Debat: “perifèries socials, territoris en resistència. Experiències d’autoorganització per a les lluites social” amb Raul Zibechi (periodista i activista d’Uruguai), Miren Etxezarreta (Seminari Economia Crítica Taifa) i Jordi Garcia (cooperativista, Xarxa economia solidària). Ateneu La Torna (Sant Pere màrir, 37, Barcelona, dissabte 11 de febrer a les 11;30h)
Amb la renda bàsica tothom tindria un mínim per sobreviure i capacitat de despesa’. El membre del seminari d’economia política de Taïfa José Iglesias ha defensat la instauració de la renda bàsica aquest dilluns en un sopar-tertúlia organitzat per la secció local de la CUP (Sant Cugat del Vallès). Segons Iglesias, la instauració d’un sou mínim per a tothom, treballi o no, asseguraria unes condicions dignes de vida i alhora incrementaria la demanda de productes i serveis, revertint al conjunt de la societat.
La Miren és una pensionista de setanta quatre anys poc convencional. Des del tardofranquisme ha estat implicada en diferents lluites i moviments socials, i fa anys que recorre platós de televisió discutint amb els gurús del neoliberalisme. Els seus amplis coneixements econòmics (és Catedràtica d’Economia Aplicada a la UAB) fan de la seva veu un testimoni incòmode per les actuals polítiques econòmiques. A través d’ella, aquest documental proposa una lectura crítica del sistema econòmic vigent.
Les seccions sindicals de la CGT a la Diputació i a l’Ajuntament de Barcelona organitzem una xerrada informativa i posterior debat el proper dijous 23 de febrer, sota el títol “De la crisi al deute”. En aquesta, la companya Elena Idoate, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa ens explicarà en detall com i perquè la crisi financera internacional iniciada pels volts del 2008 ha derivat en una crisi del deute públic a Europa, i com aquest deute ha esdevingut un mecanisme al servei del capital financer per a la despossesió de les classes populars i la retallada de drets socials i laborals.
Tornem a tenir entre nosaltres una enèsima contrareforma laboral, i aquesta vegada despietada, com les que es fa la dreta més dretana i en contextos de crisi i atur desbocat. Tan sols és un aperitiu d’altres receptes indigestes que estan a la cuina. La trajectòria de les normes laborals en les darreres tres dècades han anat esborrant el rastre de molts drets, però tan sols en dos anys s’ha donat un gran salt i s’han legislat demandes històriques de la patronal. Aquesta contrareforma que va aprovar el Consell de Ministres el 10 de febrer, precedida pel II Acord1 que han pactat prèviament els sindicats CCOO i UGT amb la patronal, ens porta gairebé a una taula rasa.
Cuatro años después del estallido de la crisis del sistema financiero mundial, el mundo económico sigue colgando de un hilo; diariamente nos bombardean con noticias de amenazas: recesiones mundiales, colapsos bancarios, rebajas de ratings, quiebras de países, volatilidades nunca conocidas, caídas de los mercados de acciones, desplome de ventas de grandes empresas, destrucción de empleo sin precedentes… Observamos que los recortes que ayer prometieron como la medicina necesaria, hoy quedan cortos y mañana nos esperan otros de magnitud desconocida. La «receta global»: expulsar de la producción y rebajar el consumo de millones de personas, se propagó por el mundo rápidamente en los primeros meses de 2010. Todos los indicadores reales, inversión, empleo, producción, han empeorado notablemente desde entonces. Después de tantos rescates fallidos, de tantos recursos dilapidados, el sistema sigue hundiéndose y deteriorando el nivel de bienestar de sus ciudadanos, las crisis de las deudas soberanas no es sino otra etapa en un largo camino de derrumbe. Debemos preguntar: ¿Quo vadis, capitalismo?
Estratègies per avançar cap a un món diferent partint des de la base. Sota aquesta premissa inicial, unes 150 persones van seguir el passat 11 de febrer el debat “Perifèries socials, territoris en resistència. Experiències d’autoorganització per a les lluites socials”, que va comptar amb la presència de l’escriptor uruguaià Raúl Zibechi, l’economista del Seminari Taifa Miren Etxezarreta i el cooperativista de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) Jordi Garcia.
A l’espiral insaciable de retallades de drets i benestar social cal sumar-hi ara una antiga proclama neoliberal que ha ressorgit aprofitant la gravetat de la situació. Sembla que el desmantellament dels drets laborals no és suficient i l’atac ha emprès una direcció paral·lela cap al cor del mercat de treball: el salari.
Diuemenge dia 5 de febrer (17h). Xerrada a Sort (Ateneu de la Muntanya): Les alternatives davant la crisi. A càrrec de :Josep Manel Busqueta, membre del seminari Taifa.
Els temps de crisi són temps convulsos pel capitalisme. En aquests períodes el funcionament normal de l’activitat capitalista s’interromp i amb ella queda aturada la dinàmica social essencial per a la bona salut del procés de reproducció capitalista.
