Entrades per seminari taifa

El TTIP: Un tractat per governar-nos a tots

En l’últim any i escaig, des de la penombra i el més absolut secretisme, han anat apareixent alguns dels pilars que donen forma a aquest acord. El TTIP -Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP, per les seves sigles en anglès)- té l’objectiu d’augmentar les relacions comercials de béns i serveis i les inversions entre la UE i els EUA mitjançant la reducció de tot tipus de barreres al comerç. Especialment, aquest tractat es centra en les mesures anomenades no aranzelàries que es corresponen amb tota la regulació i normativa existent en cada economia sobre les importacions i que suposen un fre al lliure comerç. Parlem, per exemple, de normes de seguretat alimentaria, de salut i mediambientals sobre determinats productes d’alimentació, medicaments, etc. i que actualment són molt més estrictes a la UE que als EUA. L’estratègia és “harmonitzar” aquesta regulació entre les dues economies, eufemisme utilitzat per a regular a la baixa o, simplement, fer desaparèixer qualsevol normativa en la comercialització d’aquests productes, fet que tindrà unes conseqüències directes sobre el benestar de les persones.

Planeta Carroña

En cada momento de crisis el capitalismo aprovecha para reestructurarse, para volver a buscar los mecanismos económicos y sociales que le permiten rehacerse y sobrevivir unos años más. La crisis está representando una magnífica oportunidad, la excusa perfecta para que los sectores dominantes de la sociedad continúen construyendo una sociedad a la medida de sus intereses. Los poderosos no sólo consiguen evadir sus responsabilidades en el fracaso del modelo económico sino que, gracias al consenso mediático y académico, consiguen aplicar de manera conjunta todas aquellas políticas que llevaban tiempo anhelando. Tal y como se está planteando, la salida de la crisis no es ninguna buena noticia para la mayoría de la población. El resultado que se deriva de la aplicación de las medidas que supuestamente sirven para superar la crítica situación actual: la reforma del mercado de trabajo, la reforma fiscal, los recortes presupuestarios, la reforma de las pensiones, etc., representan la estocada final al sueño imposible de una sociedad capitalista con derechos sociales.

Josep Manel Busqueta: “El capitalisme és un sistema fracassat perquè ens ha portat al col·lapse ecològic i social”

Josep Manel Busqueta (1973), economista i pastisser, que durant uns quants mesos va assessorar el govern veneçolà d’Hugo Chávez, advoca per endegar als Països Catalans processos de transformació que subverteixin el sistema capitalista. Membre del Seminari Taifa d’economia crítica i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), planteja alternatives amb l’objectiu que la ciutadania recuperi sobiranies perdudes i defensa la subordinació de les institucions als “moviments socials transformadors”. És autor de l’assaig ‘L’hora dels voltors’ (Edicions el Jonc, 2013) i de ‘Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d’emergència’ (Icària, 2014).

Qué hacemos con el paro

Desde 2007 se han destruido 3,8 millones de empleos en España. Se suman a los casi dos millones de parados que había en los años de crecimiento, efecto de un modelo productivo que siempre mantuvo altas tasas de paro y que, cuando creaba empleo, era temporal y de bajos salarios. La llamada “crisis” ha tenido un dramático coste en desempleo, agravado por la política europea de austeridad y recortes. Los economistas ortodoxos sostienen que la solución pasa por más desregulación y más devaluación salarial.

Vaga de totes per a repensar l’economia (E. Idoate)

La Vaga De Totes és una iniciativa que pretén reinventar l’instrument de lluita que és la vaga per a denunciar l’opressió de les dones en diferents àmbits de la vida: el social, el laboral i la reproducció. Com explica el seu bloc, sorgeix a partir de constatar que la vaga general que coneixem fins ara “es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.” Aquest enfocament suggereix que cal aprofundir en una sèrie de reptes en què l’economia crítica porta molt de tremps treballant.

“Con Marx entendí por qué hay pobres y ricos” (Miren Etxezarreta)

En el Seminario de Economía Crítica Taifa están de celebración. Y no es para menos: cumplen 20 años de pensamiento crítico y resistencia a la ideología neoliberal. Hablamos con una de sus participantes más antiguas, Miren Etxezarreta, Catedrática Emérita de Economía Aplicada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Con la vitalidad característica de quienes llevan toda una vida luchando, nos habla de la situación de la economía como disciplina, por qué es importante leer a Marx hoy y cómo ve el cambio social.

Miren Etxezarreta: “Dins el capitalisme no hi ha alternatives”

Miren Etxezarreta és una de les veus referencials de l’economia crítica a Catalunya i a l’Estat espanyol. Catedràtica emèrita d’economia aplicada a la UAB, el seu nom està estretament lligat al del Seminari Taifa, el col·lectiu d’economia crítica que va contribuir a crear el 1994. Eren els anys de la consolidació del neoliberalisme, de l’anomenat consens de Washington i de la crisi econòmica dels primers noranta. Vint anys després, Taifa s’ha consolidat com un espai de divulgació i anàlisi des d’una perspectiva crítica, obert no solament a experts sinó a ciutadans i activistes interessats a entendre l’economia. Incisiva com sempre, en aquesta entrevista Etxezarreta nega que es pugui parlar de recuperació econòmica, recela de la institucionalització dels moviments socials a través de propostes com Guanyem Barcelona i afirma que ara com ara la independència no suposaria canvis socials de cap mena.