A su vez, las referencias de autoridad en el campo económico son todas ellas del mismo palo (ATTAC, Economía Crítica, Taifa), el de la izquierda colectivista, opuesta radicalmente no ya al liberalismo, sino también a la socialdemocracia traidora y vendida al capital.
José Ignacio Wert – Ministre d’Educació, Cultura i Esports del Reino de España en un article d’opinió sobre les indignats (30/06/2011).
L’esperàvem amb candeletes i ja el tenim aquí. El 8è informe del Seminari d’economia crítica Taifa ens ajuda a entendre com el gran capital ha aprofitat la crisi per treure’n beneficis i les conseqüències que això està comportant en les condicions de vida i els drets de les classes populars.
Al començament de la crisi hi va haver força persones de bona voluntat, crítiques amb el sistema capitalista, que van pensar que la crisi podria suposar un canvi important i que permetria, si més no, establir alguns controls i regulació que contribuirien a pal·liar parcialment alguns dels majors desastres que el període del capitalisme neoliberal estava causant des dels setanta. Era una esperança molt ingènua i els fets estan demostrat que, per contra, el gran capital, tant financer com industrial, està aprofitant la crisi per fer una molt profunda reestructuració del capitalisme en favor dels seus interessos, que aquesta reestructuració suposa un gravíssim deteriorament en les condicions de vida i treball de les classes populars, així com en els seus drets socials, polítics i fins i tot dels drets humans fonamentals.
De què tracta el 8e informe de Taifa?
Les transformacions que la crisi està facilitant a tot el món ric, -l’àmbit de l’economia occidental, el que fins fa poc es considerava dominador del món i que ara veu perillar la seva hegemonia davant el creixement d’altres grans països-, permeten als grans capitals no només recuperar sinó fins i tot augmentar la seva taxa de benefici així com lluitar per sostenir la seva hegemonia mundial. Per això, davant de les creixents contradiccions d’un capitalisme senil (Samir Amin) s’ha disposat a donar un cop duríssim a les classes populars, amb qui no té més remei que compartir la riquesa que es produeix. Al mateix temps, més en uns països que en altres, però en general a tot el món desenvolupat, les poblacions estan aguantant passivament aquest atac: uns grups no senten encara amb prou força el seu impacte negatiu com per rebel·lar-se, altres estan anestesiats amb les engrunes que els arriben d’un consum augmentat en comparació amb les seves situacions anteriors i no volen fer res que pugui posar-ho en perill. Altres, finalment, es debaten en la impotència i la desesperació, actituds totes que faciliten la consecució dels objectius del capital.
Fins ara l’evolució de la crisi està portant a una gran reestructuració del capitalisme global, que adquireix característiques específiques en els països rics. Les repercussions d’aquesta gran reestructuració del capitalisme global en els països de segon o tercer nivell -els anomenats PIGS o PIIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya o els mateixos més Itàlia en la segona versió) i els països de l’Est d’Europa- està arrasant amb les condicions de vida i treball i els drets civils de les seves poblacions. Ens proposem revisar aquesta reestructuració en el cas d’Espanya.
Seminari d’economia crítica Taifa (2011). La estrategia del capital.
Article original: CoordONGDLleida
La Trobada Ciutadana per la igualtat de drets, celebrada hui a la seu del Consell de la Joventut de la capital del Túria, ha sigut un fòrum obert de debat i participació sobre la realitat actual i el paper de la Unió Europea.
La cita ha estat convocada per la “Campanya Valenciana Contra l’Europa delCapital i la Guerra i les seues Crisis, Per la Solidaritat entre els Pobles” com a resposta a la cimera de ministres de la igualtat de la Unió Europea celebrada aquesta setmana a València.
Era el complement a la manifestació que dijous passat reuní més de 1500 valencians i valencianes i que va recórrer els carrers del centre de la ciutat sota el lema “L’Europa de les multinacionals i els banquers no és la nostra”.
La Trobada, molt participativa, ha comptat amb tres tallers: drets de ciutadania-immigració,igualtat de gènere, i drets socials. A la primera conferència que duia per títol “La Repressió del Migrant a l’Europa Fortalesa” han participat companys i companyes dels col·lectius CEAR, “En voz alta”, i Norma Falconi de “Papers per tothom”. En la segona conferència que duia per títol “Les conseqüències de les polítiques patriarcals de la UE” han participat Alba Teresa Higuera (Colòmbia), Doris Benegas (Castella) i Alma Cruz (Guatemala). L’últim taller “L’atac de la UE als drets socials” ha sigut a càrrec del col·lectiu Taifa d’economia crítica. El tractament d’aquestes tres perspectives ha donat una visió més global del paper de la Unió Europea com a projecte capitalista al servei de la classe dominant i de les seues conseqüències perjudicials sobre la majoria de la societat, sobre la classe treballadora, i de manera molt més greu sobre les dones i els immigrants.
Una paella popular a l’Ateneu Popular de València, elaborada pel col·lectiu de colombians “Entreiguales”, ha servit com a dinar de germanor i aquesta vesprada a les 18:30h i des de Ca Revolta tindrà lloc una cercavila pel centre de la ciutat assenyalant els punts negres del neoliberalisme.
Font: llibertat.cat