ELENA IDOATE / La Directa| 16/07/2013

De tant en tant sentim parlar de les perspectives de millora de l’economia espanyola i catalana. La majoria de vegades és perquè es revisen les estimacions a la baixa. Com ha fet l’FMI fa uns dies, que ha retardat l’any en què, suposadament, l’economia es recuperarà. Però també és costum de fer pronòstics “optimistes”. El govern i el Banc d’Espanya preveuen que es tocarà fons el darrer trimestre d’aquest any. L’Observatori econòmic del BBVA diu que ja hem passat el pitjor. El que els titulars dels mitjans de comunicació no anuncien tan sovint, ni amb tant d’entusiasme, és l’àmplia diferència que presenten algunes tendències econòmiques en relació amb el context internacional.

Una economia despenjada

Almenys hi ha tres indicadors que mostren que, si bé moltes economies tenen un rumb incert, la nostra es troba completament a la deriva. S’està despenjant de les tendències de les economies que diem que són el nostre entorn. Alhora, tampoc està experimentant les millores de la majoria de la perifèria capitalista. Potser caldria afegir una nova categoria entre les diferents classificacions que s’empren en la geografia econòmica del sistema capitalista: el grup de les economies ensorrades per la crisi.

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), la majoria de les economies de menors ingressos i emergents han augmentat la taxa d’ocupació, i la meitat han assolit taxes superiors a les d’abans de la crisi. De les economies de major renda, únicament la meitat ha incrementat les taxes d’ocupació i tan sols algunes superen la situació prèvia a la crisi. Xipre, Grècia, Portugal i l’Estat espanyol destaquen perquè la taxa d’ocupació ha caigut més d’un 3% en els darrers dos anys.

Les economies emergents i de menor renda han incrementat, de mitjana, la proporció del PIB destinat a la inversió. No així les economies amb més ingressos. D’aquestes, l’economia espanyola és de les que més s’ha reduït. La inversió ha perdut 4,2 punts del PIB de mitjana a la Unió Europea. A l’Estat espanyol, la reducció ha estat de l’11,4%, nivell per sota de les economies de l’Est.

A la majoria d’economies emergents i de menor renda, l’índex de Gini, que mesura la desigualtat en la distribució de la renda entre individus, està millorant. La resta havien experimentat millores fins el 2010, i a partir d’aleshores creix la desigualtat i la polarització. L’OCDE diu que l’economia espanyola era, d’aquest grup d’economies, la que més havia incrementat la desigualtat entre el 2007 i el 2010. I l’OIT destaca la gran pèrdua del pes de la població de renda mitjana.

Quina recuperació econòmica?

La recuperació econòmica no s’està donant d’igual manera a tot arreu. Podem dir que aquí passa de llarg. Malgrat la dràstica caiguda salarial i el creixement de la productivitat per haver reduït plantilles, les empreses no estan recuperant la seva rendibilitat. El mantra neoliberal està resultant fals: els “alts” salaris no són el problema.

Val la pena aturar-se a reflexionar què està implicant la recuperació econòmica a nivell mundial. L’OIT assenyala que els beneficis s’estan recuperant, però no estan creant llocs de feina. Les empreses no estan reinvertint els seus beneficis, sinó que els estan mantenint en diners en efectiu i els estan destinant a repartir dividends als accionistes i a recomprar les seves pròpies accions. Les perspectives de vendes són tan dolentes que les empreses prefereixen no invertir per ampliar la seva capacitat de producció. La demanda agregada es troba a nivells molt baixos en relació amb els beneficis que és capaç d’obtenir el capital. Una contradicció que, en el curt termini, és difícil d’esquivar. La recuperació econòmica no està suposant, ni s’espera que suposi en el futur, una reactivació general de l’activitat econòmica i de les rendes. Des dels inicis de la globalització, els beneficis estan actuant no pas a favor de l’activitat econòmica, sinó com un element de recomposició de classe: reforçant el poder i la riquesa dels poderosos.

Elena Idoate és membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa

Font: La Directa