Altres materials elaborats i publicats pel Seminari Taifa o els seus membres.

Séminaire Taifa : 20 ans d’économie critique pour la transformation sociale

Article d’Ivan Gordillo, membre del seminari Taifa, a la revista francesa Contretemps sobre els 20 anys del seminari Taifa.

 

 Le séminaire d’économie critique Taifa célèbre cette année son vingtième anniversaire. Cela représente vingt ans de construction collective de pensée critique et d’(auto)formation d’activistes et d’étudiant.e.s dans une perspective de critique de l’économie. Vingt ans que nous passons à interpréter la société du point de vue des classes laborieuses avec une approche critique d’économie politique. Vingt ans à aborder théoriquement l’économie dans les paradigmes hétérodoxes que les universités rejettent par le biais d’une pensée unique de l’économie conventionnelle qui naturalise le capitalisme et nourrit le néolibéralisme. Vingt ans de participation à des mouvements sociaux et politiques, pour diffuser des outils de compréhension de notre monde qui dépassent les « robinsonnades » du libéralisme économique, des outils pour penser une économie au service des gens et construire collectivement une société plus juste. Tout cela, parce que nous croyons qu’il faut comprendre le monde pour pouvoir le transformer. Llegir més

Guía práctica para tumbar el capitalismo

La revista Números Rojos ha alliberat ja els continguts de la revista número 8 que inclou un article de Juan Luis Gallego sobre l’informe del seminari Taifa “Reflexionando sobre las alternativas“.



Article en PDF:
Guía práctica para tumbar el capitalismo

Seminari Taifa: 20 anys d’economia crítica per la transformació

Aquest any el seminari d’economia crítica Taifa celebrem el nostre 20è aniversari. Han estat 20 anys de construcció col·lectiva de pensament crític i de (auto)formació d’activistes i estudiants en una visió crítica de l’economia. Interpretant la societat des del punt de vista de les classes treballadores amb un enfoc crític d’economia política. Abordant teòricament l’economia des dels paradigmes heterodoxos que les facultats neguen amb el pensament únic de l’economia convencional que naturalitza el capitalisme i sustenta el neoliberalisme. Han estat 20 anys participant dels moviments socials i polítics, proporcionant eines per entendre el nostre món que vagin més enllà de les robinsonades del liberalisme econòmic i serveixin per pensar una economia al servei de les persones i construir col·lectivament una societat més justa. Perquè creiem que cal comprendre el món per a transformar-lo. Llegir més

Ressenya l’hora dels voltors a la REC (I. Gordillo)

Ivan Gordillo, membre del seminari d’economia crítica Taifa, publica una ressenya del llibre L’hora dels voltors de Josep manel Busqueta.

Josep Manel Busqueta, L’HORA DELS VOLTORS. LA CRISI EXPLICADA A UNA CIUTADANIA ESTAFADA, Edicions El Jonc, Lleida, 2013 (250 pp.),
ISBN 978-84-938705-1-51


L’hora dels voltors no es “otro libro sobre la crisis”. Como veremos a continuación, se desmarca clara e intencionadamente tanto de los habituales textos de divulgación económica como de las obras académicas que han tratado la crisis actual. L’hora dels voltors es un libro pensado para un público no especializado, con una intención pedagógica como el subtítulo indica: La crisi explicada a una ciutadania estafada. No se trata de un libro de economía al uso sino de una auténtica herramienta, necesaria para entender que está pasando en el embrollo de la crisis y útil para actuar en el proceso de construcción de una alternativa política y social tal como indica el autor.
Llegir més

La conformación del espacio Europa y el capitalismo planetario (J. Iglesias)

Article de José Iglesias Fernández, membre del seminari d’economia crítica Taifa, de reflexió al voltant de l’espai capitalista europeu.

Descarrega el PDF: José Iglesias Fernández – El espacio europa y el capitalismo planetario

Materials del curs: “Per entendre l’actualitat”

Des d’aquí podeu descarregar els materials que hem preparat per a cada sessió del curs “Per entendre l’actualitat“, així com un dossier de lectures complementàries elaborat a partir d’extractes dels informes del seminari Taifa.

¿Unión Europea pa qué?, ¡pa ná!

Ja està a la venta el número monogràfic conjunt de les revistes La Lletra A – Ecologista – Libre Pensamiento (Baladre, Ecologistas en Acción, CGT) dedicat a la Unió Europea ¿Unión Europea pa qué?, ¡pa ná!. Aquest número compta amb un article Joan Junyent, membre del seminari Taifa.

¿Unión Europea pa qué?, ¡pa ná!

¿Unión Europea pa qué?, ¡pa ná!

¿Unión Europea pa qué?, ¡pa ná!
Revista conjunta La Lletra A – Ecologista – Libre Pensamiento
EDITA: Baladre, Ecologistas en Acción, CGT
DATA: Enero 2012
FORMAT: 72 pág. A4
ISSN: 1575-2712
PVP: 3€
VENTA ONLINE: Planeta Finito
Llegir més

Más allá del estallido de la crisis de la burbuja de las deudas soberanas, ¿Qué hacer? Un análisis desde la economía productiva

Francisco Ferrer, Seminari d’economia crítica Taifa.

Al borde de los precipicios

Cuatro años después del estallido de la crisis del sistema financiero mundial, el mundo económico sigue colgando de un hilo; diariamente nos bombardean con noticias de amenazas: recesiones mundiales, colapsos bancarios, rebajas de ratings, quiebras de países, volatilidades nunca conocidas, caídas de los mercados de acciones, desplome de ventas de grandes empresas, destrucción de empleo sin precedentes… Observamos que los recortes que ayer prometieron como la medicina necesaria, hoy quedan cortos y mañana nos esperan otros de magnitud desconocida. La «receta global»: expulsar de la producción y rebajar el consumo de millones de personas, se propagó por el mundo rápidamente en los primeros meses de 2010. Todos los indicadores reales, inversión, empleo, producción, han empeorado notablemente desde entonces. Después de tantos rescates fallidos, de tantos recursos dilapidados, el sistema sigue hundiéndose y deteriorando el nivel de bienestar de sus ciudadanos, las crisis de las deudas soberanas no es sino otra etapa en un largo camino de derrumbe. Debemos preguntar: ¿Quo vadis, capitalismo?
Llegir més

informe 8 del seminari Taifa: la estrategia del capital que tingué lloc el passat mes de desembre a la Sirga (Gràcia).'>

L’estrategia del capital (notes de la presentació)

Aquestes notes corresponen a la presentació de l’informe 8 del seminari Taifa: la estrategia del capital que tingué lloc el passat mes de desembre a la Sirga (Gràcia).

La crisi per al capital no és la destrucció de llocs de treball o els 5 milions d’aturats. Per al capital, la crisi és la caiguda de la taxa de guany i d’interrupció del procés de circulació i d’acumulació del capital.

Davant doncs de la situació actual ens va semblar pertinent analitzar per quines vies el capital intentava recompondre la seva taxa de guany i restablir el procés d’acumulació. És una tasca complicada perquè sempre és difícil analitzar els esdeveniments en “temps real” i és molt més fàcil analitzar-ho amb certa perspectiva històrica. Evidentment això comporta un cert risc d’equivocar-nos i ometre algun element que d’aquí a uns anys puguem considerar com a clau en la sortida de la crisi, però l’evidència d’alguns indicis i la importància que té per a les resistències populars poder formar-se i actuar des de bon principi ens van encoratjar a abordar aquest tema.

Les crisis són intrínseques al capitalisme i aquest no pot eliminar-les, tan sols aconseguir superar-les temporalment i posposar-les en el temps. Històricament això s’ha traduït en una expansió del capitalisme cap a nous espais no capitalistes. Primer en un sentit geogràfic del terme, però ja més recentment en un sentit més ampli del terme espai. I de fet això és el que observem, en aquest incipient intent de superar la crisi actual, i el que hem intentat reflectir en l’informe “La estrategia del capital”.

Exemples: empreses constructores espanyoles construint l’ampliació del canal de Panamà o un AVE al Pròxim Orient o participant del boom constructor del Brasil pre-olímpic, però també la privatització de la ports i carretes a Grècia o aeroports i loteries a l’estat espanyol, la mercantilització de béns anteriorment públics o fins i tot la creació de noves necessitats i nous mercats.

En aquesta cerca de nous espais per a l’acumulació que pugui suplir l’àmbit de la producció hi juga un paper molt destacat la relació entre el Capital i l’Estat. Per això hem volgut dedicar el primer capítol a analitzar quina és aquesta relació i com canvia en temps de crisi. Des d’una perspectiva de classe és ben sabut que en el capitalisme l’Estat és un Estat de classe i que per tant, estarà al servei de la classe dominant per tal de permetre reproduir aquesta situació en el temps. Això no és gens nou. No obstant, des del final de la Segona Guerra Mundial, als països central (principalment a Europa) gràcies als partits socialdemòcrates l’Estat s’havia dotat d’una sèrie d’instruments que aparentment negaven aquesta natura de classe. És el que tots coneixem com Estat del Benestar. De fet, no és que l’Estat hagués deixat de ser un estat de classe. El que succeí és que per tal d’acomplir la seva tasca era molt més eficient fer-ho combinat dos àmbits: actuacions que afavorissin l’acumulació per una banda i actuacions que afavorissin la legitimació del sistema per l’altra i que afavorissin un clima de baixa conflictivitat social. Els mecanismes de legitimació han anat canviant[1] però sempre estan subordinats al procés d’acumulació i això és més evident que mai en temps de crisi quan ens diuen que hem estat visquent per sobre les nostre possibilitats i molts dels “drets” adquirits es retallen com un sacrifici “necessari” per tal de sortir de la crisi. No obstant, això no és nou ja que des dels anys 70 del S.XX, s’està produint un retrocés de la funció legitimadora de l’Estat a favor del procés d’acumulació.

Exemples: mercantilització i privatització de béns i serveis públics, la finançarització, la creació i la gestió de l’exèrcit de reserva, reducció de la presència d’allò públic i polític, etc.

Dins d’aquest apartat ens va semblar rellevant integrar un tema que tot i que no és estrictament de l’àmbit econòmic observem amb preocupació i és com el capital no només intenta modificar la seva relació amb l’Estat sinó tota la societat en el seu conjunt per a que actuï d’acord amb els seus interessos. Per això hem inclòs un annex amb un comentari sobre el text “Transforma España” que els representants de la gran empresa espanyola van presentar ja fa uns mesos davant del cap d’estat i del govern i en el que plantegen com creuen que ha de ser la societat espanyola del futur.

Dins de totes aquestes polítiques ens va semblar pertinent dedicar un capítol a la crisi del deute i la seva gestió donat que des de sempre l’endeutament és un element disciplinador de primer ordre i la crisi del deute i la por d’un rescat i de la sortida de l’euro s’està convertint en un element central en la justificació de tot tipus de mesures clarament impopulars.

Un tercer capítol l’hem volgut dedicar a aprofundir en les privatitzacions com un dels elements més destacats d’aquesta nova subordinació de l’Estat envers el Capital.

Per últim, hem volgut dedicar un capítol al que hem anomenat l’economia furtiva, un terme que inclou tots uns àmbits que s’escapen als àmbits que tradicionalment s’han considerat capitalistes però que tenen una gran importància econòmica malgrat mantenir-se semi-ocultes i situades entre la legalitat i la il·legalitat. Aquí incloem àmbits molt diferents entre sí com ara l’economia submergida, el narcotràfic, el blanqueig de capitals, el frau fiscal, el tràfic de persones, el comerç d’armes, la prostitució, el treball a les presons, etc. Ara bé, cla destacar que el nostre anàlisi no es centra en un anàlisi ètic o moral sobre aquestes activitats i les conseqüències d’aquestes per a les persones, sinó que ens volem centrar en quina és la relació que tenen totes aquestes activitats amb el capital i el procés d’acumulació i com aquests àmbits poden ser una sortida en temps de crisi en els àmbits productiu i financer.

[1] Aquesta legitimació pot ser política (democràcia representativa), econòmica (millores salarials i de les condicions de vida de les classes treballadores) o ideològica (el convenciment que és el millor sistema possible i que no hi ha alternativa). Quan la legitimació falla queda només el recurs de la repressió.

Cambiar el poder municipal para mejorar nuestras vidas y transformar la sociedad

Jose Iglesias, membre del seminari Taifa, presenta el text Cambiar el poder municipal para mejorar nuestras vidas y transformar la sociedad en el qual analitza com l’àmbit municipalista pot ser un element important en la transformació capitalista.

J.Iglesias: Cambiar el poder municipal para mejorar nuestras vidas y transformar la sociedad