Publicat a La Directa el 17/06/2016
L’autor analitza les característiques i els efectes de les reformes dels impostos directes.

En la nostra societat, en general, hi ha molt poc debat sobre els impostos, des d’una visió global. El principal efecte és que la importància de cadascun dels impostos sol ser desconeguda. Si ens remetem a les últimes dades disponibles (any 2013), l’Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF) representa el 38,4% dels ingressos ordinaris de l’Estat. Per ordre d’importància, el segueixen l’IVA amb un 25,8% i l’impost de societats amb un 20,2%. Per tant, tot i que l’IRPF és un impost força important, sobre el total d’ingressos, no ho és tant com se’ns fa entendre de vegades.

L’impost i la seva estructura

El primer aspecte important de l’IRPF és que es paga per trams i no sobre el total de la renda. Per posar un exemple, si una persona ingressa un salari net de 65.000 €, pagarà el 46% de la part dels seus ingressos que sobrepassin de 60.000 €. En aquest cas, aplicant l’impost per trams, pagaria 20.845,5 € d’IRPF, un 32% del total d’ingressos. Per tant, no és cert que, per arribar als 60.000 €, es pagui el 46%, al contrari del que donen a entendre la majoria dels comentaris sobre l’impost.

Un aspecte de l’impost força desconegut, que gairebé sempre s’omet en el debat mediàtic, és l’existència de dos grups de rendiments o bases imposables: la general i la de l’estalvi. La base general és la que grava els salaris, les pensions, els rendiments derivats de la propietat d’immobles i els ingressos per exercir activitat econòmica de manera personal (els autònoms). La base de l’estalvi integra els rendiments financers com els dividends, els interessos i els guanys o les pèrdues derivades de la transmissió d’actius financers. Els tipus aplicats per a la base general varien en una escala des del 19,5% per als ingressos nets fins a 12.450 € fins al 46% per als ingressos nets a partir dels 60.000 €. En canvi, per a la base de l’estalvi, varia des del 19,5% per als ingressos nets fins a 6.000 € fins al 23,5% per als ingressos nets a partir dels 50.000 €. Per tant, l’impost beneficia clarament determinades formes d’obtenir ingressos davant d’altres.

Qui afecta?

El debat mediàtic d’aquests dies s’ha centrat en la qüestió de si la frontera en ingressos sobre la qual havia de pivotar el possible augment d’impostos se situava en 90.000 o en 100.000 € d’ingressos i, sobretot, quanta gent afectava. Segons les últimes dades disponibles dels declarants de l’IRPF, de 2013, el 95,81% dels que presentaven la declaració de renda tenien uns ingressos per sota de 60.000 €. Per tant, el grup de contribuents afectat per la modificació és, clarament, una minoria dels que paguen l’IRPF. Cal tenir en compte, a més, que la no obligació de declarar, si no s’arriba a 22.000 € per un sol pagador, fa que quedin fora moltes persones que no arriben a aquesta xifra. Per tant, el percentatge seria superior al 95,81%, si recollíssim tota la població.

No hem d’oblidar que les comunitats autònomes tenen competències en la base general de l’impost, però no tenen cap competència sobre la base de l’estalvi. Això implica que, des d’una comunitat autònoma, es pot regular si els seus treballadors han de pagar més o menys impostos, però no en el cas dels accionistes d’una empresa.

Plantegem una hipòtesi: si la Generalitat tingués competències per augmentar impostos sobre la base imposable de l’estalvi, quanta gent afectaria un augment d’impostos als trams més alts, a partir de 60.000 €? En el cas de Catalunya, estaríem parlant un altre cop d’una clara minoria, ja que només el 5,11% dels declarants tenen una base imposable de l’estalvi superior a 60.000 €.

Tal com hem vist, en l’IRPF, trobem diferències importants en el tractament de les rendes a favor dels rendiments del capital. I també que, a efectes de l’impost, els ingressos a partir de 60.000 € són una minoria molt petita del total de contribuents. Per tant, intentar classificar aquest grup de contribuents com a classe mitjana tan sols serveix un objectiu: emmascarar les diferències de classe de la nostra societat.

Jordi Berbis és economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa