Descarrega l’audio (archive.org)

Font: redapoyomutuoleon.blogspot.com.es

Sessió 1: Entender el capitalismo hoy

Cicle de xerrades "Pensar per actuar"

Per entendre la crisi (Girona)

La CUP (Girona) organitza un curs anomenat ‘Capitalisme i crisi econòmica’ en què participaran economistes del Seminari d’Economia Crítica TAIFA. Les sessions s’impartiran durant el mes de maig a l’Estació-Espai Jove.

La CUP ha organitzat un seminari formatiu que se celebrarà durant el mes de maig a Girona sota el títol ‘Capitalisme i crisi econòmica’. Els ponents del curs són economistes membres del Seminari d’Economia Crítica TAIFA. Les sessions es realitzaran els dimecres del mes de maig, a partir de les 19h a l’Estació-Espai Jove, i el preu del curs és de 15€, per cobrir les despeses d’organització i els materials. Les persones que es vulguin inscriure al curs han d’enviar un correu a l’adreça girona@cup.cat

La voluntat de la CUP amb aquest curs és oferir un espai per a la formació i el debat sobre la crisi econòmica i les alternatives al capitalisme, i explicar a la ciutadania, de manera rigorosa i fonamentada, que les retallades de drets socials i l’aplicació de receptes neoliberals no són l’única sortida a l’actual situació econòmica. “Cal assenyalar les autèntiques causes i responsables de la crisi, i exigir responsabilitats i la fi de les polítiques antisocials que s’estan aplicant contra el poble treballador català”, han declarat des de la CUP.
A continuació es detallen les dates del curs, amb els ponents i el titol de les diferents sessions:

2 de maig, ‘Introducció’
9 de maig, ‘Crisi financera i econòmica’
16 de maig, ‘La crisi del deute’ a càrrec’
23 de maig, ‘Del deute a les retallades’
30 de maig, ‘Plantejant alternatives!’

Font: girona.cup.cat

La xerrada va constar d’una petita introducció de les raons per plantejar un nou model al capitalisme. Busqueta va exposar que un sistema que es basa en l’explotació i el màxim benefici en el menor temps possible no és desitjable. Mostra d’això és el col·lapse d’aquest sistema econòmic en diferents aspectes clau com poden ser el social, l’ecològic i el democràtic.

Busqueta va presentar elements importants pel debat de cara a plantejar les alternatives possibles, consensos assumibles i no excloents en els diferents moviments socials, com poden ser: la democratització de l’economia, el repartiment del treball i la riquesa o nous valors centrats en la cooperació. Horitzons possibles que caldria anar construint des de ja mateix, amb la força de la raó però també amb la força de la mobilització popular.

Font: Endavant

Primavera cooperativa a Gràcia

El proper 3 de maig dins del cicle PRIMAVERA COOPERATIVA A GRÀCIA, Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa farà una xerrada al voltant del cooperativisme i la construcció d’alternatives al sistema capitalista.

Hora i lloc: La Barraqueta (Tordera, 34). 03/05 19.30 h

Primavera cooperativa a Gràcia

Font: gracia.coop

El dilluns dia 7, Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, inagurarà el seminari amb una xerrada que porta per títol “Què podem considerar alternatiu?”.

Hora i lloc: local parroquial de Sant Antoni, al n. 67 del carrer Verge de la Mercè de Can Vidalet, de 20h a 22h.

Font: Ayllu

També podeu consultar el calendari de xerrades al web: http://seminaritaifa.org/calendari/
Esperem sigui del vostre interès i agraïm que feu difusió dels actes.

Curs: Per entendre la crisi
El capitalisme conté en la seva pròpia natura profundes contradiccions que provoquen importants crisis de manera recorrent. La crisi també és un element imprescindible per a introduir els canvis necessaris per tal de garantir el funcionament futur del capitalisme com a sistema social hegemònic. L’objectiu del curs es centrarà en comprendre la dinàmica de la crisi en el capitalisme, així com analitzar i comprendre els elements fonamentals que conformen la crisi del capitalisme avui.

• Elements fonamentals per entendre el funcionament del capitalisme i les seves crisis. En aquesta sessió s’introduiran els elements essencials que ens han de permetre entendre quines són les relacions socials fonamentals i les institucions clau que regeixen el funcionament del sistema capitalista i la seva dinàmica contradictòria.
• Crisi financera. Entendre els mecanismes per mitjà dels quals el capital financer s’allunya de la producció real. Expansió i explosió de la bombolla financera.
• Crisi econòmica. Entendre els mecanismes que permeten la generalització de la crisi al conjunt de l’economia i analitzar les causes de la crisi des de la dinàmica de l’economia productiva. Acomiadaments, tancaments, caiguda de la producció.
• Crisi del deute. Entendre els mecanismes pels quals l’endeutament exterior (públic, però sobretot privat) es converteix en un dels principals problemes dels països centrals.
• Del deute a les retallades. Entendre la relació entre la crisi del deute i les polítiques que s’estan duent a terme, tant al nostre país com en el conjunt dels països de la UE, per tal que el cost de la crisi recaigui sobre les classes populars.
• Cercant sortides a la crisi… Alternatives al capitalisme. Quina sortida a la crisi ens espera? Sortir de la crisi o sortir del capitalisme? Discussió al voltant de les perspectives de futur i de la necessitat de construir alternatives al capitalisme.

LLOCS:
- GIRONA: Estació Jove.

Organitza: CUP-Girona (girona@cup.cat)
Horari del curs: 19:30h. Aportació: 15€
Calendari:
1.- Elements fonamentals per entendre el funcionament del capitalisme i les crisis. 2 de maig de 2012.
2.- Crisi financera i econòmica. 9 de maig de 2012.
3.- Crisi del deute. 16 de maig de 2012.
4.- Del deute a les retallades. 23 de maig de 2012.
5.- Cercant sortides a la crisi… Alternatives al capitalisme. 30 de maig e 2012.

- MARTORELL: AV El Pla. C/Pintor Magí Oliver, 5 bxs. (plç. Onze de Setembre)
Organitza: CUP-Martorell
Inscripció prèvia: cupmartorell@gmail.com. Aportació: 20€
Horari del curs: 18:30h.
Calendari:
1.- Elements fonamentals per entendre el funcionament del capitalisme i les crisis. 11 de maig de 2012.
2.- Crisi financera i econòmica. 18 de maig de 2012.
3.- Crisi del deute. 25 de maig de 2012.
4.- Del deute a les retallades. 1 de juny de 2012.
5.- Cercant sortides a la crisi… Alternatives al capitalisme. 8 de juny de 2012.

- BARCELONA: La Cruïlla. C/Sardenya, 256 (1a i 2a xerrada). Plaça del Fort Pienc (3a xerrada).
Horari xerrades: 20h.
Calendari:
1.- Crisi econòmica i laboral. 4 de maig de 2012.
2.- Del deute a les retallades. 25 de maig de 2012.
3.- Cercant sortides a la crisi… Alternatives al capitalisme. 12 de juny de 2012.

Curso: Para entender la crisis
El capitalismo contiene en su propia naturaleza profundas contradicciones que provocan importantes crisis de manera recurrente. La crisis también es un elemento imprescindible para introducir los cambios necesarios para garantizar el funcionamiento futuro del capitalismo como sistema social hegemónico. El objetivo del curso se centrará en comprender la dinámica de la crisis en el capitalismo, así como analizar y comprender los elementos fundamentales que conforman la crisis del capitalismo hoy.

• Elementos fundamentales para entender el funcionamiento del capitalismo. En esta sesión se introducirán los elementos esenciales que nos han de permitir entender cuáles son las relaciones sociales fundamentales y las instituciones clave que rigen el funcionamiento del sistema capitalista y su dinámica contradictoria.
• Crisis financiera. Entender los mecanismos del capital financiero, como este se aleja de la producción real. Expansión y explosión de la burbuja financiera.
• Crisis económica. Entender los mecanismos que provocan la generalización de la crisis al conjunto de la economía y analizar las causas reales de la crisis des de la dinámica de la economía productiva. Despidos, cierres, caída de la producción.
• Limites del capitalismo. Entender los elementos intrínsecos a la dinámica de acumulación capitalista que operan como sustrato de la crisis.
• Crisis de la deuda. Entender los mecanismos a través de los cuales el endeudamiento exterior (público, pero sobretodo privado) se convierte en uno de los principales problemas de los países centrales.
• Buscando salidas a la crisis. Alternativas al capitalismo ¿Qué salida a la crisis nos espera? ¿Salir de la crisis o salir del capitalismo? Discusión alrededor de las perspectivas de futuro y de la necesidad de construir alternativas al capitalismo.

LUGARES
- ZARAGOZA: Centro Social Librería La Pantera Rossa.
San Vicente de Paúl 28, Zaragoza.
Horario: Viernes 4 de mayo de 17h a 20:30h
Sábado 5 de mayo de 10:30h a 13:30h y de 17:30h a 20:30h
Domingo 6 de mayo de 10:30h a 13:30h
Dirección de Contacto: curso_capitalismo@yahoo.es
- SANTANDER:
Horario: Sábado 2 de junio y domingo 3 de junio.
Lugar a concretar. Se podrá consultar en la web. http://seminaritaifa.org/calendari/

Una membre de Taifa fa una xerrada a alumnes i professors / ACN

Durant una hora, alumnes i professors han debatut, asseguts al terra de la terminal 2B, davant de la mirada d’alguns agents de seguretat ciutadana dels Mossos que han vigilat una protesta que ha transcorregut sense incidents mentre alguns turistes se la miraven i d’altres feien fotografies.

“Si m’apugen la taxa de la universitat no hi podré entrar”

Entre els alumnes hi havia preocupació per les darreres retallades en educació, les quals el govern espanyol explicava més o menys a la mateixa hora a la Moncloa. “Als meus pares els costarà pagar la universitat i, com jo, a gairebé tots els fills de famílies del Prat que anem a l’escola pública”, temia Hugo Gómez-Pintado, estudiant de primer de batxillerat de l’IES Salvador Dalí del Prat.

Un seu company de segon, Andrés García, vol fer enginyeria forestal i expressava un temor similar. “Som tres a casa i només el meu pare treballa. Per sort tenim la hipoteca pagada però tot i així m’hauria de posar a treballar per pagar-me els estudis. Si m’apugen la taxa de la universitat no hi podré entrar”, ha advertit.

Font: Ara, BTV, RTVE Catalunya, La Riuada i Que.es

Un cop més, tenim al davant una convocatòria de vaga general. Una vaga general que, gràcies a la mobilització i l’organització de les classes populars i dels sindicats combatius, tindrà un component realment reivindicatiu.

En qualsevol convocatòria d’aquest tipus, no pas per casualitat, sorgeix el mateix interrogant de sempre: hi han motius per a una vaga general? Aquest és l’interrogant que resoldrem al llarg d’aquest article.

Les polítiques aplicades, el pla de xoc contra les classes populars

L’esclat de l’actual crisi econòmica va aparentment, significar o implicar el descrèdit del neoliberalisme i, per tant, de l’escola econòmica que hi ha al darrere, la neoclàssica. Però la realitat s’ha mostrat tossuda i, ja sigui per inèrcia, ceguera o directament interessos de classe, les polítiques econòmiques no han canviat. Ans al contrari, hi ha hagut un aprofundiment del model anterior a la crisi. Quines han sigut aquestes polítiques?

Podem dividir les polítiques aplicades arran de la crisi en tres grans eixos: privatitzacions, la reforma laboral i retallades en despesa pública.

En relació a les retallades en despesa pública, s’han basat en dos grans eixos: menys serveis per a la població a través del tancament o supressió directa de serveis com ara hospitals i l’atac tant mediàtic com en termes de condicions de treball dels treballadors del sector públic.
En aquest sentit hem de tenir present que les condicions laborals dels treballadors del sector públic actuen com a límit superior de les condicions de la classe obrera en general. Per tant, al capitalisme li interessa atacar les seves condicions del treball per “marcar al territori” a la resta de treballadors, més enllà de que també serveixi per a reduir el dèficit públic.
Pel que fa a els menors serveis a la població de l’estat del benestar, hem de tenir present que en el cas de l’estat espanyol, l’estat del benestar realment existent mai ha arribat als nivells de protecció de la resta de països europeus, ja abans de la crisi actual i de les retallades aplicades. Prova d’això és que, per exemple, la despesa pública en educació o sanitat és inferior al que correspondria per nivells de renda.

Pel que fa a les privatitzacions, aquestes han sigut i són una de les mesures estrella per a “combatre el dèficit” per part dels respectius governs. Com a exemples de privatitzacions, els projectes de privatització dels aeroports o les loteries a nivell de govern espanyol en són un bon exemple, però també ho són les intencions del govern de la Comunitat de Madrid de privatitzar el Canal de Isabel II o, en el cas català, de privatitzar la gestió de Aigües Ter-Llobregat, que subministra la major part de l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les polítiques de retallades de la despesa pública i les privatitzacions tenen un punt en comú: serveixen a l’objectiu del capital d’ampliar les esferes en les que generar plusvàlua, obtenir benefici, ja sigui a través de la prestació directa d’aquests com de la gestió a través de concessions de serveis públics ja existents.

Al mateix temps serveixen, en el més pur significat militar, per a conquerir els cors i les ments de la població, transformant-los en mercaderies fetes i pensades per a l’obtenció de guanys enlloc de drets de ciutadania. Al respecte, cal tenir present que el paper que han jugat en les societats capitalistes on estaven instaurats, ha sigut el de legitimar l’acció de l’estat, més enllà de les funcions redistributives que pugui haver arribat a tenir. Dóna la impressió que els capitalismes europeus creuen poder prescindir d’aquesta funció. El temps ens dirà si van o no errats.

Cal tenir present que aquest tipus de polítiques ja fa temps que s’exigeixen des de la UE als estats membres com a “reformes estructurals” necessàries per a impulsar “el creixement econòmic”, es a dir, l’obtenció de plusvàlua. Per tant, la UE ha complert molt bé el paper que s’ha atorgat des del seu naixement com a tal: impulsora i mecanisme d’introducció del neoliberalisme a nivell europeu, amb el concurs del estats

La reforma laboral o la redistribució de la renda pel capitalisme

La reforma laboral és l’últim episodi de les polítiques dissenyades “per a sortir de la crisi” . A grans trets, la reforma laboral fa els següents canvis respecte a la situació prèvia, tal i com ens informava el company Vidal Aragonés:
Es facilita l’acomiadament individual (objectiu per causes econòmiques i absències justificades) i col·lectiu ( per causes econòmiques e sense necessitar autorització de la Autoritat Laboral).
S’abarateix l’acomiadament en tots els contractes, reduint las indemnitzacions por acomiadament improcedent entre 12 dies por any i reduint el màxim de 42 a 24 mensualitats.
Es crea un contracte no causal d’un any sense indemnització per acomiadament.
Es potencia la desregulació de totes las condiciones laborals.
Es prepara el desmantellament del sector públic, con ERE’s i acomiadaments gràcies a noves condicions legals.
Es pauperitzen les condiciones laborals a través del conveni de empresa i la pèrdua de la ultraactivitat en dos anys des de la denuncia.

Sens cap mena de dubte, representa la retallada de drets laborals o contrareforma més gran des de la reforma laboral del 1994.
Al respecte, tal i com encertadament assenyala Laboro, és molt curiós comprovar que les exposicions de motius dels decrets amb els que s’aprovaven les successives reformes laboral des de la transició fan servir els mateixos termes i explicacions de l’atur.

Les explicacions al voltant de l’atur reflecteixen la visió neoliberal de l’atur: el treball és una mercaderia com qualsevol altre que es ven al mercat com qualsevol altre. Des de la visió neoliberal – o neoclàssica, pel cas és el mateix – l’atur es produeix quan no es dóna l’equilibri que forçosament s’ha de donar al mercat de treball. La seva explicació és que “factors estructurals” en distorsionen el funcionament. En una espècie de revelació sobre l’ideal del capitalisme actual, les causes casualment sempre es troben en la protecció dels treballadors o en un excessiu poder dels sindicats. A aquesta visió li podem contraposar la visió del keynesianisme – que no oblidem, tan sols pretenia salvar el capitalisme – en la que l’atur tenia la seva causa en un nivell de producció massa baix, o la visió marxista, en la que els nivells d’ocupació estan determinats pels nivells de producció que generin beneficis per a l’empresari individual, i el manteniment d’un cert volum d’atur ajuda a mantenir baixos els salaris dels ocupats.

Per poder jutjar el possible impacte d’aquesta reforma laboral – que ja n’ha tingut en forma d’acomiadaments a no poques empreses – hem de comprovar els efectes de les anteriors reformes laborals.

Si analitzem els nivells d’atur, comprovarem que la taxa d’atur actual iguala o fins i tot supera per a certs col·lectius la taxa d’atur del 1994, després de cinc reformes laborals. Per tant, el discurs d’un mercat laboral massa rígid (massa rígid per a fer qué?) com a causa de l’atur no es pot sostenir amb les dades a la mà. Tot això sense tenir en compte que la definició d’ocupat es canvia per a poder incloure cada vegada més persones. Si reelaboréssim la consideració d’aturat o ocupat actual amb la definició de l’any 1994, el resultat molt probablement seria una taxa d’atur fins i tot més alta que l’actual.

Per trobar un dels efectes reals i realment buscats pel capitalisme de les successives reformes laborals, tan sols hem de mirar com es distribueix la riquesa produïda en un any entre rendes empresarials (beneficis i ingressos dels autònoms) i salaris (salaris bruts més cotitzacions). Es a dir, l’escala de l’apropiació pel capitalisme. I les dades provinents de la comptabilitat nacional de l’economia espanyola és prou reveladora al respecte: la part dels ingressos generats pels treballadors en l’economia que es converteixen en salaris ha disminuït un 2,9 % des de l’any 2000 al 2011. Es a dir, la part del pastís que s’enduen els treballadors és cada vegada menor. Això va passar en el mateix període en el que les rendes empresarials van augmentar un 4,3 %, i el total de treballadors de l’economia espanyola va passar de 17.909.000 a 23.081.200 persones. Es a dir, que una part cada vegada menor del pastís es reparteix entre cada vegada més persones.

Finalment, hem de tenir present que el percentatge de persones que, treballant a temps parcial, manifesten fer-ho per no haver pogut trobar una feina a jornada completa, va passar del 30,08 % el primer trimestre del 2005 al 32,05 % el primer trimestre del 2007, per passar al 55 % del quart trimestre del 2011. Es a dir, la famosa “flexibilitat laboral” en el sentit d’una jornada més curta es converteix en un carreró sense sortida per a cada vegada més gent. Això, sense entrar a analitzar les implicacions de gènere al voltant de la jornada a temps parcial.

És una crisi, però també es capitalisme

Com a conclusió, podem afirmar que la crisi està servint per al que ja sabem que serveix: eliminar l’excés de capital de l’economia a través de la destrucció directa i per l’adequació de la societat per a una nova espiral d’acumulació capitalista i creixement.

Per tot això, és més necessari que mai que no només els treballadors, sinó les classes populars en general, secundin aquesta vaga general. Fa força temps que ens diuen que no hi ha guerra de classes, la guerra econòmica, pel que hem vist, es va declarar ja fa anys.

Font: Setmanari La Directa