Entrades

La despossessió de la vida quotidiana: Impactes i respostes

cartell-debat-taifa-a3Existeixen abundants anàlisis de conjuntura sobre l’evolució socioeconòmica -sortim o no de la crisi?-, però ens sembla que no es presta la suficient atenció als elements estructurals del sistema i com aquests afecten la ciutadania, especialment les classes populars i els grups més vulnerables. Per això ens proposem explorar les línies principals de l’evolució del sistema econòmic en la segona dècada del segle XXI en els seus elements estructurals, la gestió de la crisi i, principalment, les conseqüències en la vida de les classes populars. Ens proposem presentar de manera clara i concisa, amb voluntat d’arribar a un públic general -no especialitzat en economia-, com s’està produint la reestructuració del sistema i la paral·lela despossessió de les classes populars, un fenomen lligat directament a la recuperació del capital i el creixement econòmic -tot i que encara molt feble i inestable-.

En La desposesión de la vida cotidiana intentem explicar de quina manera la vida quotidiana és afectada pel conjunt de les relacions de producció, legals, polítiques i ideològiques que configuren l’essència del capitalisme en general i més concretament en la seva fase actual de restauració posterior a la gran crisi.

Més concretament, els temes analitzats, a banda d’una visió de cap a on va el capitalisme com a sistema global es centraran al voltant dels canvis en el model productiu del nostre entorn i les conseqüències de la desindustrialització i posterior terciarització de les nostres economies. Sobre els canvis succeïts en el món del treball: elevat atur, expulsió de capes importants de la població dels circuits formals d’inserció en el món del treball, precarització, flexibilització contractual, etc. Del desmantellament de l’estat del benestar com a fase d’aprofundiment de les polítiques neoliberals en forma de privatitzacions i pèrdues de drets socials i serveis públics, amb el sector de la sanitat analitzat més abastament. Sobre els canvis en el sector energètic, però no tant com les grans empreses han operat «per dalt» amb fusions, adquisicions, etc. sinó partint del rebut de la llum i com s’explica que en un moment de caiguda del preu del petroli el cost de l’electricitat hagi augmentat més d’un 40% respecte abans de la crisi. Els canvis en el món de la comunicació i la paradoxal transformació que ha suposat l’anomenada «democratització de la informació» amb les xarxes socials al mateix temps que la concentració del capital dels grans mitjans és cada vegada en mans més reduïdes i per tant amb un major poder de control dels relats sobre els esdeveniments polítics i socials. I com no podia ser d’alta manera, perquè allí on hi ha dominació hi ha sempre resistència, com les famílies han desenvolupat tot un seguit d’estratègies per sobreviure i combatre aquesta estructural despossessió amb o sense l’ajuda de moviments socials més o menys polititzadors dels dolors socials que patim actualment.

Debat al voltant del darrer informe de Taifa. Diumenge 23 d’octubre, 12h30. Sala Micaela Chalmeta, Fira d’Economia Solidària de Catalunya, Recinte Frabra i Coats, C/ de Sant Adrià, 20, Barcelona.

Informe 11: La desposesión de la vida cotidiana  Llegir més

Desposeernos de las pensiones, una prioridad (E. Idoate)

ELENA IDOATE. membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa | Diagonal 15/01/13

El 1 de enero ha entrado en vigor la reforma de las pensiones acordada en el 2011 por la patronal, los sindicatos UGT y CC OO, y el Gobierno de Zapatero. Se alarga la edad de jubilación y se endurecen las exigencias para el acceso a la prestación contributiva y para calcular su importe. La mayoría de la población trabajadora obtendrá menores prestaciones.

El sistema de pensiones continúa en el punto de mira de los ataques neoliberales y la troika (BCE, Comisión Europea, FMI) insiste en recortarlo. Vincular las pensiones con la crisis es aparentemente un disparate. El sector privado está sobreendeuado y las administraciones públicas tienen que hacer frente a déficits fiscales. Pero el sistema de pensiones sigue en pie: presenta un déficit muy pequeño y contaba con un fondo de reserva de 65.000 millones de euros. Llegir més

Senzillament 12: Retallades. Legitimant les privatitzacions.

Senzillament 12: Retallades. Legitimant les privatitzacions. Senzillament 12: Retallades. Legitimant les privatitzacions.

PDF: Senzillament 12: Retallades. Legitimant les privatitzacions.
PDF (en castellano): Senzillament 12: Recortes. Legitimando las privatizaciones.

Alumnes i professors del Prat protesten contra les retallades amb una classe d’economia a l’Aeroport

Una membre de Taifa fa una xerrada a alumnes i professors / ACN

Una membre de Taifa fa una xerrada a alumnes i professors / ACN

Els turistes que hi havia a la terminal 2B de l’Aeroport del Prat cap a les cinc d’aquesta tarda (20 d’abril) han vist, sorpresos, com una cinquantena d’alumnes i una desena llarga de professors organitzaven una protesta contra les retallades. Al peu de la cèlebre estàtua d’un cavall de Botero, aquests indignats, que han arribat de diversos instituts del Prat, han fet una classe d’economia amb una membre del grup d’economistes crítics ‘Seminari Taifa’ que ha parlat sobre empresa, capitalisme i la prima de risc amb els joves. Molts dels estudiants es mostraven preocupats pel possible encariment de les taxes universitàries. Després d’una hora d’assemblea, els manifestants han marxat pacíficament.
Llegir més

Raons econòmiques per a la vaga general

JORDI BERBIS | La Directa 27/03/2012

Un cop més, tenim al davant una convocatòria de vaga general. Una vaga general que, gràcies a la mobilització i l’organització de les classes populars i dels sindicats combatius, tindrà un component realment reivindicatiu.

En qualsevol convocatòria d’aquest tipus, no pas per casualitat, sorgeix el mateix interrogant de sempre: hi han motius per a una vaga general? Aquest és l’interrogant que resoldrem al llarg d’aquest article.
Llegir més

No cosirem les vostres retallades!

Una cinquantena d’actes arreu dels Països Catalans i 6 manifestacions a les principals ciutats són el balanç mobilitzador de l’esquerra independentista per aquest 8 de març. El lema escollit és “No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!”, per denunciar que el sistema patriarcal provoca que les conseqüències de la crisi s’acarnissin de forma especial amb les dones.

Elena Idoate, del Seminari Taifa, ho exemplificava en la seva intervenció a l’acte que Justa Revolta convocà a Sabadell: “Totes les polítiques d’ocupació han estat adreçades als sectors més masculinitzats: construcció, automòbil…”. Justa Revolta ja va organitzar un acte el passat 25 de novembre davant l’Hospital Parc Taulí per denunciar, segons el manifest que van repartir, que “les retallades a la sanitat pública estan provocant que algunes de les cures que abans estaven cobertes pel sistema sanitari, ara s’hagin d’assumir a les llars. Si sumem això al fet que tradicionalment les dones han estat les encarregades de dur a terme les tasques de cura, ens trobem amb un panorama força desolador: les tasques de cura que no pot suportar la sanitat pública les estan assumint les dones. I per què ho assumeixen les dones? La resposta la trobem en el funcionament patriarcal de la nostra societat, és a dir, en la divisió de rols en funció del sexe”. Les retallades en sanitat i educació no només afecten les dones des d’aquesta perspectiva, sinó també a nivell laboral, ja que tots dos sectors tenen un alt índex de treballadores femenines.
Llegir més

Del deute a les retallades (Miren Etxezarreta)

Vídeo de la xerrada “Del deute a les retallades” de Miren Etxezarreta a Sant Antoni de Vilamajor.

Podeu veure el vídeo sencer a youtube

Desocupació-retallades, retallades-desocupació

XABIER GRÀCIA / SEMINARI TAIFA | La Directa – 07/12/2011

Després de l’eufòria ve la realitat i, de “país de primera”, l’estat espanyol ha passat a “país de la perifèria”. El subdesenvolupament del capitalisme a l’estat espanyol s’ha caracteritzat històricament per la seva debilitat relativa enfront de les altres fraccions de les classes dominants, com les classes rendistes i financeres. Aquesta debilitat s’ha expressat en una necessitat permanent de capitals estrangers, una feble taxa d’acumulació interna i un elevat atur estructural. La crisi no ha fet més que accentuar les contradiccions pròpies del desenvolupament desigual del capitalisme a l’estat espanyol.
L’atur a l’estat espanyol ronda ja els cinc milions d’aturats i la taxa de desocupació s’ha disparat fins arribar al 21.5%, la més alta des del 1996 i 12 punts per sobre de la zona euro. L’Enquesta de Població Activa situa la xifra d’aturats a finals de setembre en 4.978.300 persones i l’INEM, amb uns criteris més restrictius, els xifra en 4.360.926. Des de que es va iniciar la crisi (a la tardor del 2007) s’ha multiplicat per dos el nombre d’aturats i l’atur de llarga durada en el tercer trimestre ha augmentat fins al 49.3%. Així, no és d’estranyar que després de 4 anys de crisi molts treballadors/es hagin esgotat els subsidis per desocupació i, a l’actualitat, tres de cada 10 aturats no reben cap prestació per desocupació. Des de l’inici de la crisi es troben en aquesta situació més de 1.9 milions de treballadores i treballadors. Hi ha 1.425.200 llars en les quals tots els seus membres estan aturats. Els afiliats a la Seguretat Social han tornat a minvar fins a les 17.360.313 persones, i què es pot dir sobre la taxa de desocupació dels menors de 25 anys que ja supera el 46%, condemnant a tota una generació de joves al treball precari, a la dependència de les seves xarxes familiars (que no deixen de ser un subsidi de les famílies treballadores a les empreses) i a retardar els seus plans d’emancipació vital. Però, a més, com a mostra de la inutilitat de les contrareformes laborals del govern d’en Zapatero, la taxa d’assalariats amb contractes temporals ha guanyat pes en els últims trimestres passant del 24,8% al 26,1% de la població activa del tercer trimestre.
Llegir més

Les retallades socials com a nova ofensiva neoliberal. Com podem fer-hi front? (Manresa)

Les retallades socials (Manresa)

Les retallades socials (Manresa)

Les retallades socials com a nova ofensiva neoliberal. Com podem fer-hi front? ELENA IDOATE del Seminari Taifa. Divendres 18N a les 20h. Xerrada a l’Ateneu la Sèquia.

Organitza Jei Manresa