El capitalisme ens ha declarat la guerra

Aquest cap de setmana han tingut lloc, a les principals ciutats catalanes, manifestacions contra la reforma laboral impulsada pel govern del PP. Hem demanat a membres del Seminari d’Ecomia Crítica Taifa què en pensen d’aquesta reforma. El títol que Elena Idoate, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, dóna al seu article, és prou revelador: «El capitalisme ens ha declarat la guerra». Segons Idoate, la reforma aprovada ara, és la major retallada als drets laborals de tota la història.

La contrareforma laboral aprovada recentment és la major retallada de drets laborals de la història. Dir que aquesta contrareforma està poc equilibrada, perquè es decanta massa a afavorir el cantó dels empresaris, és donar una percepció massa afable. El que tenim davant és una norma que ataca salvatgement gairebé tots els elements que ens protegien.Són moltes les moltes novetats, però per a fer-nos una idea general, destaquem dues qüestions clau: les condicions de treball i la contractació. En el primer aspecte, s’impulsa la degradació de les condicions laborals en els convenis, que són els que estipulen la major part dels drets laborals. Es prioritza el conveni d’empresa i es limita la ultraactivitat. Però es va molt més enllà potenciant la inaplicació d’allò pactat. Curiosament, la norma és no tenir norma. L’empresari podrà modificar les nostres funcions, el lloc geogràfic on treballem, la jornada de treball, l’horari i el sou. Aquesta anomenada «flexibilitat interna» no serà, com ens volen fer creure, una mesura temporal per a que les empreses en crisi es recuperin sense haver d’acomiadar. Deteriorarà permanent la relació de treball i les retribucions salarials.

L’altre aspecte a destacar és l’acomiadament. S’afavoreix l’acomiadament justificat, perversament, sense gaires justificacions. Fins i tot, qualsevol empresa podrà acomiadar-nos si faltem a la feina de manera intermitent encara que sigui de manera justificada. D’altra banda, es redueixen fins el 42% les indemnitzacions per acomiadament improcedent.

La conclusió de tot plegat és que els drets laborals es veuran retallats i, els pocs que quedin, seran paper mullat. El cert és que moltes persones ja estan patint els efectes del que ara es generalitza massivament. L’economia submergida, el treball autònom, la rotació laboral de la contractació temporal, el frau i la coerció han creat unes relacions de treball absolutament precàries. Mai s’han creat llocs de feina precaritzant el treball i donant avantatges a l’empresari. Al que condueix això és a una major desigualtat. Per primer cop, les rendes empresarials (d’una part petita però privilegiada de la societat) superen les salarials. I amb una capacitat de consum domèstic tan deteriorada, l’activitat econòmica es veurà més ofegada.

Elena Idoate, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa.

Font: solidaries.org

2 respostes
  1. Weronika
    Weronika says:

    Ha “llegado a ser”? Querido amigo, podredamos decir que sigue siendo. Su red ceilntelar es tan grande y extensa – no en vano se remonta a tantas generaciones, como has sef1alado – que costare1 deshacerla, si es que alguna vez se consigue. Es un alivio saber que, por lo menos, ahora este “poledtico ejemplar” (Rajoy dixit) tendre1 que responder de, al menos, parte de sus fechoredas. Hay estructuras que perduran a lo largo del tiempo y el caciquismo es una de ellas. Y Frabra no es el fanico. Besos, querido amigo.

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *