L’esperàvem amb candeletes i ja el tenim aquí. El 8è informe del Seminari d’economia crítica Taifa ens ajuda a entendre com el gran capital ha aprofitat la crisi per treure’n beneficis i les conseqüències que això està comportant en les condicions de vida i els drets de les classes populars.

Al començament de la crisi hi va haver força persones de bona voluntat, crítiques amb el sistema capitalista, que van pensar que la crisi podria suposar un canvi important i que permetria, si més no, establir alguns controls i regulació que contribuirien a pal·liar parcialment alguns dels majors desastres que el període del capitalisme neoliberal estava causant des dels setanta. Era una esperança molt ingènua i els fets estan demostrat que, per contra, el gran capital, tant financer com industrial, està aprofitant la crisi per fer una molt profunda reestructuració del capitalisme en favor dels seus interessos, que aquesta reestructuració suposa un gravíssim deteriorament en les condicions de vida i treball de les classes populars, així com en els seus drets socials, polítics i fins i tot dels drets humans fonamentals.

De què tracta el 8e informe de Taifa?

Les transformacions que la crisi està facilitant a tot el món ric, -l’àmbit de l’economia occidental, el que fins fa poc es considerava dominador del món i que ara veu perillar la seva hegemonia davant el creixement d’altres grans països-, permeten als grans capitals no només recuperar sinó fins i tot augmentar la seva taxa de benefici així com lluitar per sostenir la seva hegemonia mundial. Per això, davant de les creixents contradiccions d’un capitalisme senil (Samir Amin) s’ha disposat a donar un cop duríssim a les classes populars, amb qui no té més remei que compartir la riquesa que es produeix. Al mateix temps, més en uns països que en altres, però en general a tot el món desenvolupat, les poblacions estan aguantant passivament aquest atac: uns grups no senten encara amb prou força el seu impacte negatiu com per rebel·lar-se, altres estan anestesiats amb les engrunes que els arriben d’un consum augmentat en comparació amb les seves situacions anteriors i no volen fer res que pugui posar-ho en perill. Altres, finalment, es debaten en la impotència i la desesperació, actituds totes que faciliten la consecució dels objectius del capital.

Fins ara l’evolució de la crisi està portant a una gran reestructuració del capitalisme global, que adquireix característiques específiques en els països rics. Les repercussions d’aquesta gran reestructuració del capitalisme global en els països de segon o tercer nivell -els anomenats PIGS o PIIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya o els mateixos més Itàlia en la segona versió) i els països de l’Est d’Europa- està arrasant amb les condicions de vida i treball i els drets civils de les seves poblacions. Ens proposem revisar aquesta reestructuració en el cas d’Espanya.

Seminari d’economia crítica Taifa (2011). La estrategia del capital.

Article original: CoordONGDLleida