Xerrada sobre pensions a Caldes de Montbui

El passat dia 22, el Joan marc, l'Elena i jo vam fer una xerrada sobre pensions a caldes de Montbui.
A continuació adjunto la notícia sobre la xerrada que ha aparegut al setmanari Caldes Online:

Tres membres del Seminari Taifa d’Ecomonia Crítica, Joan Junyent, Joan Marc Simon i Elena Idoate van parlar diumenge sobre la crisi del sistema de les pensions a l’Ateneu, per arribar a concloure que no existeix tal crisi i que el sistema actual de pensions funciona.

Tot començaria l’any 1995 quan es va anunciar que hi havia un dèficit en la balança de pensions i que el sistema semblava insostenible, i per tant es va propugnar la creació dels fons privats de pensions. Segons aquests economistes, hi havia diners de sobres per mantenir l’actual sistema, “però no es va dir perquè s’aprovessin els pactes de Toledo”, que representen la privatització de les pensions.

L’argument principal que s’esgrimeix per dir que el sistema de pensions està en crisi és que la població està envellint i la natalitat ha disminuït, cosa que fa que cada cop hi hagi més població jubilada per un nombre més baix de treballadors en actiu. Això faria que els afiliats a la Seguretat Social no puguessin aportar la quantitat suficient per fer front al nombre de pensionistes. Els membres del Seminari Taifa van demostrar comparant les xifres d’afiliació i les de pensionistes que “no és cert que el nombre d’afiliats disminueixi, sinó que oscil·la”. Segons ells, mentre es puguin generar llocs de treball, hi haurà més afiliats, “és un fet de l’economia”.
Els tres membres d’aquest grup van denunciar que els 22.800 milions d’euros, que és el total del saldo acumulat de la Seguretat Social en pensions durant el període 1980-2001, l’estat els va fer servir per pagar altres partides, com Sanitat i Educació. A més, s’arriba a la conclusió que el 70 % dels pensionistes són pobres, un 44 % arriba fins al salari mitjà i només un 14 % el depassa.
De pensions privades n’hi ha de dos tipus: les individuals (l’estalvi de tota la vida) i les col·lectives (a tots els treballadors d’una empresa se’ls reté un tant per cent, i quan es jubilen se’ls retorna). Segons Taifa, només podrien constituir un fons individual aquelles persones que hi poden destinar una part del seu sou. I d’altra banda les pensions col·lectives, que depenen de les empreses, no són segures perquè grans empreses com IBM, Rolls Royce, BT, Ford, Boeing, General Motors i Michelin, entre d’altres, actualment no poden fer front a les pensions dels seus treballadors.
Els tres economistes consideren que la privatització de les pensions beneficia els mercats financers europeus, les entitats financeres, els empresaris i els sindicats. També apunten com a solucions la reforma del mercat laborat (si es fomenta la ocupació, amb salaris més alts i menys precarietat, hi hauria més pensions) i les pensions lligades al treball o a la ciutadania (el canvi a un sistema universal, on tothom tingui dret a una pensió pel fet de ser una persona).

Skip to toolbar