Activitats, publicacions, notícies, etc. sobre membes del Seminari d’economia crítica Taifa
Xerrada-debat: la crisi econòmica
El proper dissabte 27 tindrà lloc una xerrada-debat al voltant de la crisi econòmica am la participació de Jorge Beinstein, Crepuscle del capitalisme i esperances al començament del segle XXI i Francisco Ferrer (Seminari Taifa), L’impacte de la crisi a l’estructura productiva de l’estat espanyol.
Dissabte, 27 de març a les 11,00 hores
Lloc: carrer Mallorca, 96 entresol A, Barcelona
Recuperem un audio de fa ja un temps (desembre 2007) però que no teniem a la web.
Taula rodona: La forma metrópolis y los nuevos espacios urbanos, dins del seminari “Metrópolis en movimiento Movimiento en la metrópolis”
Ponents:
Cristina López (Geògrafa i historiadora, professora Universitat de Barcelona, UB)
Ramon Ribera Fumaz (Geògrafo econòmic, professor de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC. Membre del seminari d’economía crítica Taifa).
Marcelo Expósito (Universidad Nómada, editor de la Revista Brumaria).
José Pérez de Lama (Osfa, arquitecte, professor de la Universidad de Sevilla, membre de Hackitectura).
OGG: R. Ribera – La forma metrópolis y los nuevos espacios urbanos
Font original: post_scriptum_radio
Entrevista a Joan Junyent, del Seminari d’Economia Crítica Taifa
Coincidint amb l”arrencada del semestre de presidència espanyola de la Unió Europea, L’ACCENT hem volgut entrevistat Joan Junyent per conèixer cap on s’encaminen les polítiques econòmiques de la Unió Europea en un context de crisi que al nostre país està comportant un augment dels índexs d’atur.
Miren Etxezarreta. Resumen de la conferencia “Las no soluciones del G-20 y las alternativas” (abril 2009)
“El capitalisme conté en la seva pròpia natura la crisi com a element de funcionament dinàmic. La crisi per tant, s’ha convertit en un moment recurrent al llarg de la història del capitalisme que ha permès introduir els canvis necessaris per garantir el funcionament futur del capitalisme com a sistema social hegemònic. A l’actualitat, el capitalisme es troba immers en una nova crisi que abarca diferents dimensions (financera-immobiliària, alimentària, energètica, climàtica).”
EVA MELÚS, per a El Periódico (17 novembre 2009)
Miren Etxezarreta, de 73 anys, és catedràtica emèrita d’Economia aplicada de la UAB, col·labora amb diferents moviments socials antiglobalització i és membre del col·lectiu Taifa, que ofereix xerrades sobre economia des d’un punt de vista crític. Aquesta tarda impartirà una conferència sobre el futur de les pensions a la seu d’Ecoconcern.
–¿Què passa amb les pensions?
–Se’ns diu que les pensions públiques no són viables econòmicament perquè cada vegada hi ha menys treballadors que cotitzin i massa vells. D’això es dedueix que la solució és una pensió privada.
–¿I és així?
–És totalment fals, perquè les pensions no tenen per què pagar-se només amb un percentatge del salari dels treballadors. En països com Dinamarca es financen amb els impostos. Són un dret.
–Però…
–Les pensions privades són el gran negoci per a la banca.
–La banca sempre guanya.
–Hi ha un circuit fet a mida per a ella. Una persona pot contractar una pensió privada als 40 anys. Mentre cotitza, fins als 65, permet que el banc, com a expert, gestioni els diners. Si les inversions del banc en borsa fracassen, com ha passat últimament, la persona pot veure reduït a la meitat el valor dels seus diners.
–El Govern potser li dirà que no hi ha prou fons públics.
–Hi ha hagut diners per defensar la banca de la crisi.
–¿I llavors?
–Som entre sis i set milions de pensionistes. Hem de ser conscients que la pensió és un dret i no una mercaderia.
–Però sembla que tenir una assegurança privada o una mútua dóna estatus.
–Alguna cosa d’això hi ha, però així ens estem deixant arrabassar una cosa que ens pertany per convertir-nos en compradors. A Catalunya hi ha una gran tradició de mútues. És curiós que el que va néixer com un suport mutu entre treballadors sigui sovint un negoci.
–¿Quan va néixer la pensió?
—Van començar a l’Alemanya de Bismark, el 1909. A Espanya tenim el SOVI, una assegurança creada per la república.
El sindicato de enseñanza STEI-i y Ensenyants Solidaris inauguró ayer su seminario ´Cooperació en temps de crisi´, que hasta mañana, día 1, debatirá diversos aspectos relacionados con la recesión económica mundial, abordados desde la perspectiva de la cooperación con los países del sur. En estas conferencias se analizarán temas como la lucha contra el cambio climático, la crisis medioambiental, la deuda externa o el papel de los bancos, así como las propuestas de la izquierda latinoamericana para salir de la crisis.
Tanto el secretario general de este sindicato, Biel Caldentey, como el presidente de Ensenyants Solidaris, Pere Polo, y el representante de la dirección general de Cooperación del Govern balear, David Abril, coincidieron en destacar que la crisis actual «no sólo es financiera, sino también de civilización». Abril explicó que esta situación no es coyuntural, «sino que es estructuralmente mala, pues hay tres cuartas partes de la población mundial que vive mal», señaló.
Pere Polo expresó su temor a que el Govern balear reduzca sus fondos de cooperación con el sur en un 50 por ciento por los recortes presupuestarios, pero David Abril le tranquilizó desmintiendo un descenso tan acusado, aunque reconoció que el presupuesto para este área ha bajado.
La primera de las conferencias de este ciclo fue pronunciada por Josep Manuel Busqueta, miembro del Seminario de Economía Crítica Taifa, que desgranó los orígenes, gestación y estallido final de la crisis actual. Remontándose a la anterior crisis del petróleo de los años 70, Busqueta afirmó que a partir de entonces los gobiernos sentaron las bases de los factores que han favorecido la recesión actual. Todas esas medidas dieron lugar a un protagonismo desmesurado de los bancos, en detrimento del poder de los estados. De este modo, las entidades financieras inventándose productos a menudo inútiles para el consumidor, pero que proporcionaban grandes beneficios a los bancos, hicieron que la economía financiera alcanzara unas dimensiones cincuenta veces mayor que la economía real. La ´burbuja financiera´ se fue hinchando más a costa de apoderarse de parcelas cada vez más grandes de la economía real, como lo demuestra el hecho de que muchas empresas de todo tipo tienen como accionistas sólo a bancos.
Eso, junto con el hecho de que el consumidor, al final, no ha podido pagar todos los créditos que tenía con estas entidades, ha provocado una crisis de solvencia de proporciones descomunales, indicó.
La sesión inaugural del seminario contó también con la presencia de Rafael Gentili, diputado argentino, y de Juan Rodríguez Recio, coordinador de proyectos de Cooperación de Ensenyants Solidaris.
Los bancos lo acaparan todo
Josep Manuel Busqueta explicó que el creciente protagonismo de los bancos hizo que la economía financiera fuera 50 veces más grande que la economía real hasta que estalló esa ´burbuja´.
Font: Diario de Ibiza
Documental Obrint l’esquerda elaborat per Maulets al voltant de la crisi en el qual s’entrevista a Joan Junyent, membre del seminari d’economia crítica Taifa.
Participació de Miren Etxezarreta, membre del seminari d’economia crítica Taifa, al programa Àgora de TV3 (26/10/2009).
Aquest passat estiu Radio Pimienta feu un programa especial amb dues entrevistes de dos membres del Seminari Taifa.
Podeu escoltar o descarregar l’entrevista aquí: Nosotras las personas (especial JoseIglesias y Josep M Busqueta (29 de juliol del 2009). Durada aproximada : 02:00:00. Copia local (mp3)
Dissabte passat (14.02.2009) El Periodico de Catalunya entrevista Ivan Gordillo, membre del Seminari Taifa arran del col.loqui “capitalisme vs. ecologia” organitzat per la Fundació Pere Ardiaca.
Ivan Gordillo
Entrevista original: Iván Gordillo: “El capitalisme no pot deixar de créixer. Cal canviar de sistema”
Còpia local (a continuació):
Llegir més