Viatge amb tren amb Miren Etxezarreta

Miren Etxezarreta

Miren Etxezarreta

Hem quedat al quiosc de davant de les escales que baixen al tren. Arribo esbufegant, i ella pateix per si fem tard. Avui [divendres] Miren Etxezarreta, catedràtica d’Economia aplicada de la UAB, és la ponent del curs sobre economia crítica per entendre la crisi que fa el Seminari Taifa a Vilafranca del Penedès, organitzat per l’Assemblea de Drets Socials. Les dues teníem previst d’agafar el mateix tren cap a Vila, així que quan li demano de fer-li una entrevista, proposa que aprofitem el viatge en tren, ja que després de la classe, haurà de tornar ràpid cap a Barcelona.

Mentre som a l’andana, m’explica que ella també va néixer a Vilafranca. Ah, sí? Vilafranca de què? Vilafranca d’Ordizia, a una hora de distància de Sant Sebastià. Però ara ja no es diu Vilafranca, ara es diu Ordizia i prou. Diu que fa molts anys que va venir a Barcelona i em confessa que li sap greu no haver-se posat abans amb el català, perquè ara s’adona que no el domina prou i que quan ha de fer xerrades, les fa en castellà perquè s’hi expressa millor.

Pugem al tren i encenc la gravadora. Durant l’hora que dura el trajecte parlem del que ha passat a Grècia (‘És la defunció de la democràcia’); de si és possible una situació similar a l’estat espanyol (‘Em temo que sí’), dels motius que hi ha darrere d’unes mesures i unes retallades que no sembla que ens hagin de fer sortir de la crisi.

Etxezarreta té clar que la crisi del deute s’està fent servir per aconseguir dominar la població, minvant-ne les condicions de vida i laborals. Reforma fiscal i nacionalització de la banca són alguns dels conceptes que apareixen a l’entrevista, però Miren Etxezarreta els precisa tots. Perquè de res no serviria, diu, nacionalitzar la banca si no canvia la naturalesa del sector públic, ‘que està amarat de neoliberalisme’. Per això considera que el canvi necessari requereix d’un nou tipus de democràcia i de sistema diferent al capitalista.

També parlem del 15-M, de cooperatives, de si és cert allò que diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, d’economies alternatives, de si és possible un ‘corralito’ com el d’Argentina. Una hora de conversa que podreu llegir demà, endreçada i polida, a l’informatiu SOMVILAFRANCA.cat.

En arribar a Vilafranca, creuem el centre per anar cap a l’espai L’Escorxador, on d’aquí a mitja hora comença la classe. Pel camí ens para un noi mudat que ens demana si tenim un moment. Jo me l’intento treure de sobre sense ser tan brusca com ho seria si anés sola, però davant la insistència del noi, que ara resulta que vol saber com ens diem i si treballem, la Miren li demana que què vol. Unes preguntes per a CitiBank. Ens fotem a riure. Ah, no, no ens interessa gens. És més, hi estem en contra, li etziba, i el deixem enrere.

El curs ja és a la recta final, divendres vinent farem l’última sessió del seminari, que després de cinc setmanes explicant-nos una ‘pel·lícula de terror’, tractarà sobre les sortides de la crisi i les alternatives al capitalisme. Un seminari que ens ha servit per aprendre i, sobretot, entendre la situació econòmica acual. I el més important, amb una mirada crítica que tan sovint es troba a faltar.

Article original: Una entre tantes.

Skip to toolbar