Les pensions no es toquen! Cicle de xerrades a La Cruïlla amb Alex Tisminetzky i Elena Idoate (membre del seminari Taifa).
Entrades
JOSE IGLESIAS / La Directa | 19/11/2013
El Seminari d’Economia Crítica Taifa presentava, el setembre d’enguany, l’informe Les pensions no es toquenper advertir la població sobre un nou atac al sistema públic de pensions. La nova reforma, anomenada Llei del Factor de Sostenibilitat i l’Índex de Revalorització de les Pensions, té com objectiu prioritari reduir les despeses en tots els tipus de pensions establertes en el model públic de pensions. Tot i això, aquesta reforma no és la primera ni serà l’última, ja que l’objectiu final és la conversió d’un sistema públic de pensions a un sistema majoritàriament privat, en mans de bancs i asseguradores. Cal, doncs, insistir en la gravetat de la situació, perquè ens hi va el nostre futur, el nostre present.
Un assetjament continuat a les pensions
L’any 1985, es donava el tret de sortida al procés de privatització del sistema de pensions amb l’aprovació de la Llei de Pensions, que augmentava el període de càlcul de la base reguladora de dos a vuit anys. La Llei va provocar la segona Vaga General del període constitucional. L’any 89 es va aprovar la Llei de Fons Privats de Pensions per legalitzar una alternativa al sistema públic i l’any 1995 es rematava la feina al Congrés dels Diputats on, amb l’acord dels sindicats CCOO i UGT, es van adoptar els Pactes de Toledo, que materialitzaven un atac directe a les pensions públiques que fomentava el benefici privat. Des que es van signar els Pactes de Toledo fins l’any 2007, els fons privats de pensions es van disparar de 12.822 milions d’euros a 85.843 milions d’euros. Des d’aleshores, s’han succeït diferents normes per facilitar i accelerar el procés de privatització. La Reforma del 2011 va introduir clares mesures per obstaculitzar l’accés al sistema públic de pensions i per aconseguir cobrar el 100% de la prestació. Es va ampliar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, el període de cotització mínima es va ampliar de quinze a 25 anys, i el període de càlcul de la base reguladora s’amplia dels 35 als 37 anys. L’actual reforma vol reduir el poder adquisitiu dels pensionistes mitjançant el mal anomenat “Factor de Sostenibilitat”, que resumidament proposa jubilar-se més tard i amb una prestació més baixa. Llegir més
Jose Iglesias, membre del seminari d’economia crítica Taifa, publica un article a Kaos en la red sobre el llarg procés de desmantellament de les pensions públiques. Descarrega l’article en PDF: Las claves del asalto y desmantelamiento de las pensiones públicas.
Font: Kaosenlared
IVAN GORDILLO | La Directa 24/10/2013
És sorprenent la manca de debat i les poques mobilitzacions sorgides al voltant de la reforma de les pensions que el govern vol aprovar abans de cap d’any. La gravetat de la reforma és palesa en els pressupostos públics del 2014 presentats la darrera setmana. “Les pensions pujaran un 0,25%”, titulaven fal·laçment els mitjans de comunicació convencionals. Si la inflació és superior al 0,25%, i rarament no ho és, les pensions no pugen sinó que baixen. El cert és que les pensionistes cobraran cada vegada menys. El govern reduirà les pensions no només futures sinó també actuals, quelcom insòlit fins ara. Les conseqüències poden ser dramàtiques atès que les prestacions són ja molt limitades i milers de famílies amb tots els seus membres aturats sobreviuen gràcies a la pensió dels pares, mares, avis i àvies. Això, però, podria ser una oportunitat per mobilitzar un ampli sector de la població en la defensa d’un dret que fins ara crèiem un pilar intocable de l’Estat de Benestar. El Seminari d’Economia Crítica Taifa ha publicat recentment un breu informe (http://laspensionesnosetocan.es/) on desemmascara els arguments i denuncia les conseqüències d’aquesta reforma. Em limito a recollir els eixos del debat i els arguments que han de servir per conscienciar una població colpejada per la crisi i els programes d’ajustament. Llegir més
El seminari d’economai crítica Taifa ha decidit iniciar la campanya #laspensionesnosetocan, publicant un breu document amb els principals arguments contra la imminent nova reforma de les pensions.
Las propuestas sobre las pensiones y las trampas que ellas plantean
Las pensiones no se tocan! Síntesis para gente con prisa
Ajuda’ns a difondre els documents i els arguments! Més informació a laspensionesnosetocan.es
Descarrega el document en el format que pereferixis!: PDF (ES) | PDF (CA) | ePub (ES) | mobi (ES) | PressBooks (ES) | Scribd (ES) | Scribd (CA) | Issuu (ES) | Issuu (CA)
Miren Etxezarreta, membre del seminari Taifa al programa Versió rac1 i afirma que “és una trampa que les pensions s’hagin de pagar amb les cotitzacions”. Segons aquesta economista, això és una tradició a Espanya, però hi ha molts països europeus on les pensions es paguen amb els impostos. Donar per fet que el sistema de pensions ha de ser un circuit autosuficient, segons ella, és com preguntar a un condemnat a mort si s’estima més morir a la forca o afusellat. Amb ella parlem d’aquesta qüestió, però també sobre les clàusules terra de les hipoteques que BBVA i Cajamar ja han suprimit a partir de la sentència del Tribunal Suprem.
Las pensiones públicas vuelven a estar en el punto de mira. Los recientes rumores sobre si se volverían a congelar, cómo se actualizarían, o si se eliminaría la extraordinaria de Navidad… han servido para que importantes gurús de la economía y la política resuciten el temor de que no habrá dinero para las pensiones públicas, y la conveniencia o incluso la necesidad de que individualmente se completen con pensiones privadas.
ELENA IDOATE. membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa | Diagonal 15/01/13
El 1 de enero ha entrado en vigor la reforma de las pensiones acordada en el 2011 por la patronal, los sindicatos UGT y CC OO, y el Gobierno de Zapatero. Se alarga la edad de jubilación y se endurecen las exigencias para el acceso a la prestación contributiva y para calcular su importe. La mayoría de la población trabajadora obtendrá menores prestaciones.
El sistema de pensiones continúa en el punto de mira de los ataques neoliberales y la troika (BCE, Comisión Europea, FMI) insiste en recortarlo. Vincular las pensiones con la crisis es aparentemente un disparate. El sector privado está sobreendeuado y las administraciones públicas tienen que hacer frente a déficits fiscales. Pero el sistema de pensiones sigue en pie: presenta un déficit muy pequeño y contaba con un fondo de reserva de 65.000 millones de euros. Llegir més
A càrrec de: Miren Etxezarreta i Joan Junyent (membres del seminari Taifa)
Des de principis del 2010 l’economia espanyola s’ha vist sotmesa a grans pressions des de les institucions internacionals i els mercats financers. La magnitud del deute del país sembla haver-los facilitat una forta pressió sobre el govern espanyol per tal de sotmetre el país a un dur programa d’ajust que ha suposat una severíssima política econòmica que ha conduït a deteriorar les condicions de vida, de treball i drets socials de la població. Entre les mesures mes recents s’hi destaquen la reforma de les Pensions i el Pacte Social que han signat el Govern, la patronal i els sindicats, i que, sense dubte rebrà el suport de la majoria dels partits polítics. En aquesta xerrada es proposa repassar les mesures i intentar avaluar les repercussions dels mateixes en les condicions de vida i els drets socials de les classes populars i el teixit democràtic del país.
Data: 29 de març,
Hora: 19:30h.
Lloc: Ecoconcern, Carrer Mare de Deu del Pilar, 15, ppal. (a prop del Palau de la Música) Metro: Urquinaona L1,L4.
Davant dels durs atacs a les condicions de vida i drets socials que la població i les classes treballadores estan experimentant en aquests darrers temps, i convençuts que és important que les persones interessades tinguin
la possibilitat de debatre sobre la natura d’aquests atacs, les seves causes i les seves conseqüències, el seminari Taifa es proposa iniciar unes xerrades de debat que puguin facilitar l’aprofundiment en la comprensió d’aquestes dinàmiques. L’anàlisi i el comentari serà des del punt de vista de les classes populars.
Les xerrades tindran una periodicitat mensual i tindran lloc a Ecoconcern a les 19:30h. Es proposa que un ponent faci una exposició prèvia d’uns 45 minuts i es dediquin al debat uns altres 30 o 45 minuts. Els ponents seran membres del seminari Taifa tot i que ocasionalment es contempla convidar altres ponents. El programa es beneficia de la cooperació d´Ecoconcern que presta el suport logístic.
“Caldria sanejar el sistema financer deixant que s’enfonsin els bancs”
Mariana Cantero
Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i doctora per la London School of Economics, va publicar aquest any el seu últim llibre, ‘Qué pensiones, qué futuro’ (Icària, coescrit amb amb Elena Idoate, José Iglesias Fernández i Joan Junyent Tarrida), on rebat el discurs que estableix una inexorable crisi del sistema públic de les pensions. Etxezarreta planteja a eldebat.cat formes alternatives per finançar aquest sistema i, en el fons, altres teories amb les quals analitzar la situació econòmica en general.
En quina situació és troba actualment el sistema públic de pensions?
El sistema de pensions gaudeix de molt bona salut: té superàvit tot i la crisi. El que passa és que ens estan dient repetidament que entrarà en crisi. Jo crec que pot no passar res.
Però és real la possibilitat d’un dèficit a llarg termini del sistema de pensions públic?
Amb les estadístiques es pot justificar el que es vulgui, si se’n pren una part determinada es pot ponderar i arribar a certes conclusions. Però el 1995 ja estaven dient els mateixos senyors que ara parlen del futur que la seguretat social i el sistema de pensions entrarien en fallida i la realitat és que són les úniques institucions de l’estat que no ho estan. A més, si realment el problema fos el nombre d’ancians que hi haurà en el futur es poden prendre un altre tipus de mesures perquè això no passi.
Llegir més