comments/by
,

Crònica i audio de la Taula Rodona sobre dona, crisi i feminització de la pobresa

El passat 23 de març una trentena de persones va assistir a la taula rodona que va tenir lloc a l’Espai Jove l’Estrella de Vilassar de Dalt.

L’acte enmarcat dins les activitats del Maresme Feminista i organitzat per Arran Vilassar-Cabrils, va comptar amb la prèsencia de la Elena Idoate del Seminari Taifa, la Lucía de la PAH, la Blanca i la Rocío, dones afectades per la hipoteca.

En primer lloc, la Elena va obrir la taula amb una introducció de caràcter més aviat teòric sobre les estructures patriarcals i capitalistes, la seva interacció i les conseqüències d’aquesta, traduïdes en l’actual situació de despossesió social i crisi profundament feminitzada; a més, la ponent va fer una breu exposició i elogi del feminisme com a eina per afrontar la ofensiva patriarcal i capitalista.

En segon lloc, la Lucía, la Blanca i la Rocio van exposar, des de la experiència més directa el seu punt de vista sobre el paper de la dona en un problemàtica tan concreta com l’habitatge i els desnonaments. La Lucía ho va fer com a activista i la Blanca i la Rocio com afectades, tanmateix, hi havia certs denominadors comuns en allò que explicaven: el paper central de la dona en la família, tan a l’hora de carregar amb el pes de l’empobriment i les situacions de violència immobiliària, com a l’hora d’esdevenir subjectes actius en lluita contra la injustícia, la pròpia misèria i l’estafa bancària.

La xerrada sencera va quedar emregistrada per cortesia de Ràdio Vilassar.

Tan des d’Arran Vilassar-Cabrils com per part del Maresme Feminista, s’ha valorat molt posivitivament la xerrada, en especial la dosi de motivació, la inspiració i la solidaritat que han suscitat el testimoni de la Blanca i la Rocío.

Audio:

Fonts: http://maresmefeminista.wordpress.com

http://arranvilassarcabrils.wordpress.com/

/by

L’hora dels voltors: la crisi explicada a una ciutadania estafada

L

L’hora dels voltors

L’editorial el Joc acaba de publicar el llibre L’hora dels voltors: la crisi explicada a una ciutadania estafada escrit per Josep manel Busqueta i prologat per Miren Etxezarreta, ambdós membres del seminari Taifa.

  • Titol: L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada
  • Autor: Josep Manel Busqueta
  • Pròleg: Miren Etxezarreta
  • Editorial: Edicions el Jonc
  • Col·lecció: Muixeranga, 13
  • Pàgines: 253
  • Preu: 15€
  • Preu per a subscriptors/es: 12,75€
  • ISBN: 978-84-938705-1-5
  • Any d’edició: abril de 2013
  • Mides: 13,5 x 20,5 cm
  • Enquadernació: rústica amb solapes
  • Més informació a: www.eljonc.cat o eljonc@gmail.com

L’hora dels voltors. Qui més qui menys en aquestes alçades de la crisi en la qual ens trobem immersos té una idea més o menys formada sobre quines són les funestes conseqüències que el fenomen està comportant i que es presenten dia rere dia en forma de retallades en els serveis públics i la seva privatització, amb draconianes xifres d’atur i pobresa o amb la pèrdua de drets socials i laborals.
Enumerar les patologies que pateix el malalt és tan necessari com diagnosticar les polítiques que ens han dut a l’atzucac actual, contextualitzar-les com pertoca, i no aïlladament, i inserir-les en la pròpia dinàmica del sistema capitalista esdevé un exercici absolutament imprescindible per entendre la veritable naturalesa de les crisis. Una crisi com l’actual no és un fenomen natural ni el resultat del comportament pervers de quatre banquers maldestres, sinó la conseqüència més dramàtica de les pròpies contradiccions del sistema capitalista.
L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada pretén posar el focus, de manera didàctica i intel·ligible, a analitzar les raons de la persistència de la depressió tant des d’un punt de vista global com a escala dels Països Catalans i mostrar com aquesta crisi s’està convertint en l’excusa perfecta per agenollar tota una societat als peus dels poderosos. A més, però, també fa més palesa que mai la necessitat inajornable de cercar alternatives a un sistema fracassat, profundament injust i insolidari, per part de totes aquelles persones que aspiren a viure en una societat de persones lliures i a no ser tractades com a mercaderies.

/55 Comments/by
,

Una Crisi o una estafa? (M. Etxezarreta)

Una Crisi o una estafa? Participació de Miren Etxezarreta, membre del seminari Taifa, al programa Àgora de TV3 del 25/03/2013.

/39 Comments/by

Història de la crisi (Xavier Garcia)

Vídeo de la xerrada-debat Història de la crisi a càrrec de Xavier Garcia, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa a les Jornades d’Economia Solidària organitzades per la CUP de Celrà el passat 23 de febrer de 2013.

/8 Comments/by

Senzillament 14: La llum al final del tunel és un tren que ve de cara

Senzillament 14 - La llum al final del tunel és un tren que ve de cara

 

PDF: Senzillament 14 – La llum al final del tunel és un tren que ve de cara
PDF (Versió en castellà): Senzillament 14 – La llum al final del tunel és un tren que ve de cara

/11 Comments/by

La crisi sense fi: cinc anys de despossessió social

IVAN GORDILLO | La Directa 06/11/2012

La convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya persegueix legitimar la gestió de la crisi per part de l’actual govern. Aquest cop de timó del govern de CiU pretén imposar el discurs neoliberal del “no hi ha alternatives” a les privatitzacions, les retallades pressupostàries i l’eliminació de drets socials i laborals. Una eventual majoria al Parlament abonaria davant l’opinió pública les tesis convergents i donaria un marge de quatre anys per continuar amb les polítiques de despossessió social que han caracteritzat els darrers cinc anys de crisi. Llegir més

/by