Carta a Wolfgang Schäuble, ministre de Finances alemany

 Schäuble, a un congrés de la CDU (Bonn, 1987) / Arne Schambek, Deutsches Bundesarchiv

Schäuble, a un congrés de la CDU (Bonn, 1987) / Arne Schambek, Deutsches Bundesarchiv

Publicat a La Directa el 30/07/2015.

El motiu pel qual l’escrivim és per sol·licitar-li la dissolució immediata de la seva organització, la Unió Europea, i que iniciïn un procés per entregar el seu arsenal bancari per tal de posar-lo a disposició de les persones, no contra elles.

Senyor,

Disculpi’ns, si us plau, l’atreviment: li escrivim directament perquè en les darreres setmanes hem pogut copsar que qui remena les cireres a la Unió Europea és vostè; i entre nosaltres, a jutjar per les seves accions, amb un xiuxiueig constant a cau d’orella de la banca alemanya. Ja entendrà que a hores d’ara ja en som un bon grapat els que no ens empassem la idea aquesta de què la UE és una democràcia; una flor no fa estiu ni un Parlament fa democràcia: només cal saber el pressupost que manega aquest, un 1% del PIB global de la Unió, per veure el pes que realment té la democràcia a les institucions europees. Ara bé, cal reconèixer-li que és un bon attrezzo que encara manté en la inòpia a una bona part de la ciutadania.

El motiu pel qual l’escrivim és per sol·licitar-li la dissolució immediata de la seva organització, la Unió Europea, i que iniciïn un procés per entregar el seu arsenal bancari per tal de posar-lo a disposició de les persones, no contra elles. A continuació li dibuixem els motius que ens porten a demanar-li-ho i a fer-li entendre que la historia, la que fem les persones, camina ara cap a la vostra desaparició.
En els darrers anys, la competència global ha augmentat molt i la UE ha deixat de ser l’avantguarda del capitalisme global. Això, i la darrera crisi sistèmica han fet que la UE s’hagi vist obligada a sortir de la seva crisàlide per mostrar-se, finalment, en la plenitud de la seva naturalesa: una bèstia classista i despietada. La imatge d’una UE creada per superar els estralls de la segona guerra mundial és cada cop més borrosa als ulls de la història. En canvi, la d’una Unió creada ja en els seus orígens per impulsar els interessos del capital és nítidament flagrant. Avui, això es fa més palès que mai.

L’experiència televisada en els últims mesos a Grècia, ens ha permès entendre com pot de fútil resultar plantar cara a les vostres polítiques des de la trinxera de les institucions. Fins al punt que la vostra UE pot implantar avui la seva política més salvatge amb el vistiplau del govern més radical que mai us ha plantat cara en els últims anys. No podem imaginar un final més convenient pels interessos que vostè defensa. Segur que ha rebut moltes felicitacions.

Mentre la UE operava des de dins la crisàlide, mantenia viu el mite del creixement econòmic com a curació de tots els mals socials, fent bon ús de la longeva teoria econòmica que l’ha legitimat com a la fi que justifica tots els mitjans. No obstant això, la política europea sembla haver renunciat inclús a aquesta mitja veritat. Les vostres polítiques persegueixen sense embuts l’acumulació de capital mitjançant la despossessió massiva dels drets de les persones. Això crea desigualtat! I ara això ja ho sap tothom. Senyor, la UE ha perdut les formes.

Amb tot, des de la nostra particular perifèria, li fem saber que coneixem el nostre paper dins la UE. Som el dèficit que necessita el vostre superàvit, som la desindustrialització que la vostra competitivitat exigeix i la demanda endeutada que la vostra indústria necessita. Nosaltres som els deutors i vosaltres els creditors. Tenim totes les de perdre en aquest marc europeu. Amb aquest rol i amb els instruments de política econòmica segrestats per les vostres elits (amb el suport de les nostres), sabem que tard o d’hora ens pot tocar viure el nostre propi episodi #Grexit. I és per això que li volem fer saber que des dels nostres barris i les nostres places comencem a fer els deures. Comencem a treballar per empènyer la història cap endavant: estudiarem la manera d’organitzar-nos i de dotar-nos dels instruments que ens permetin una desconnexió efectiva de la vostra organització i que ens permeti resistir els embats de la vostra classe opulenta. Ens sobra capacitat.

Per tant, davant la necessitat de controlar les nostres vides, els nostres desitjos i, sobretot, les nostres pors, i amb l’aixopluc que ens dóna la dignitat de les nostres àvies, us exigim la immediata dissolució de la UE com a projecte de classe així com el retorn efectiu de les múltiples sobiranies extretes durant dècades als seus legítims hereus: les classes populars, productores reals de la riquesa social que teixeix la vida quotidiana de les nostres identitats, cosida de solidaritat i resistències al llarg dels segles. Per tot això i més: dissoleu-vos i entregueu els bancs!

Jordi Teixidó, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa

Skip to toolbar