LAIA ALTARRIBA. BARCELONA | 11/12/2011 – JORDI PIZARRO

La feina mai els havia faltat. La Cristina havia estat administrativa en diverses discogràfiques al llarg de tres dècades, el Fernando havia treballat de mecànic de manteniment, de fruiter i de conductor durant més de 30 anys, i l’Àngels havia treballat 15 anys en una agència de viatges. Ja tenen més de 50 anys, i s’han trobat a l’atur just en el moment en què més els interessa cotitzar per a la jubilació.

Són la franja d’edat amb l’atur més baix. L’Idescat, a partir de les dades del tercer trimestre del 2011 de l’enquesta de població activa, revela que hi ha 61.300 persones a Catalunya de més de 55 anys sense feina, una xifra que suposa el 12% d’aquest segment de població. Però són un col·lectiu que ho té especialment difícil per tornar a trobar feina, tal com expliquen els que s’hi troben, un fet constatat tant pels sindicats com per la Generalitat.

L’economista Elena Idoate, experta en mercat laboral del Seminari d’Economia Crítica Taifa, retrata aquesta situació que viuen: “És un sector d’edat que té més participació en el mercat laboral que els joves, però que es veu afectat per l’actual dinàmica de reestructuració del mercat que expulsa els de més edat, perquè el que es vol és que entrin nous treballadors amb pitjors condicions laborals i amb menys drets acumulats”. Les experiències de tots ells constaten aquest canvi en el mercat laboral que explica l’economista: des que s’han quedat sense feina, només han trobat feines temporals, amb sous molt inferiors als que cobraven, treballant més hores i amb menys drets laborals.

“Deia que atracaria un banc”

És el cas del Fernando López, de Terrassa, que té 53 anys. Treballava de conductor per a una empresa d’obra pública amb un contracte indefinit i horari estable. Però fins a última hora mai els deien quan tindrien vacances, i com que no hi havia comitè d’empresa van decidir muntar-ne un. El Fernando explica que, quan l’empresa ho va saber, el van fer fora immediatament. Era el maig del 2009. Des d’aleshores ha enviat més de 100 currículums i ha trucat a totes les portes que se li han acudit. Però fins fa poques setmanes no ha obtingut per fi una resposta: “Des de fa poc que treballo en una gran empresa fent de conductor. Però entro a les 4 h del matí i no surto fins a les 18.30 h, i només em paguen 1.100 euros nets al mes”. El Fernando té dos nens que van a una escola concertada i a la dona li paguen 480 euros per treballar mitja jornada en una botiga. “He agafat aquesta feina per viure, perquè ens hem menjat els estalvis. No hi veia cap sortida, pensava que acabaria agafant una depressió”, expressa. Amb un somriure, afegeix: “Li deia a la meva dona que al final em faria atracador de bancs”.

Any i mig sense trobar res

Qui també ha trobat feina en condicions molt pitjors que abans és l’Àngels (prefereix no donar el cognom). Aquesta barcelonina de 57 anys, que viu en un pis de lloguer amb la seva filla, que és estudiant, s’ha dedicat tota la vida al sector turístic amb contractes estables. Però des que va tancar l’agència de viatges on treballava només ha trobat feines temporals. Una de les que va fer era de comercial d’American Express a l’aeroport de Barcelona. “M’havia d’estar sis hores dreta sense poder-me recolzar enlloc i em pagaven molt poc. Al cap de tres mesos em van fer fora perquè si no col·loques un mínim de targetes t’acomiaden, però ningú arriba a aquest mínim”, comenta l’Àngels. Després d’un any i mig sense trobar res, fa unes quantes setmanes que ha acceptat una altra feina que tampoc té res a veure amb el seu sector: dedica tres hores cada tarda a ensenyar pisos.

Qui va tenir més sort en la contractació va ser Cristina Roig, que ha fet unes quantes substitucions com a administrativa a la Generalitat durant nou mesos, amb unes bones condicions laborals. Però amb les retallades a l’administració, des del març que ja no l’han tornada a cridar. Així que des d’aleshores està buscant feina, amb la pressió que només li queda un any d’atur.

Sense polítiques del SOC

No ha de sorprendre que tots ells ho tinguin tan difícil. I l’economista Elena Idoate alerta que en el futur la situació no millorarà: “Les actuals xifres d’atur no són conjunturals de la crisi, sinó que és el que ens espera durant els pròxims 15 o 20 anys. El que passa, i continuarà passant, és que qui perd la feina es queda instal·lat en unes condicions pitjors que no es recuperaran en molt de temps, i qui no troba feina cada cop ho té més difícil perquè no es generaran nous llocs de treball”. Des del Servei d’Ocupació de Catalunya confirmen que no tenen “cap programa específic” per a aquest segment de població, “tot i que tots els programes del SOC tenen com a destinataris prioritaris els aturats més grans de 45 anys”. I subratllen la importància de la formació.

Formar-se i mantenir-se actiu

Precisament, formar-se ha estat la principal ocupació de tots tres els últims mesos, alhora que no han parat d’enviar currículums arreu. També comparteixen que cap d’ells ha rebut cap oferta de feina provinent dels serveis públics d’ocupació. Així que el que han prioritzat és formar-se i mantenir-se actius.

Tot i haver treballat 31 anys en una discogràfica, Cristina Roig no tenia cap títol oficial. Des que el febrer del 2009 es va quedar a l’atur amb un ERO, s’ha tret diversos títols i s’ha apuntat a diversos cursets, a més de començar la carrera de dret. Malgrat les dificultats, somriu i conclou: “No sé quant trigaré a trobar feina, però acabaré recollint el fruit de tot el que estic fent”.

Font:
Diari Ara