Taifa també era al Parlament

El 14 i 15 de juny de 2011, milers de persones es van concentrar a les portes del Parc de la Ciutadella de Barcelona per protestar i mostrar la seva indignació contra els pressupostos que el Parlament de Catalunya acabaria aprovant. Uns pressupostos que van establir el règim de retallades i privatitzacions al que estem sotmesos des de l’inici de la crisi.

Davant d’una concentració pacífica, la Conselleria d’interior va dissenyar una operació policial per criminalitzar el moviment del 15-M, permetent que diputats i diputades provessin d’accedir al Parc enmig dels grups de manifestants, que van patir múltiples càrregues i posteriors detencions.

L’Audiència Nacional va absoldre les 20 persones encausades, però tant la Mesa del Parlament (amb els vots de CiU, PP, PSC i l’abstenció d’ERC) i la Generalitat, com la Fiscalia, van recórrer la sentència al Tribunal Suprem, que ha condemnat vuit persones a tres anys de presó. Són vuit de vora 4.000 que vam protestar aleshores contra les retallades i els pressupostos de la misèria.

Els encausats d’Aturem el Parlament se’ls ha acusat d’anar contra les institucions democràtiques. No obstant, cap dels partits polítics que van tirar endavant les retallades van presentar en els seus programes les mesures d’austeritat que han acabat aplicant. Són aquests partits polítics els que atempten contra els valors democràtics amb una política econòmica que ataca directament les classes populars. Qui defensa avui a Europa la democràcia, entesa com a debat públic i amb contingut sobre la presa de decisions per part de la majoria i no com a fetitxe formal, són les milers de persones que es manifesten i que van encerclar simbòlicament el Parlament.

Des del Seminari Taifa hem criticat i denunciat les mesures portades a terme pel Govern de la Generalitat en sintonia amb les recomanacions de la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. Els plans estructurals fonsmonetaristes i la seva vessant pel que fa als pressupostos públics, centrada en la reducció sistemàtica de la despesa social i la privatització dels serveis públics, el que s’ha popularitzat a tot Europa com «austeritat», obeeixen a una lògica econòmica molt concreta.

Les retallades i la política econòmica neoliberal pretenen obtenir un millor entorn per a les inversions, on el capital es beneficii de salaris més baixos i tingui accés a àmbits com la sanitat o l’educació, fins aleshores restringits per a protegir l’interès públic. Aquestes mesures econòmiques, que socialitzen les pèrdues del capital financer, amplien la precarietat laboral, demoleixen els drets socials i mal-venen el patrimoni públic, han provocat un augment de les desigualtats i la generalització de la pobresa entre àmplies capes de la població. Enfront una demanda efectiva menor, fins i tot els negocis es veuen confrontats a una major competència i rendibilitats decreixents.

Ens trobem doncs, enmig d’un paisatge social devastat per la crisi, on les veus de milers de persones s’han alçat per protestar contra un sistema que afavoreix unes elits minoritàries. En aquest context, s’imposen l’emmudiment de la dissidència i la repressió violenta dels protestants. En els darrers anys, hem vist multiplicar-se els casos de violència policial contra manifestants, la persecució judicial d’activistes i l’aprovació de lleis que vulneren el mínim dret de manifestació i llibertat d’expressió.

Des del Seminari Taifa denunciem aquesta injustícia i ens solidaritzem amb els activistes represaliats, entre els que hi ha un company del nostre grup d’estudi d’Introducció a l’Economia Crítica. Nosaltres també estàvem al Parlament i ho tornaríem a fer. Ningú no callarà les nostres veus, ni els nostres anhels d’una societat més justa.

Fem una crida de suport a la convocatòria Rodegem el Parlament, per a fer una cadena humana, el proper 19 d’abril a les 12h. Difoneu i sumeu-vos-hi!

Skip to toolbar